Parlem amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, per repassar el balanç del mandat i els principals reptes del territori. En aquesta entrevista, Talarn posa l’accent en la feina feta al servei dels ajuntaments i en el desenvolupament de les comarques lleidatanes, amb especial atenció a qüestions com l’habitatge, la bioeconomia i el futur del sector agrari.
La Diputació gestionarà enguany el pressupost més alt de la seva història. Quin projecte o inversió concreta justificarà millor aquests 223 milions d’euros davant dels ciutadans?
De fet, són més de 223 milions d'euros, perquè hem fet incorporacions al pressupost i del romanent que té la Diputació de Lleida. Jo crec que la inversió més important de la Diputació de Lleida són els ajuntaments. La gran inversió que fem és destinar la major part dels recursos al territori: aproximadament el 80% del pressupost va als ajuntaments. La resta correspon a altres àmbits, com el funcionament de la institució i el personal.
La principal funció de la Diputació és treballar amb els ajuntaments de tota la demarcació. Per això, els grans nexes del pressupost són els plans de cooperació i els plans de salut. A més, aquest any hem impulsat un pla extraordinari per als camins i també un pla especial destinat al patrimoni perquè arribi als ajuntaments. L'objectiu és millorar els serveis que ofereixen els ajuntaments als ciutadans. En definitiva, la finalitat de la Diputació és fer arribar els recursos necessaris als ajuntaments perquè la gent pugui viure millor en qualsevol municipi de la demarcació.
Amb més recursos que mai, què preocupa més: aconseguir noves inversions o executar bé les que ja estan pressupostades?
El que més em preocupa és que la gent es pugui quedar a viure al territori, que a cadascun dels municipis la gent s'hi pugui establir. Perquè això sigui possible hi ha una fórmula que és molt complexa. En primer lloc, hi ha d'haver comunicacions: la gent ha de poder desplaçar-se fins al municipi o als serveis, tant amb transport públic com privat, tant per carretera com amb autobús. D'altra banda, hi ha d'haver feina i economia productiva perquè les persones puguin treballar o crear una empresa. Evidentment, també hi ha d'haver habitatge, i aquesta és una de les grans preocupacions d'aquesta Diputació. L'habitatge no és una competència nostra, però és un tema que ens preocupa moltíssim. En aquest sentit, hem posat en marxa una línia de suport als ajuntaments, de fins a 100.000 euros, perquè puguin adaptar habitatges municipals i destinar-los al lloguer per a parelles i joves.
Finalment, també cal garantir els serveis necessaris perquè la gent es quedi a viure als pobles: serveis mèdics, educatius, culturals i tots aquells que permetin tenir una qualitat de vida molt similar a la de qualsevol altre municipi de la demarcació, encara que no sigui la capital. Aquesta és la gran preocupació que tenim des de la Diputació de Lleida i és en això que centrem el nostre suport als ajuntaments.
Parlant de comunicació, fa temps que es reclamen millores ferroviàries i viàries. Quina és la infraestructura que més perjudica avui la competitivitat de Lleida?
N'hi ha unes quantes, però, si hem de començar per l'àmbit ferroviari, tenim un problema evident: encara no tenim Rodalies a Lleida. Som l'única ciutat que no en té, i aquesta és una aposta molt decidida de la Diputació. De fet, fa temps que hi treballem a través de la Taula de Rodalies. No en tenim la competència, però sí la responsabilitat, i hem pressionat tant la Generalitat com l'Estat perquè aquest servei sigui una realitat.
La manca de Rodalies perjudica la competitivitat, però també ho fa no disposar d'un sistema de mitjana i llarga distància que funcioni millor que l'actual. L'Avant és un element clau per a la nostra demarcació, tot i que encara falten algunes freqüències. També és important disposar d'una estació intermodal a Torreblanca, perquè necessitem una connexió directa amb el port. Això ajudaria, sens dubte, a millorar la competitivitat.
Pel que fa a les infraestructures viàries, la primera és l'A-2. És una via bàsica, però durant molts anys hi ha hagut manca d'inversions i això ha generat problemes. Una altra infraestructura fonamental és l'AP-2. L'alliberament del peatge ha suposat una oportunitat per a la competitivitat, amb una connexió gratuïta tant amb Barcelona com amb els principals ports. També és fonamental la N-260, l'Eix del Pirineu. Fa molts anys que necessita inversions i això resta competitivitat al Pirineu i al conjunt de la demarcació. A aquesta llista també cal afegir la N-230, la carretera cap a Vielha i França; la C-14, que és la via que ens porta des de Tarragona fins a la Seu d'Urgell, i el desdoblament de la via que va desde Lleida fins a Balaguer.
Evidentment, hi ha hagut un llarg període amb poques inversions en infraestructures al nostre territori i això ha comportat una pèrdua de competitivitat per a la demarcació. Ara crec que tenim una oportunitat per revertir aquesta situació, perquè les comunicacions són una de les quatre potes fonamentals del projecte que tenim com a Diputació.
Des de la Diputació, com es treballa en aquestes qüestions si no és competència directa, com Rodalies o carreteres estatals?
Ho fem treballant, fent una mica de lobby i liderant projectes. Nosaltres no tenim la competència: no podem arreglar l'AP-2 o l'A-2, ni podem decidir sobre Rodalies. Però la feina que hem fet amb la Taula de Rodalies ha aconseguit que el tema de les Rodalies de Lleida sigui damunt la taula. També hem aconseguit augmentar les freqüències de la línia fins a Cervera, fet que ha incrementat molt el nombre de passatgers.Això és el que podem fer des de la Diputació: fer lobby, parlar amb els diferents actors del territori, no trepitjar-nos entre administracions, aportar solucions i ajudar a impulsar projectes.
Un exemple és l'Eix de les Garrigues. Feia temps que calia parlar amb les administracions implicades per desencallar aquesta infraestructura, que connecta la C-12 amb la C-233. Finalment, aquesta via passarà a ser titularitat de la Generalitat, i la Diputació també ha participat en aquest procés. També treballem aportant recursos. Si bé les grans infraestructures estructuren el territori, també són fonamentals les carreteres que connecten els municipis amb les capitals de comarca. En aquest sentit, hem impulsat un pla zonal que ha permès incorporar moltes més carreteres a la xarxa de titularitat de la Diputació. Abans gestionàvem uns 800 quilòmetres de carreteres i ara en gestionem més de 1.000. A més, destinem anualment cinc milions d'euros als municipis perquè puguin arreglar la resta de carreteres i camins que són de la seva titularitat. Tots hi anem aportant recursos, però mai no n'hi ha prou. Més de la meitat dels municipis de la demarcació tenen menys de 500 habitants i no disposen dels recursos necessaris. Per això depenen molt del suport de la Generalitat i de la resta d'administracions.
Parlant de la xarxa d’aigua, la Diputació hi destina milions d’euros. Quin és l’estat real de les infraestructures d’aigua als pobles de Lleida?
Hi ha de tot, però és evident que molts pobles encara tenen infraestructures molt envellides, sobretot les xarxes fetes amb fibrociment. Aquí és on la Diputació hi dona suport. Són 15 milions d'euros aquest any 2026 i 15 milions més el 2027, és a dir, un total de 30 milions d'euros a través del Pla de Salut. Aquests diners són fonamentals perquè els ajuntaments puguin invertir en la xarxa d'aigua, però també en equipaments esportius o per treure el fibrociment de les teulades. Tot i això, la xarxa d'aigua ens preocupa moltíssim.
Hem passat un període molt complicat de sequera i cal garantir una bona gestió de l'aigua. El problema del fibrociment, a banda dels efectes que pot tenir sobre la salut, és que moltes d'aquestes canonades presenten fuites. Això significa que no fem una gestió eficient de l'aigua i que en perdem una part. El que volem és que els ajuntaments inverteixin a solucionar aquestes fuites, canviar la xarxa i renovar-la. Ens agradaria que una part important d'aquests recursos es destinés a aquest objectiu. Els ajuntaments ho estan fent, paral·lelament a altres inversions, però aquesta és molt important. Quan falla la xarxa d'aigua d'un poble, aquest és un dels serveis fonamentals perquè la gent pugui viure en un lloc.
En relació amb el despoblament, hi ha algun exemple d’èxit de polítiques impulsades des de la Diputació?
De fet, a tota la demarcació podríem trobar-ne, però tenim coses molt concretes en alguns àmbits. Per exemple, al Segrià hi ha hagut un seguit d'ajuntaments que s'han unit per impulsar el projecte «Al poble hi ha de tot», que permet compartir la compra de productes entre diferents botigues dels municipis. Això és un element clau perquè, davant del despoblament, el comerç també és un dels serveis bàsics. Un altre exemple és que, des de l'Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació, aquest any hem posat en marxa una línia d'ajuts perquè els ajuntaments puguin fer agrobotigues en aquells municipis que no tenen cap botiga. Això també ajuda a combatre el despoblament. També hi ha la línia de fins a 100.000 euros per municipi, en tres línies diferents, destinada sobretot a la construcció d'habitatges de lloguer perquè la gent es pugui quedar a viure al territori. Amb tot això no solucionarem el despoblament, però hi posem la nostra pedreta. Per resoldre aquest problema calen polítiques molt més valentes.
En aquest sentit, ha estat molt important l'aprovació de l'Estatut del Municipi Rural, en què la Diputació també va participar i va impulsar que tirés endavant. Tot i això, encara falten passos importants, com regular el desenvolupament urbanístic dels municipis petits d'una manera diferent de com es regula als municipis més grans. No és el mateix construir una casa en un municipi de 500 habitants que fer-ho en un municipi de 1.000 habitants o en una ciutat de 150.000 habitants, com Lleida. Si volem que tot el territori tingui les mateixes oportunitats, no podem aplicar la mateixa legislació a realitats tan diferents. Aquí també hi ha un paper important pel que fa al repoblament: canviar la legislació perquè la gent es pugui quedar a viure als pobles petits. Això ho hem detectat. El problema real és que els municipis, amb els mitjans que tenen, no ho poden resoldre sols.
Molts alcaldes expliquen que tenen feina però no habitatge. El principal obstacle per guanyar població ja no és el treball sinó trobar una casa on viure?
Sí, és evident. Tot és important. Si m'ho preguntes, potser et diria que primer cal tenir feina, però és veritat que avui el treball sovint el trobem. Jo crec que hem sabut aprofitar les oportunitats, especialment al Pirineu. Des de l'àmbit turístic fins a altres sectors, s'ha aconseguit que moltes persones puguin desenvolupar la seva activitat econòmica o trobar un lloc de treball. Llavors, quan trobem habitatge, és aquí on hem de saber regular. Com deia abans, cal que hi hagi lleis que hi ajudin, però també que es regulin els pisos turístics. Està bé que n'hi hagi, no dic el contrari, però també és evident que la gent que vol fer un projecte de vida als nostres pobles ha de poder comprar o llogar un habitatge. També hem de fomentar que aquelles cases que fa molts anys que estan tancades tornin a tenir ús. Hem de trobar la manera d'afavorir que els propietaris tinguin voluntat de vendre-les a un preu assequible. Això, a vegades, és complicat. Hi ha municipis amb cases tancades i molt deteriorades, que qualsevol dia poden caure i que acaben sent un problema per al poble. Si hi ha persones amb ganes de quedar-s'hi a viure, el millor que podem fer és facilitar que les puguin comprar i rehabilitar. Hi ha diverses mesures per aconseguir-ho, però és evident que l'habitatge és un element clau perquè la gent es quedi a viure als nostres municipis.
La bioeconomia és una de les grans apostes de la Diputació. Quin resultat tangible pot mostrar avui a qui encara la veu com un concepte massa abstracte?
Quan va néixer l'aposta per la bioeconomia, la idea era trobar una via de desenvolupament per al territori. En definitiva, es tracta de buscar la manera que allò que ja fèiem tingui un valor afegit, sobretot en el sector primari, tant en l'agricultura com en la ramaderia. Això no vol dir que la resta de sectors no siguin importants; de fet, som el segon Hub Digital d'Economia de Catalunya, i això també és important. Però, sobretot, l'aposta és la bioeconomia. Tenim una oportunitat perquè ens hem d'adaptar als nous temps amb un model sostenible, circular i verd. El que abans era un problema, com ara els purins o el sotabosc, volem convertir-ho en una oportunitat per al territori. Això ja comença a donar els primers resultats. De fet, aquest projecte ja va néixer amb una primera iniciativa privada, com és Bioproductors d'Alcarràs, que va ser el primer pas del que avui és el concepte de biopolígon.
Actualment, aquest biopolígon continua avançant i estem treballant per definir què vol dir exactament un biopolígon. A més, ja hi ha dos biopolígons més en desenvolupament, un a Montoliu i un altre a Balaguer, cadascun especialitzat en àmbits diferents. També estem treballant al Pallars Sobirà en un projecte d'aprofitament forestal. D'una banda, es tracta d'aprofitar el sotabosc per generar energia i, de l'altra, de donar valor a la fusta de qualitat que tenim al territori. Ara mateix importem fusta de fora, mentre aquí tenim boscos que, si no es gestionen adequadament, poden acabar cremant-se.
Aquests són alguns dels primers resultats de la feina que estem fent en l'àmbit de la bioeconomia. A més, tenim dos biopolígons més en desenvolupament i n’estem treballant un a Montoliu i un altre a Balaguer, dedicats a diferents àmbits. També estem treballant, i està molt avançat, en l’àmbit del bosc: l’aprofitament del sotabosc per generar energia, i també la utilització de la fusta, perquè tenim fusta de qualitat que podem aprofitar. Ara mateix molta fusta ve de fora, mentre aquí tenim boscos que, si no es gestionen bé, poden acabar cremant. Aquests són els primers resultats de la feina que estem fent en l’àmbit de la bioeconomia a les Terres de Lleida.
El sector agrari continua sent estratègic per al territori. Què li preocupa més: l'aigua, la rendibilitat de les explotacions o la falta de relleu generacional?
Tot és preocupant. Cada aspecte té la seva importància i tots són problemes que hem de saber afrontar. Pel que fa a l'aigua, és evident que és fonamental. Una bona gestió de l'aigua és el que farà competitiva la nostra agricultura. Per això és imprescindible continuar amb la modernització dels canals, especialment del Canal d'Urgell. Ara mateix hi ha alguns esculls, però cal afrontar-los i solucionar-los. Sense aquesta segona revolució de l'aigua que necessita el Canal d'Urgell, no hi ha futur per a la zona de regadiu. Evidentment, la resta de canals també són molt importants. Pel que fa al relleu generacional, l'agricultura lleidatana viu un moment de transformació. El model d'explotació de fa cinquanta anys està canviant i les petites explotacions cada vegada són menys viables. Aquesta transformació és inevitable, però cal procurar que les explotacions continuïn en mans de gent del territori, de persones que generin economia productiva i ocupació, i no d'inversors que només busquin una rendibilitat financera. Sobre la rendibilitat de les explotacions, també hi ha una aposta clara per la recerca i la innovació. Per millorar-la cal disposar de centres de recerca potents al territori, que ajudin a augmentar no només la productivitat, sinó també la qualitat dels productes. Si volem ser referents en l’àmbit agrícola i econòmic, també ho hem de ser en recerca. No podem esperar que la innovació vingui de fora; l’hem de generar des d’aquí.
Durant aquest mandat s'han signat desenes de convenis i anunciat moltes inversions. Quin projecte creu que tindrà més impacte en el futur de les comarques de Lleida?
Tots els projectes que fem tenen impacte. Abans esmentava el conveni de les Garrigues Altes, que crec que és fonamental per al desenvolupament de les comarques. També hi ha altres acords i convenis amb els quals treballem conjuntament amb diferents administracions i entitats. Estem parlant de convenis amb entitats empresarials, socials i també amb organitzacions com el Banc d’Aliments. Alguns són menys visibles, però també són importants perquè ajuden a reduir desigualtats i generar cohesió social.
Ara bé, si hi ha un element que vull destacar especialment és el G10. Crec que és el projecte que té més capacitat de transformació, perquè implica totes les institucions del territori treballant conjuntament: la Generalitat, la Diputació, el Govern de l’Estat, la Paeria de Lleida, la Universitat, les cambres de comerç, els agents econòmics i els sindicats, com Comissions Obreres i la UGT. Aquesta capacitat de treball compartit genera projectes concrets i oportunitats reals per al territori, també en l’àmbit de la bioeconomia, així com en el de la formació. De fet, estem treballant perquè hi hagi formació específica en àmbits com les energies renovables. En definitiva, més que un conveni concret, el que és realment transformador és aquest espai de treball compartit, que permet impulsar projectes amb impacte real al territori.
Si avui hagués de reconèixer una assignatura pendent de la Diputació o del seu mandat, quina seria?
Jo estic molt content de la feina feta, perquè el canvi que es va produir en el seu moment va ser importantíssim. Abans, la Diputació funcionava d’una manera en què els ajuntaments tenien poca autonomia: no sabien quants diners rebrien i hi havia una certa discrecionalitat. El canvi que es va fer va ser establir criteris clars i transparents perquè els ajuntaments sabessin què els tocava rebre, i alhora donar-los autonomia perquè decidissin en què invertir aquests diners. Aquest canvi, per mi, va ser fonamental.
També és cert que això va generar un repte, perquè es va passar d’un sistema amb pocs expedients a un sistema en què tots els municipis reben recursos de tots els plans, cosa que va fer més complexa la gestió i va alentir una mica els processos. Però això s’ha anat solucionant, sobretot a través de les transferències, simplificant els procediments. Ara, en lloc de tot el procés llarg de sol·licitud, execució i justificació, es fan transferències directes i després només es demana el retorn de com s’ha executat el projecte. Això ha millorat molt la gestió. Dit això, evidentment sempre hi ha coses per fer. En primer lloc, continuar fent arribar més recursos als municipis. I també continuar millorant la gestió interna i el suport als ajuntaments. Hem fet una bona feina en l’àmbit de camins i comunicacions, però encara queda molta feina per fer. En els pròxims anys caldrà incorporar més quilòmetres a la xarxa i millorar la inversió, perquè no sempre es pot arribar a tot. També hem avançat en la modernització de l’administració, passant d’una estructura molt antiga a una molt més digital, però encara hi ha marge de millora, especialment en el suport tecnològic als ajuntaments. En resum, és un mandat de canvis importants, amb coses molt positives fetes, però amb reptes que encara s’han de continuar treballant.
Quan acabi aquesta legislatura, què li agradaria que els alcaldes diguessin que ha canviat gràcies al pas de Joan Talarn per la presidència de la Diputació?
M’agradaria que diguessin que ha sigut una presidència que ha treballat pels ajuntaments, que s’ha dedicat a la feina i, sobretot, al desenvolupament del territori. Jo sempre he intentat estar al costat dels alcaldes. Els 231 alcaldes de la demarcació, quan m’han trucat per un problema, he intentat respondre el més ràpid possible, perquè sé què vol dir ser alcalde, perquè ho he estat. També m’agradaria que es digués que ha sigut una presidència assequible, que hi he estat quan m’han necessitat, que he escoltat tot el que he pogut i que he intentat donar resposta dins de les possibilitats.
Evidentment, sempre es pot fer millor i segur que també ens hem equivocat en algun moment, com tothom. Però, en general, m’agradaria que es reconegués que ha sigut una presidència que ha intentat fer les coses el millor possible, amb aquesta voluntat de servei als ajuntaments i al territori.
