El diputat Jordi Verdú ha participat aquest divendres a la ‘Jornada de Cereals i Farratges. Perspectives, Reforma PAC i Captació de Carboni’, celebrada al Restaurant Resquitx de Mollerussa sota l’organització de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).
Verdú ha intervingut en representació de la Diputació de Lleida a la cloenda de la jornada, juntament amb Esmeralda Rourera, presidenta de JARC a Lleida, i Joan Carles Massot, president de JARC. En el seu parlament, Jordi Verdú ha explicat que la Diputació de Lleida, a través de l’Agenda Compartida per la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, i de la mà de les principals institucions del territori, “promou el desenvolupament d’un model d’economia verda, circular i altament digitalitzada”.
El diputat ha remarcat que, en el cas de la demarcació de Lleida, aquesta posició no és únicament “una responsabilitat davant l’emergència climàtica”, sinó “una oportunitat” per posar en valor tots els recursos endògens del territori, per contribuir a la seguretat alimentària, per diversificar les rendes agràries, crear nous llocs de treball, retenir i atreure talent, i, en definitiva, per “revertir el despoblament i incrementar el valor afegit i la competitivitat del nostre model productiu”.
La sostenibilitat és, doncs, ha manifestat Verdú, “una oportunitat en un territori ric en capital natural com el nostre”, un capital que “constitueix la base per noves cadenes de valor que el mercat reclama, com es el cas del bioplàstics, els biofertilitzants, els biocombustibles o la bioenergia”. És per això que ha demanat que aquest valor “s’ha de generar aquí i s’ha de repercutir aquí”, per afegir que, en el marc de l’Agenda 2030, i de manera consensuada amb les principals institucions del territori, s’han identificat “set àmbits d’actuació prioritària per fer efectiva aquesta transformació”.
Un d’aquests àmbits prioritaris és el desenvolupament de la bioeconomia agropecuària, com a procés de valorització integral de la producció agrícola i ramadera a través d’un nou teixit de bioindústries. Un altre dels àmbits són les pròpies cadenes de valor agroalimentàries, donat que, més enllà de la sostenibilitat, la producció d’aliments afronta altres reptes, com són la digitalització, el relleu generacional, els impactes del canvi climàtic o els canvis en les tendències alimentàries.
A dia d’avui, ha dit Jordi Verdú, ja hi ha dos projectes en curs finançats amb fons europeus que aborden de manera específica aquests àmbits i els reptes que porten associats: el projecte Green&Circular, que promou la bioeconomia agropecuària, i el projecte Agrobiofood, que promou la resiliència de la producció primària. A través d’aquest dos projectes, i amb un pressupost de més de 6 milions d’euros, entitats com la FCAC, l’IRTA, ARCA, la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell o les associacions de porcí i de boví d’Alcarràs, treballen de la mà de l’administració local i dels centres de recerca, desenvolupant actuacions que permetin avançar en aquesta direcció.
En el marc d’aquests projectes s’està quantificant, per exemple, “quin potencial de reemplaçament de consumibles d’origen fòssil hi ha en el sector agrícola i ramader del territori: quantes tones de biofertilitzants necessitem, de quines característiques, quants metres cúbics de combustibles es consumeixen, quanta energia es necessita per produir, com també s’està quantificant quanta matèria orgànica renovable produïm, i si en tenim en prou quantitat per produir, de manera estable i a escala industrial, aquests biofertilitzants, biocombustibles o bioenergia”.
Verdú també ha detallat que s’estan impulsant dos projectes estratègics: el Digital Innovation Hub del Sector Agroalimentari i Forestal de Catalunya i el Hub de la bioeconomia de Catalunya, infraestructures “clau” per tal que el sector agrícola i ramader “faci efectives totes aquestes oportunitats, treballant de la mà dels centres de recerca pioners a Catalunya i a Europa, i cal que les tinguem aquí, a prop dels centres de producció i no en les àrees metropolitanes”. És per això que el diputat ha acabat demanant “la complicitat i el suport del teixit econòmic” per tal de fer efectiva “la transformació que la demarcació de Lleida necessita”.
La jornada s’ha iniciat amb la presentació, que ha anat a càrrec de Vicenç Pascual, cap sectorial de cereals de JARC, i Robert Jaimejuan, cap sectorial de farratges de JARC i COAG (Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders).
A continuació s’han celebrat diferents ponències i taules rodones sobre temes com ara ‘Anàlisi del mercat de cereals’, a càrrec de Mercedes Ruiz, directora d’Aestivum; ‘Anàlisi del mercat de farratges’, amb Luís Machín, director de l’Asociación Interprofesional de Forrajes Españoles (AIFE) i gerent de l’Asociación Española de Fabricantes de Alfalfa deshidratada (AEFA); ‘Càlcul de la petjada de carboni en explotacions agràries’, amb Marc Camarasa, del departament tècnic d’Alltech Sapain; ‘Com ens afectarà la PAC 2023-2027’, a càrrec de Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC; i ‘Falsos mites de l’agricultura i ramaderia actuals’, a càrrec José Miguel Mulet, catedràtic del Departament de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València.
