Jordi Ignasi Vidal, alcalde de Balaguer: “Destinarem gairebé 90.000 euros a ajudes socials”

Jordi Ignasi Vidal, alcalde de Balaguer

 

Vostè va ser escollit de nou com a alcalde de Balaguer l’any 2019, per tant sap que és ser Paer abans d’una pandèmia. Quines diferències troba entre la primera i aquesta segona legislatura?
La primera legislatura és la novetat, quan entres nou en un càrrec t’has d’adaptar, et trobes amb molts reptes i moltes execucions i has de poder portar-les a la pràctica. Tens una responsabilitat al saber que estàs en primera línia, no valen els retrets i has d’empènyer i tirar endavant. 

Pel que fa a la segona, la vam començar amb molta il·lusió, ja que vam guanyar per majoria absoluta, i això ens oferia la revalidació de la ciutadania i que estaven contents amb la nostra manera de fer les coses. Dit això, és cert que podríem haver fet moltíssimes més coses, però fa un any vam patir una patacada immensa amb l’arribada de la pandèmia. A Balaguer vam patir molts casos a les residències i, malauradament, vam tenir gent que ens va deixar. Ha estat una gestió molt complexa i molt diferent del que havíem viscut anteriorment. La prioritat era gestionar la pandèmia, ja fos en l’àmbit organitzatiu de la mateixa Paeria com a nivell de tots els negocis que patien les diferents mesures. Fins i tot, les darreres eleccions que s’han celebrat aquest 14 de febrer han estat més difícils de gestionar; s’ha necessitat molt més material, canviar espais, ventilacions, neteges, desinfeccions, personal, etc. 

Ara comencem a recuperar l’esperança, sobretot amb les vacunes. Esperem veure la llum a final del túnel perquè aquesta situació ha estat més llarga del que ens pensàvem fa un any.

Fa uns dies que ha començat la campanya de vacunació contra la Covid-19 per a la població en general donant prioritat a la gent més gran. Si se segueix amb el mateix ritme, quan es calcula que estarà immunitzada la població de Balaguer?Percentualment al mateix moment que a tota Catalunya. Els objectius els marca el departament de Salut, i va per franges. Es va començar per les residències, personal sanitari, centres especials, personal esencial (bombers, policia, Guàrdia Urbana i professorat)… I ara comencem amb la gent de més de 80 anys. A partir d’aquí s’anirà baixant d’edat i de vulnerabilitat. 

Dit això, confiem en tot el procés, en el que dicta la Generalitat i en la disponibilitat de les vacunes. Esperem tenir abans de l’estiu el 40% de la població immunitzada i que el 70% ho estigui passat l’estiu, o com a molt a la tardor.

Es va avançar que a principis de març es podria obrir la tercera línia d’ajuts adreçada als sectors econòmics de la ciutat més afectats per les restriccions. Ens pot fer cinc cèntims de les ajudes que poden obtenir aquests sectors?
En la primera fase vam treure 100.000 euros que no es van esgotar.  A la segona hem tret 60.000 euros que sembla que per les peticions fetes sí que s’esgotaran, i això era sobre el primer tancament, el que hi va haver al primer semestre de l’any passat. L’estiu el vam passar més o menys bé, i ara, a partir de l’octubre de l’any passat, hem patit més tancaments.

La tercera línia volia anar cap al tancament d’aquell trimestre. Ja vam avançar que no ho podíem fer molt ràpidament perquè havíem d’esperar que tothom tingues feta la declaració per poder justificar la disminució de facturació. Segurament, seran uns 100.000 euros i ho obrirem a començaments del mes que ve. Malauradament, encara hi ha sectors que no estan prou forts i creiem que s’ha d’ajudar a les empreses a poder sortir-se’n.

Arrel d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social, els joves veuen cada vegada més difícil obtenir una bona feina que els proporcioni estabilitat econòmica a llarg termini. La Paeria de Balaguer està apostant per l’àrea d’ocupació i ha realitzat una borsa de treball. Quin balanç fa d’aquest projecte?
El balanç de la borsa de treball és excel·lent. La vam fer l’any passat, en plena pandèmia, i haver aconseguit tenir molta gent apuntada i fer un percentatge d’insercions alt és una molt bona notícia. Animo a tots els nois i noies que busquin feina que es posin en contacte amb el Servei d’Ocupació de la Paeria ja que, d’aquesta manera, se’ls podrà orientar. 

Els resultats són molt bons. De fet, quan estàvem al començament de la pandèmia se’ns va avisar des del SOC que baixarien les demandes d’inserció mínima perquè se sabia que amb un any així seria difícil trobar solucions. Quan ens van dir que ho baixaven, nosaltres anàvem cinc vegades per sobre del que ens assenyalaven des del SOC. Tenim la sort de tenir molt bon personal i molt implicat, que treballen incessantment per millorar l’ocupabilitat dels nois i les noies i poder cobrir vacants. 

En l’àmbit laboral existeixen aquests espais, però no hi ha una bona sincronització entre les demandes dels sectors productius i la formació que actualment tenen les persones que busquen feina. Per això es fan formacions i circuits de formació, és una molt bona alternativa per poder tirar endavant. Sí que és cert que els joves han estat el sector més afectat perquè són els que tenien els contractes més fàcils d’eliminar i a l’hora de la veritat, quan una empresa s’ha vist obligada a reduir plantilla, han estat els primers en “saltar”.

El pressupost del 2021 comptarà amb una partida destinada específicament a ajudes socials. S’ha calculat que es podria disparar la necessitat d’aquest tipus d’ajudes quan els ERTO acabin. Ens pot especificar quina serà la partida econòmica que s’hi destinarà?
La quantitat concreta encara no està especificada. Estem acabant de tancar totes les partides del pressupost, però no serà una quantitat menor. El que ens vam trobar al seu moment és que això estava preparat per unes finalitats concretes, i per sort, tant la Generalitat de Catalunya, com l’Estat Espanyol, han acabat traient diferents d’ajuts. El problema ha sorgit quan, per exemple, si nosaltres trèiem una ajuda pel pagament d’autònoms, i aquesta ja l’havia rebut una persona per un altre vía, no podia tornar a accedir-hi. Per tant, hem hagut d’esperar que hi hagués més la necessitat, que tal com vam dir nosaltres, creiem que aquesta necessitat real apareixerà quan finalitzin els ERTOS. En aquest moment, veurem si aquests acaben sent EROS. 

Dit això, de moment hi ha un retard amb els pagaments, però és un tema de tresoreria. L’ajut s’ha donat, però no arriba, i nosaltres no podem donar un ajut per un mateix concepte. Per tant, estem a l’espera de la necessitat que sortirà per poder-la cobrir i segurament seran uns 80.000 o 90.000 euros que aniran destinats a aquest camp.

La ciutadania de Balaguer es pot implicar d’una manera directa en els pressupostos amb els pressupostos participatius. Ens pot explicar de què tracta i com funciona aquesta idea?
Aquesta idea ja va néixer l’any anterior, però vam fer una primera prova en la qual vam oferir unes propostes i la ciutadania havia de votar. Aquest era el primer pas perquè la ciutadania entengués que es podia implicar. 

Aquesta vegada, la gent ja podia proposar actuacions, obres, millores, etc. Un cop recollida tota aquesta informació, a nivell tècnic es van valorar quines de les propostes eren possibles, si eren competència nostra, si es podien tirar endavant o no… A partir d’aquí les propostes van sortir a votació, i les que van obtenir més vots són les que es realitzaran durant aquest any. 

Per altra banda, a escala participativa també hem obert consultes prèvies per a les ordenances, el pla estratègic de cultura es fa de forma oberta… Intentem que  moltes de les coses que es fan siguin de manera oberta, la nostra intenció és  apropar, al màxim, a la ciutadania en la presa de decisions i la informació. 

Fa pocs dies la Paeria de Balaguer es va reunir amb membres de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida per continuar treballant en els preparatius per a la celebració de Capital de la Sardana 2022. En un principi, aquesta celebració anava a ser aquest any, però s’ha hagut d’ajornar a l’any vinent per la Covid-19. Les activitats que s’estan treballant estan pensades des d’una perspectiva totalment postpandèmica?
Aquest va ser el motiu de la trobada que vam realitzar, ja que, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer i Sant Cugat vam ajornar un any aquesta celebració. D’aquesta manera, Sant Feliu de Guíxols, que li tocava en plena pandèmia, ho celebra aquest any, i a Balaguer ho celebrarem al 2022, i Sant Cugat al 2023. 

El plantejament que tenim, i el que vam traslladar a la Federació, és bastant postpandèmica. Encara queda un any i un mes per a celebrar-ho, i volem pensar que ja no estarem en cap situació com la d’ara. És cert que això que hem viscut ens marcarà, i que no farem exactament el mateix que hauríem fet si no ens hagués tocat viure una situació com aquesta. 

Canviem de tema, a Balaguer s’està treballant per renovar l’enllumenat públic per un de més eficient energèticament i menys contaminant. Quins són els pròxims punts que podran gaudir d’aquesta renovació per aconseguir un municipi més amable amb el medi ambient?
És una feina constant. Anem fent poc a poc. El que tenim molt clar quan fem aquests canvis són diverses coses. 

Per una banda, a nivell de tonalitats, utilitzem les menys contaminants, que són els colors 2.400k-2.600k, respecte als LEDS. No es poden posar els 3.000k, que són aquelles més blanques i que són més perjudicials. Estem a una zona starlight a prop del Montsec i del Centre d’Observació de l’Univers.

Per altra banda, sempre posem un aparell que ens permet regular la intensitat de la llum a les diferents lluminàries. D’aquesta manera podem, en un moment determinat i en cert horari, baixar la intensitat de la llum i fer-la més tènue. No cal tenir uns grans focus quan no hi ha ningú pel carrer. Moltes vegades les canviem per tirades i no només quan hi ha una fossa perquè aquest sistema no acaba de funcionar bé si no tens tota una línia de carrers canviada. 

Encara ens queden algunes lluminàries per canviar, però seguim fent aquesta tasca constant de modernització i canvi de tots els elements que generin consum energètic.

Una de les altres accions en les que està treballant la Paeria és el foment de la mobilitat amb bicicleta per la ciutat. Recentment, s’han instal·lat nous aparcaments per a les bicicletes a diferents punts del municipi. Teniu previst més projectes per a fomentar l’ús de la bicicleta?
El que hem de facilitar és la mobilitat sostenible, i Balaguer és una ciutat que es pot fer a peu, les distàncies no són molt grans. Evidentment, donem suport a la bicicleta com a mobilitat sostenible, però el que pretenem és fer més agradables els carrers per poder desplaçar-se caminant. Ara hem reduït un carril per ampliar la vorera i fer més fàcil el pas a la gent.