Jordi Janés: “La pel·lícula ‘Alcarràs’ és un regal que ens ha posat al món”

Alcarràs, a la comarca del Segrià, és el darrer municipi de Catalunya, en el sentit geogràfic més literal possible; però darrerament, la pel·lícula “Alcarràs”, guanyadora de l’Ós d’Or de la Berlinale 2022, l’ha col·locat al centre del món cinematogràfic a nivell europeu, provocant en la població, una explosió d’autoestima i orgull.

Jordi Janés, alcalde d’Alcarràs, en parla en aquesta entrevista per a La Ciutat.
Com a tot arreu, tot just començar la legislatura, la Covid va fer acte de presència a Alcarràs. Com ho heu gestionat?

En aquesta legislatura l’equip de govern començàvem de nou i ens vam trobar amb aquesta crisi tan enorme. Alcarràs va ser un municipi molt afectat, fins arribar al tancament perimetral amb les complicacions que això va portar.

Aquí un dels sectors més forts és la pagesia i tot el derivat de la temporada de la recollida de la fruita. Això ens fa venir una quantitat de persones que pot fer créixer un 30-40% el nombre de població que som habitualment. Això vol dir que cal multiplicar la recollida d’escombraries, neteja dels carrers, tots els serveis que ofereix l’Ajuntament. En plena pandèmia arribava gent de tot arreu perquè a Alcarràs tenim fins a 50 nacionalitats diferents. La vacunació va anar bastant bé i ens n’hem anat sortint. Han sigut anys molt durs. Ara esperem veure si la guerra d’Ucraïna ens afectarà i com ho farà.

De quina manera penseu que us pot afectar a questa guerra?

Ens pot afectar perquè Ucraïna proporciona molt de cereal, especialment panís, molt necessari pel sector ramader. A Alcarràs tenim són 24.000 caps de bestiar porcí i uns 45.000 de boví. Vaig parlar amb la subdelegació del Govern d’Espanya i no garantien el subministrament de gra i pinso més enllà de 8 setmanes. Això és preocupant perquè podem tenir problemes de subministrament de pinso i cal estar preparats. És inconcebible que pugui faltar pinso pels animals. Aquí tenim carn de primera qualitat que s’exporta per tot el món i de fet, el Port de Tarragona és el nostre port de sortida de productes i mercaderies.

A nivell d’infraestructures per traslladar i transportar persones i mercaderies, en el cas de les comarques de Lleida, millor el tren?

Sí, l’AVE ha escurçat les distàncies, però és injust el greuge tarifari respecte a la resta d’Espanya. No té lògica el preu de cobrir distàncies hauria de ser equiparatiu per a tothom. Això ens faria encara més competitius. Ja que als municipis ens ho fan licitar tot amb transparència, la xarxa ferroviària hauria d’entrar amb més competència, disponibilitat i abaratiment dels costos de desplaçament.

Ara que sembla que estem a la recta final de la pandèmia s’imposa una reactivació econòmica de primer ordre. Com ho feu a Alcarràs?

El sector de la restauració i el comerç va ser un dels més afectats. Estem posant molt d’esforç en dinamitzar-lo i donar-li suport perquè aquí tenim molts comerços. Som el poble més gran del Baix Segrià i el cinquè en població a les comarques de Lleida. Llavors des de l’Ajuntament oferim ajuda econòmica a l’Associació de Comerciants mitjançant subvencions, així com al teixit empresarial i comercial del nostre municipi, per poder anar sortint.

De tota manera, les darreres setmanes, amb l’èxit de la pel·lícula “Alcarràs”, esteu passant un moment dolç, no?

La pel·lícula ens ha caigut com una loteria. La Carla Simón, guanyant l’Os d’Or al festival de cinema de Berlín ens ha situat al món. És la millor campanya publicitària que mai ha tingut Alcarràs. El ressò que ha tingut és impagable i anímicament això també ha anat molt bé.

Els comerços estan plens de motius de la pel·lícula, contínuament estem fent actes sobre això. Hem celebrat les rutes florides amb sintonia amb la peli, fent photocalls amb el nom d’Alcarràs i amb tributs a la pel·lícula. I això només ha començat perquè com que la Carla és molt bona directora, aniran sortint més premis i tindrem popularitat durant un temps. Això ho hem de saber aprofitar.

Teniu pensat com aprofitareu aquest bon moment?

Aquí tenim molt de comerç i empreses d’una envergadura considerable: centrals de fruita, fabricants de cooperatives de la cadena alimentària i envasat, de maquinària agrícola. És interessant que les empreses es sintonitzin amb aquesta popularitat que tenim, i que anirà a més quan la pel·lícula s’estreni el dia 29 d’abril.

Gràcies a la pel·lícula tindrem un turisme que no teníem explotat i hem de saber gestionar-lo i aprofitar perquè la gent vingui a les terres de ponent, que ens coneguin bé, la fruita que es fa de primera qualitat i també la carn que es produeix aquí. Ens hem de creure la qualitat que fem i donar a conèixer unes terres que han estat molt castigades i molt oblidades.

Pel·lícula a banda, Alcarràs és un poble culturalment molt ric, amb associacions, entitats, festes tradicionals, què en podeu explicar?

A Alcarràs tenim clubs de teatre que s’han professionalitzat i dels que ha sortit gent que han fet del teatre la seva professió en productores. A banda, tenim fins a una quarantena d’entitats culturals que contribueixen a dinamitzar la infraestructura municipal que tenim als centres culturals. Compteu que som gairebé 10.500 persones a Alcarràs i cada dia surten entitats noves. En tenim unes 40 de culturals i socials i una quarantena més d’esportives amb bons resultats: handbol és molt bo, el futbol el tenim a la primera categoria, els del futbol sala estan a primera catalana…

Si l’Ajuntament disposés de més pressupost es podrien ampliar les instal·lacions esportives perquè veiem que la inversió en esport ens retorna amb èxits i amb gent premiada. Per altra banda, en aquest moment la pel·lícula “Alcarràs” és la brasa i la flama del nostre món cultural. Molta gent del municipi s’ha sentit la pel·li molt seva, perquè hi ha veïns que hi surten i molta gent va passar pel càsting. I això sense oblidar els grups de teatre, dansa i es senten molt seva la cultura viva a Alcarràs.

A banda de les qüestions anímiques, els ajuntaments també s’encarreguen de carrers, places i neteja. Com gestioneu aquests aspectes a Alcarràs?

Quan nosaltres vam entrar a governar vam trobar uns carrers molt desendreçats. Personalment jo sóc un anti plàstic i hem fet unes campanyes molt fortes en aquest sentit. Tant la Generalitat com el SOC ens ha recolzat per posar persones a netejar carrers. Hem recollit tones de plàstic. A Alcarràs hem tingut un creixement urbanístic molt ràpid i van quedar obres buides, patis desencaixats que estaven plens de plàstics, llaunes… Hem fet una neteja molt forta i necessària perquè com més gent hi ha al poble, més embruten. En aquest aspecte ens vam marcar el repte de tenir-ho tot net i ara quan em miro el poble penso que està força bé.

Un poble també ha de ser bonic perquè la gent se’l senti seu: carrers nets, una jardineria ben posada, senyals i pintura del municipi, tot ha d’estar ben arreglat. Hem fet molta inversió en pintura als passos de peatons, zones de càrrega i descàrrega, direccions… Hi estem molt al damunt. Hem estat els dos darrers anys arreglar tots els parcs infantils perquè els que tenim canalla petita i els portes al parc no vols tenir els ferros rovellats, la pintura desgastada o la fusta estellada.

També hem fet una gran inversió als polígons industrials perquè estaven molt abandonats pel que fa a il·luminació, seguretat i neteja.

També ens hem adherit a les Viles Florides de Catalunya millorant la jardineria del poble, els accessos al municipi perquè quan la gent vingui a Alcarràs, i més ara que som famosos, les entrades facin goig.

Veig que doneu molta importància a la jardineria urbana?

Si. Geogràficament som el darrer poble de Catalunya però volem ser el primer portal de Catalunya i per tant, hem d’estar a l’alçada: Per tant, les entrades han d’estar ben il·luminades, la jardineria cuidada… al centre del poble també hem fet una inversió en jardineria i flors ornamentals. La gent, quan va pel carrer ho agraeix.

I a nivell urbanístic, quines actuacions esteu fent?

A Alcarràs procurem cuidar l’urbanisme del poble. Estem arreglant places, estem acabant un carrer que feia 15 anys que esperava ser condicionat per tenir millor accés. Com que el poble ha crescut molt hem hagut de fer un segon cementiri. Perquè es vegi la magnitud de com Alcarràs explosiona, la població entre els anys 2000 al 2010 ha passat de ser de prop de 5.000 persones a prop de 10.500. Això és molt bonic, però els serveis queden petits: el poliesportiu, les piscines, el cementiri, i fins i tot el mateix Ajuntament, perquè com més població hi ha, més personal funcionari tècnic cal agafar.

Com us plantegeu la transició energètica?

Aquesta és la propera revolució i l’hem començat fa molt de temps. A Alcarràs apostem per la sostenibilitat, el respecte mediambiental, la possibilitat de les renovables.
A nivell municipal ja fa uns quants anys que fem la recollida porta a porta passant del 19% al 80% de reciclatge. També tenim llum led a tot el municipi i tantes plaques solars com podem.

El sector ramader és el primer involucrat en aquesta responsabilitat. Hi ha una planta de purins i se n’està projectant una segona. Una de les activitats més interessants és la planta de compostatge. Es tracta del fem del sector boví més el que es recull dels arbres que s’arrenquen de varietats que tenen una durabilitat de 8 a 12 anys. Quan es tallen es porten a aquesta planta, s’esmicolen, les restes s’ajunten en el compost i s’obté un compost ecològic, revaloritzant el que era un residu que ha passat a ser un subproducte útil.

Això és un canvi de xip. S’estan fent entre 5 i 6 plantes de compostatge que no contaminaran, reduiran nitrats i proporcionaran un subproducte que es pot revaloritzar aportant un ingrés quan abans era una despesa pel tractament dels residus.
Alcarràs també tindreu un gran protagonisme amb el tema energètic…

Si s’acaba fent, s’instal·larà al nostre municipi el major parc de plaques solars que hi haurà a Catalunya. Estem parlant de 150 hectàrees amb 350 megawatts de potencia. Serem el 10% de l’energia renovable de Catalunya el 2030 i des d’aquí es subministrarà llum a 200.000 persones.

En pocs anys ens definirem i passarem de tenir una etiqueta groga a una altra de verda radical, perquè des de l’Ajuntament volem seguir apostant per ser més sostenibles. El món que ens han deixat els nostres pares nosaltres ja estem per deixar-lo als nostres fills i dins les nostres possibilitats els hem de deixar un país més net i endreçat.