Els grups municipals de Junts per Catalunya i del PSC a la Paeria de Lleida presentaran en el proper ple una moció conjunta que insta la Generalitat de Catalunya a impulsar un Pla Director Urbanístic (PDU) per a l'Horta de Lleida. Aquest instrument urbanístic específic hauria de donar resposta definitiva a una realitat territorial única i singular dins del país.
L’Horta: un model territorial històric i consolidat
L'Horta de Lleida representa una singularitat destacada dins la ciutat, amb més de 6.000 habitants distribuïts en gairebé 3.000 habitatges disseminats. Aquest espai combina activitat agrària, patrimoni cultural, paisatge i una manera tradicional d’entendre el territori, estretament vinculada a la història local.
Aquesta realitat està plenament arrelada des de fa diverses generacions. La presència històrica va arribar al punt que es van crear fins a sis escoles rurals; actualment encara funcionen tres d’elles, entre les quals destaca l’escola rural de la Partida de Butsènit, amb més d’un segle d’existència. Aquesta configuració ha generat un model territorial sense equivalent a la resta del territori català.
Situació legal dels habitatges i limitacions normatives
Més enllà dels habitatges construïts abans del 1956 —data clau marcada per l’aprovació de la primera legislació urbanística moderna— que estan legalment consolidats, moltes edificacions aixecades entre els anys seixanta i vuitanta no disposen dels permisos urbanístics vigents. Tot i formar part integrant des de fa dècades del teixit social, econòmic i territorial, aquestes construccions es troben avui en una situació d’incertesa jurídica.
Aquests immobles no corren risc d’enderrocament immediat; tanmateix, les normatives actuals restringeixen molt les possibilitats per rehabilitar-los o modernitzar-los. El Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) no permet regular aquestes zones perquè estan classificades com a sòl no urbanitzable. En molts casos només es permeten actuacions relacionades amb l’accessibilitat; millores essencials avui dia com ara instal·lar plaques fotovoltaiques o mesures d’eficiència energètica queden excloses.
Amenaça al manteniment demogràfic i econòmic
Davant aquesta situació normativa restrictiva, existeix el risc que el parc residencial acabi deteriorant-se progressivament. Això podria provocar que moltes famílies abandonin l’Horta cap al nucli urbà central. Precisament són aquestes famílies les que contribueixen a mantenir viu aquest territori, preservant el paisatge i sostenint activitats agràries fonamentals per a la identitat lleidatana.
Junts per Catalunya, conscients d’aquesta problemàtica, fa temps que treballa per trobar solucions des dels diferents àmbits institucionals i ha reforçat recentment aquesta feina mitjançant un acord conjunt amb el PSC municipal.
El passat 25 de novembre del 2025, arran de modificacions en la Llei d'Urbanisme catalana, el grup parlamentari de Junts va presentar diverses esmenes orientades a permetre ordenar sectors disseminats periurbans amb habitatges consolidats mitjançant plans especials. Aquesta proposta volia oferir una solució legal específica per situacions com l’Horta lleidatana, però no va ser aprovada pel Ple del Parlament.
A més, s’està tramitant una nova reforma legislativa encaminada a facilitar la regularització d’edificacions en municipis amb menys de 2.000 habitants. Tot i ser positiva en alguns aspectes, aquesta iniciativa tampoc resol completament les necessitats particulars que planteja Lleida.
Lleida: ciutat gran amb zona rural habitada
Lleida presenta dues realitats coexistents: és una ciutat important amb més de 150.000 habitants, però també compta amb un extens espai rural on viuen més de 7.000 persones. Aquesta dualitat genera unes circumstàncies úniques que no encaixen ni en les solucions dissenyades pels grans nuclis urbans ni tampoc en les pensades pels petits municipis rurals.
Moció reclama Pla Director Urbanístic adaptat als valors locals
Davant aquest escenari complex, la moció aposta perquè el Pla Director Urbanístic sigui considerat com l’eina idònia per abordar específicament els reptes territorials presents a l’Horta lleidatana. El pla hauria d’assegurar:
- Preservar els valors agraris, ambientals, paisatgístics i patrimonials
- Aportar seguretat jurídica als habitatges existents
- Sostenir les activitats consolidades al territori
Així mateix, s'exigeix que durant tot el procés participin activament tant l’Ajuntament com entitats representatives locals —incloent organitzacions agràries— així com agents socials i econòmics implicats.
Violant Cervera: "L'Horta de Lleida és una realitat singular que necessita una solució singular"
Violant Cervera, portaveu municipal de Junts per Catalunya subratlla: "L'Horta de Lleida és una realitat singular que necessita una solució singular. Des de Junts fa temps que treballem per trobar una resposta a aquesta problemàtica perquè preservar l'Horta no és només preservar un territori sinó garantir que les persones que l'han mantingut viva durant generacions hi puguin continuar vivint i desenvolupant el seu projecte de vida".
D'altra banda, Begoña Iglesias , portaveu del PSC municipal afirma: "Donem solució a moltes persones i famílies de l’Horta. Com a responsables polítics calia gestionar-ho i hem treballat per donar una sortida legal i justa a la situació actual".