L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha donat a conèixer les dades de recollida selectiva de residus municipals durant el passat 2022 i cap comarca de la vegueria de Ponent es troba entre el TOP10 català. Tot i això, quatre de les sis comarques se situen per sobre de la mitjana a Catalunya (45,3%), mentre que el Segrià i la Noguera quedarien per darrere d’aquesta. Si s’observa la província de Lleida en general, sí que hi ha diverses comarques que entrarien entre les 10 amb un major índex de recollida selectiva: Solsonès, la cinquena, i Pallars Sobirà, la vuitena. Segons Isaac Peraire, director de l’ARC, els registres en l’àmbit general mostren una “estabilització de l’índex de recollida selectiva”.
Aquesta estabilització fa visible que a les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa, en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ho ha fet 3,5 punts els darrers 5 anys, i el 37,9% té un percentatge de recollida selectiva insuficient. Pel director de l’ARC, “els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació, aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”. A la demarcació de Lleida, només la seva capital es troba entre aquest grup de 23 municipis. En el cas de Lleida ciutat, el percentatge es queda en el 35,82%, lleugerament per sota que el 2021, però també tímidament per sobre de 2020. Unes dades estancades.
A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per Peraire, “ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró”.
Cap comarca per sobre del 55%
En principi, està previst que el 2025 s’exigeixi un 55% de recollida selectiva. Una xifra a la qual arribava només la Segarra el 2021 entre les sis comarques de Ponent. Tot i això, el lleuger descens del seu índex de recollida selectiva l’ha deixat en el 54,8%. Per sota d’aquest llindar, però amb uns registres gairebé 10 punts per sobre de la mitjana catalana. Per sobre del 50% també es troba l’Urgell, amb el 50,91%, mentre que la resta de comarques no hi arriben.
Les Garrigues (47,59%) i el Pla d’Urgell (46,77%) milloren sensiblement les xifres catalanes, la Noguera queda per sota (43,63%) i el Segrià (40,62%) acaba lluny. Entre totes, les tendències de creixement o retrocés és força dispar. El Pla d’Urgell és l’única que té un percentatge pràcticament calcat. El Segrià baixa gairebé mig punt, la Noguera uns dos punts i la Segarra tres. Pel que fa a les que incrementen, l’Urgell puja dos punts per superar la barrera del 50% i les Garrigues és qui millora més amb uns vuit punts més.
Cervera, molt per sobre de la resta de capitals
Entre les capitals de comarca, hi ha una que destaca per sobre la resta: Cervera. La capital de la Segarra ja supera el llindar del 55% i compta amb un índex del 58,53%, quatre punts menys que el 2021. La resta de capitals es troben per sota de la mitjana catalana: Mollerussa (44,67%), Tàrrega (44,61%), les Borges Blanques (40,78%), Balaguer (38,65%) i Lleida (35,82%).
