El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat aquest dissabte en l’acte inaugural de l’Ateneu, el Teatre Municipal de Guissona, un espai de “país” recuperat després de deu anys.
Talarn, que ha estat acompanyat per la vicepresidenta segona de la Diputació i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, i pels diputats Rosa M. Perelló i Eloi Bergós, ha estat rebut a les portes del Teatre de l’Ateneu per l’alcalde Jaume Ars; per Josep Balart, president de l’Associació Ateneu de Guissona; Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya; Montse Bergés, delegada del Govern de la Genrealitat a Lleida; i José Crespín, subdelegat del Govern espanyol a Lleida. L’acte ha estat conduït per la Companyia SUS4, que a més ha ofert un espectacle en què ha comptat amb la col·laboració d’artistes i entitats de Guissona.
En la seva intervenció, Joan Talarn ha felicitat Guissona no només per la recuperació d’un espai “després d’haver estat molts anys en desús”, sinó per fer-ho en l’any en què precisament l’Ateneu celebra el seu centenari.
El president de la Diputació ha volgut remarcar el doble valor, cultural i social, d’un edifici emblemàtic al voltant del qual “ha aflorat sempre un moviment associatiu que ha fomentat la culturització i el coneixement”, i que ho ha fet endinsant-se en tots els àmbits i posant sempre a disposició dels guissonencs i guissonenques “el foment de la llengua i la cultura catalanes”.
Insistint en aquest aspecte, Joan Talarn ha assegurat que, gràcies a l’Ateneu de Guissona en particular, però també en general a la transcendència de l’associacionisme al nostre país, “hem après a avançar tots plegats i a arribar més lluny com a societat. Com a societat i com a país”, ha remarcat Talarn, que ha afegit que “ara, novament recuperat, aquest Ateneu esperem que esdevingui la nova llavor per continuar treballant per al reconeixement polític de la nació catalana, a la que mai renunciarem”.
És per això que, segons el president de la Diputació, la recuperació del Teatre de l’Ateneu suposa recuperar “un equipament necessari per amenitzar socialment i culturalment la ciutadania del municipi i la comarca”, i a la vegada “també és important per al país, perquè forneix la identitat col·lectiva”, ha reblat.
L’edifici, que es va inaugurar per la Festa Major de l’any 1923, va néixer amb l’impuls de promoure els coneixements literaris, científics, artístics, i desenvolupar l’activitat cultural així com fomentar la pràctica d’activitats esportives i lúdiques entre la gent de Guissona.
L’any 2008, la reforma de l’edifici es va convertir en l’acció prioritària per la junta de l’Ateneu que, tot i no disposar de l’espai, ha continuat elaborant un programa d’activitats. Per aquest motiu es va decidir enderrocar la part interior de l’edifici.
Ara, després de més de deu anys de treballs, l’Ateneu és un equipament reformat, perfectament adaptat a la normativa actual, pel que fa a l’accessibilitat de públics, equipat amb els elements tecnològics de so i llum necessaris per poder realitzar qualsevol producció escènica o de cinema, amb una sala teatre amb capacitat per a 390 persones, una sala polivalent nova, un bar social reformat i uns nous espais per l’associació de l’Ateneu.
Amb la inauguració de l’espai, es preveu un inici progressiu, i serà a partir del mes de juliol que es començarà a aplicar el reglament d’ús, obrint la possibilitat de presentar-se a la convocatòria pública d’ús de la sala o a realitzar sol·licituds per a actes esporàdics.
L’equipament, per les seves característiques, pot acollir diferents activitats i serveis amb objectius diversos, ja que disposa de diferents sales. La tipologia d’activitat que es podrà dur a terme al Teatre Municipal de l’Ateneu serà formativa, artística, el foment de la creació, el suport als agents culturals, fins a altres activitats culturals, socials i de lleure, sempre que siguin tècnicament possibles i disposin de l’autorització d’ús corresponent.
Així doncs, l’Ateneu de Guissona pretén esdevenir un espai cultural obert a tothom amb programació estable a partir del curs 2023-2024, a fi de recolzar el teixit associatiu, entitats i altres col·lectius.
