La massificació de la UB, la causa del naixement dels estudis de Medicina a Lleida

L’exdegà de la UB Jacint Corbella presenta el llibre "40 anys després: el retorn dels estudis de Medicina a Lleida" (1977), primer de la col•lecció Memóres de l’Arxiu de la UdL

0
204
Presentació del llibre. Imatge cedida

Jacint Corbella, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) del 1979 al 1982, va explicar ahir, en l’acte de presentació del llibre de Jordi Peña i Joan Viñas 40 anys després: el retorn dels estudis de Medicina a Lleida (1977), que “la massificació de la UB va ser la causa del naixement dels estudis de Medicina a Lleida”, que es van obrir “amb una visió tancada, un model híbrid, quan després acabarien sent igualment facultats i universitats” referint-se al procés de descentralització dels estudis universitaris a Catalunya.

En el marc de la celebració del Dia Internacional dels Arxius d’enguany, l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) ha acollit la presentació de la publicació sobre la història dels estudis de Medicina, la primera de la nova col·lecció Memóres de la unitat d’Arxiu i Gestió de Documents, l’origen de la qual s’ha de situar en el treball de fi de grau que va realitzar Jordi Peña tutoritzat per Joan Viñas, exrector de la UdL i catedràtic de Cirurgia de la mateixa universitat.

Joan Viñas s’ha mostrat molt satisfet per la feina feta pel seu alumne, a qui ha felicitat la seva capacitat de treball i el fet que hagi aconseguit el MIR recentment. L’exrector de la UdL ha manifestat que “els protagonistes són els alumnes i els degans d’aquells anys”, i ha tingut un record especial per a Roman Solà, J. J. Fernández, Josep E. Esquerda i Manuel Rubio.

Per la seva part, Jordi Peña ha afirmat que, per la l’elaboració de l’obra, “vam combinar les vivències del Joan amb la recerca que jo havia fet”, i ha manifestat que “la UdL m’ha donat un futur i jo li volia retornar una petita part del que m’ha donat”. Peña també ha parlat de “la il·lusió i la passió d’un conjunt de ciutadans” que van voler que Lleida tornés a tenir universitat.

Altrament, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha dit que “la Facultat de Medicina ja té història. Fa 40 anys no sabia si tenia futur”, fent un joc per comentar “el necessari diàleg entre passat, present i futur” com a exercici de reflexió  històrica, que no de memòria històrica. Roberto Fernández ha destacat la figura de Joan Viñas, igual com en la seva presentació del llibre on afirma que “Medicina, i especialment Joan Viñas, simbolitzen perfectament com la força i el coratge d’uns individus són poderoses forces de transformació col·lectiva quan es tenen clars els objectius i els mètodes que cal emprar”.

En la presentació també hi ha participat l’actual degana de Medicina, Anna Casanovas, que casualment va ser aluma de la primera promoció de Medicina a Lleida, i Delfí Robinat, president del Consell Social de la UdL, que ha donat suport a l’obra.

Tant els autors del llibre com els convidats a presentar-lo han coincidit a destacar la feina duta a terme per Pepita Raventós, arxivera de la UdL, que ha permès la catalogació de 665 expedients produïts pel centre de Medicina des del 1977 fins a l’actualitat. Raventós és la impulsora de la col·lecció Memóres, que té per objectiu “introduir els lectors en l’apassionant món dels documents resultat de l’activitat de les persones”, assenyala en la presentació de la publicació.

L’obra consta de quatre capítols que tracten sobre els motius del retorn dels estudis de Medicina a Lleida, on pren rellevància el canvi d’escenari legal educatiu dels anys 70; la primera promoció de metges formats a l’Estudi General (1977-1984), quan els estudis es consoliden; el camí cap a la fundació de la Universitat de Lleida (1984-1991), amb les direccions de José Juan Fernández, Josep Enric Esquerda i Manuel Rubio, i la resta de la història fins a l’actualitat.

El llibre forma part d’un projecte anomenat “40 anys després”, que també incorpora un treball audiovisual dirigit per Pep Oriol i realitzat per Nerea Zuriguel, professor i alumna, respectivament, de Comunicació i Periodisme Audiovisuals.

FER UN COMENTARI