L’Ajuntament de Lleida preveu inaugurar el Morera-Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida el pròxim desembre amb una exposició dedicada al seu gran signe d’identitat, la col·lecció que ha reunit al llarg de més de 100 anys d’història.
L’alcalde, Fèlix Larrosa ha visitat avui les obres del que serà la nova i definitiva seu de la pinacoteca, a la rambla de Ferran. El paer en cap ha informat que els treballs avancen per poder acabar entre finals de novembre i principis de desembre, mes en el qual començarà a caminar aquest equipament que Larrosa ha qualificat de “projecte extraordinari de transformació de ciutat i de nova centralitat de Lleida”.
A la visita han assistit la vicepresidenta 2a de la Diputació de Lleida, Sandra Castro; el director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat, Albert Turull; el subdelegat del Govern d’Espanya, José Crespín; la tinent d’alcalde, Begoña Iglesias, i les regidores Neus Caufapé, M Antònia Maller i Gloria Rico. El director del Morera, Jesús Navarro, i l’arquitecte municipal Jaume Terés, autor del projecte, han conduït el recorregut per les dependències del futur Museu, que es basteix a l’antiga Audiència de Lleida.
Fèlix Larrosa ha remarcat que el Morera “ha estat possible pel rigor amb què s’està treballant, per la feina feta per l’anterior govern municipal i pel suport incondicional rebut dels patrons del projecte, el Govern d’Espanya, la Generalitat, la Diputació de Lleida i les ajudes que venen d’Europa”. El pressupost -que s’ha anat actualitzant al llarg de projecte i al qual també ha contribuït la Paeria- se situa en 5.300.000 euros.
Larrosa ha assenyalat que ara queden quatre mesos de treball intens tot i que diverses plantes estan ja molt avançades, com s’ha pogut comprovar en la visita. En aquest sentit, s’ha fet una crida a les empreses que executen les obres per fer possible la inauguració al desembre.
Una obra emblemàtica que aporta una nova centralitat
L’alcalde ha subratllat que es tracta d’una obra “emblemàtica” i ha expressat l’orgull de l’Ajuntament de Lleida per aquest projecte que es va iniciar fa deu anys. Les obres van començar l’abril de 2019.
Sobre la nova centralitat que el Morera representa, el paer cap ha explicat que els equips municipals estan treballant per repensar la rambla de Ferran; una reformulació on s’inclou ampliar les voreres amb l’objectiu de facilitar l’accés al museu i, també, per oferir nous espais de trobada i de convivència a la ciutadania.
El director del museu, Jesús Navarro, ha manifestat que, amb l’entrada en servei del Morera, se solucionarà la provisionalitat històrica d’aquesta pinacoteca i es posarà a disposició del públic un equipament que serà de referència per a la ciutat i per al context català i espanyol.
El museu, ha remarcat Navarro, compta amb una de les millors col·leccions d’art contemporani del país, possiblement, la més destacada de Catalunya fora de la ciutat Barcelona i a l’altura de moltes de l’Estat.
El projecte recull la voluntat de ser no sols un museu d’art sinó, també, un museu cultural i social, amatent a tot allò que es demana a aquests equipaments en ple segle XXI, en especial, un major protagonisme dels visitants i la ciutadania.
Una col·lecció amb més de 5.000 obres
L’actual col·lecció compta amb més de 5.000 obres i recorre totes les tendències artístiques del segle XX i XXI. L’exposició inaugural inclourà entre 450 i 470 peces, a més de molta documentació i material d’arxiu, i reflectirà en profunditat la memòria artística i cultural de la Lleida del segle XX i XXI.
La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici, d’uns 3.500 m2 distribuïts en sis plantes, per dotar-lo d’una nova singularitat. El projecte planteja una museografia flexible, modular i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. Les prospeccions arqueològiques que s’hi han fet han tret a la llum noves restes de les antigues adoberies, del segle XIII, que suposen un valor afegit a l’edifici.
Les obres del nou museu les està executant la UTE formada per Arnó, Sorigué i Romero Polo. Una vegada finalitzades, s’implementarà la museografia i es traslladaran les col·leccions.
