El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va fer ahir una crida a no perdre “la memòria, la llengua i la nostra capacitat d’interpretar el món en clau particular”, tot llançant un desig de pau en una data altres cops tràgica i que li agradaria que enguany fos recordada com el principi de la fi dels conflictes a Ucraïna i Gaza.
Talarn ho va dur durant l’acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, celebrat a la Seu Vella de Lleida sota la presidència del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, i en què també es va comptar amb les intervencions de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, i amb l’assistència del subdelegat del Govern d’Espanya a Lleida, José Crespín, i del president del Conbsell Comarcal del Segrià, David Masot. Per part de la Diputació també van assistir-hi la vicepresidenta segona, Sandra Castro, les diputades Estefania Rufach, Sandra Marco, Cristina Moron i Núria Palau, i els diputats Jordi Verdú, Òscar Martínez, Fermí Masot, Jaume Ars i Marc Solanes, a més del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
En el seu parlament, Joan Talarn va començar recordant que la Diada Nacional de Catalunya “exemplifica la nostra lluita (com a poble) per mantenir la identitat pròpia a través dels anys”. És en aquest context que va demanar “no perdre la memòria” i recordar que l’Onze de Setembre ens reporta a uns fets històrics concrets: la Guerra de Successió i “l’abolició de les constitucions catalanes fins aleshores vigents”.
És per això que va reclamar que “avui hem de manifestar que la nostra pàtria és viva i tossuda”, i que ha sabut “resistir segles d’imposicions i de repressió, i continua dreta, recollint els anhels de tanta gent que ens ha precedit”. De fet, és a partir d’aquella derrota que “s’assenten els fonaments per a la represa cultural i de la memòria històrica que perdura fins als nostres dies. Aquesta és la lliçó que ens arriba d’aquelles dones i homes de l’endemà de l’11 de setembre de 1714: no renunciar malgrat la derrota, és el principi d’uns nova victòria”.
És en aquest context que Talarn va voler posar en valor el paper de la llengua com la base sobre la qual s’ha anat sustentant la identificació d'una identitat de poble. És per aquest motiu que, va dir, “no hem de perdre la memòria, però tampoc la llengua! Ens preocupa observar el descens de l’ús de la llengua catalana en els grans espais socials i volem contribuir a revertir la situació. I més encara quan les institucions de l’Estat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, anul·lava ahir diversos article fonamentals de la llei de règim lingüístic a les escoles”. El president va aprofitar per recordar el cicle que, en el marc de la Diada, està celebrant l’Institut d’Estudis Ilerdencs, titulat precisament ‘El poder de la llengua’.
Per últim, el president de la Diputació va demanar que tampoc no hem de perdre “la nostra capacitat d’interpretar el món en clau particular”, una afirmació que ha sustentat en un desig de pau, ja que, al llarg de la història, altres Onze de Setembre han estat diades tràgiques, “faig vots perquè un altre Onze de Setembre, avui mateix, sigui recordat perquè ha comença la fi de l’ocupació russa d’Ucraïna i la matança del poble palestí a Gaza. Visca la pau, visca la llibertat dels pobles i visca Catalunya lliure!”
Organitzat conjuntament entre l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, l’acte institucional de celebració de la Diada va dividir-se en dos parts, la primera celebrada a la Nau Central de la Seu Vella i la segona, al monòlit en record a les víctimes del 1707 davant del Pont Llevadís, on va fer-se l’ofrena floral a càrrec de les autoritats. L’acte va comptar amb les actuacions d’Heura i de la Coral Maristes Montserrat de Lleida, que van interpretar diferents peces, la darrera de les quals ha estat ‘Els Segadors’, l’himne nacional de Catalunya, que va servir com a cloenda.
