La Diada de Sant Jordi a Lleida tindrà la mirada posada en la vessant més íntima i personal del poeta lleidatà Màrius Torres, amb motiu del 75è aniversari de la seva mort. El paer en cap, Àngel Ros, ha presentat aquest dimarts els actes que la Paeria ha organitzat per aquesta diada literària i festiva, en què són protagonistes les roses, els llibres i la cultura. L’Ajuntament de Lleida ha produït un espectacle literari íntim amb el títol “Entre dos desembres, la primavera. Màrius Torres (Sanatori de Puig d’Olena 1935-1942)”, que es representarà dijous (20 d’abril), a les 19 h, al Cafè del Teatre, amb entrada lliure i gratuïta. Ros ha comentat que es pretén que sigui un acte institucional municipal emblemàtic, que serà el pòrtic a la celebració de Sant Jordi d’enguany. L’espectacle vol donar a conèixer la figura de Màrius Torres, més enllà de la seva faceta d’escriptor; acostar al ciutadà contemporani què pensava, què sentia, com va viure els 7 anys de reclusió Màrius Torres i que el ciutadà de Lleida se senti prop del poeta més emblemàtic de la ciutat gràcies al qual la ciutat ha estat i és un referent en el terreny de la poesia.
L’alcalde ha remarcat que tot el que envolta la celebració de Sant Jordi aquest 2017 porta la marca en record a Marius Torres i la web de Cultura de la Paeria tindrà un apartat destacat a l’agenda amb “Màrius Torres: 75 anys d’absència/presència”. Recollirà l’activitat generada per institucions, entitats i col·lectius en aquest àmbit.
L’Escata de Drac 2017 ha dedicat la seva contracoberta a recollir uns versos del poeta que fan referència a l’abril. Els 5 narradors del 13è volum són Jaume Barrull, Josep M. Pagès, Marialba Revés, Montse Sanjuan i Carles M. Sanuy.
Igualment, el punt de llibre que acompanya l’escata d’aquesta edició va dedicat a Màrius Torres. Tant l’Escata de Drac com el punt de llibre es repartiran gratuïtament a la parada de Sant Jordi que l’Ajuntament instal·larà el diumenge a la plaça de la Paeria (fins acabar existències).
La tinent d’alcalde i regidora de l’àrea cultural, Montse Parra, ha explicat que el programa d’actes de Sant Jordi compta amb la presentació de diversos llibres, com el darrer poemari de Josep M.Rodríguez; el tradicional concert institucional de Sant Jordi de la Banda Municipal, a la plaça de Sant Joan, i la ballada de sardanes, al Pati de les Comèdies. La Paeria està treballant en altres projectes per commemorar els 75 anys de la mort de Màrius Torres, com l’audiovisual “Cançó a Mahalta”, del director de cine Jordi Cadena, i el Festival de poesia Mahalta.
En el marc d’aquesta commemoració, s’estan desenvolupant altres iniciatives a la ciutat. Des de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, Salvador Escudé ha apuntat el Simpòsium Internacional dedicat a Màrius Torres, que es farà a l’octubre per universalitzar encara més el poeta, o la publicació de diverses traduccions al romanès, el rus, l’alemany o l’hongarès, en les quals s’està treballant.
L’Institut Màrius Torres, a banda de la concessió del seu premi Màrius Torres, té previst alguns actes de cara al darrer trimestre de l’any.
L’Ateneu Popular de Ponent farà accions per recordar Màrius Torres (com la publicació d’un opuscle que descriurà l’ambient polític i social del poeta). Altres propostes arribaran d’Òmnium Cultural, l’IEI, la Delegació de Cultura de la Generalitat, l’Associació universitària Amics Lo Campus, Vivència Aranesa “Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”.
Dins de la programació de la Regidoria de Cultura, hi ha cicle de recitals poètics “Vespres en vers”, iniciat a l’abril, que el seu programa de mà del cicle dedica la contracoberta a recordar el poeta Màrius Torres, amb la tria dels darrers versos del seu poema “El combat dels poetes”.
El regidor Paco Cerdà ha assistit a la presentació dels actes amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que giren al voltant del Màrius Torres, juntament al president de l’Ateneu Popular de Ponent, Miquel Àngel Soriano; la directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Montse Macià; el representant de la Generalitat, Pep Tort, i la directora de l’Institut Màrius Torres, Cèlia Calvo.
