El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha posat en valor Vilanova de Meià, situat a la comarca de la Noguera, com un clar exemple d’entesa entre diferents nuclis poblacionals. Durant la seva estada al municipi, ha visitat les instal·lacions de l’espai gastroformatiu que gestiona la Fundació Coma de Meià, i ha pres part en els actes oficials organitzats amb motiu del centenari de la unificació municipal, que es remunta a l’any 1926.
Acompanyat per l’alcalde local, Xavier Terré, així com per l’historiador Ramon Bernaus, el president i membres destacats de la Fundació Coma de Meià —com ara el seu president, Sergi de Meià, el tresorer i patró, Domènec Marsiñach, i el vicepresident, Miquel París—, Talarn va iniciar la visita al centre formatiu. Allà va ser rebut per Olga Mayora i Martí Escuder, cap dels projectes i cap cuiner respectivament. Durant aquesta trobada van tenir ocasió d’intercanviar impressions amb els estudiants que actualment s’hi formen.
Centenari d’una unificació que perdura en el temps
L’acte central es va dur a terme a l’Ajuntament del municipi on es va commemorar els cent anys des que els pobles de Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià i l’antiga Baronia de la Vansa van decidir fusionar-se. En aquest marc, Joan Talarn va subratllar que “Vilanova de Meià va demostrar, fa un segle, que es pot sumar esforços i, alhora, preservar la personalitat de cada lloc”. Va destacar especialment que aquella decisió no representava una renúncia a les identitats locals sinó una construcció col·lectiva: “aquella unificació no va suposar la pèrdua d’identitat de cap nucli, sinó la construcció d’una identitat compartida i diversa”, formada pels diferents pobles —entre els quals hi ha també Tòrrec, Lluçars, Boada, Gàrzola, Argentera o Peralba— així com totes les famílies i paisatges integrants del territori.
Davant reptes actuals: cooperació per garantir futur rural
A més a més, Talarn ha ressaltat que aquest model segueix essent vigent davant dels desafiaments contemporanis del món rural: “davant reptes com el despoblament, l’envelliment o l’accés als serveis bàsics és imprescindible apostar per fórmules cooperatives entre pobles i institucions”. També ha fet referència a altres qüestions clau com són l’habitatge digne, les oportunitats laborals per als joves o bé aspectes relacionats amb connectivitat digital i continuïtat agrària.
L’eina essencial per tal d’afrontar aquests desafiaments passa segons ell per mantenir aquesta línia conjunta: “la cooperació és fonamental per generar oportunitats econòmiques i preservar l’arrelament social en zones petites”. Finalment, va felicitar tant l’Ajuntament com totes les persones implicades en organitzar aquesta celebració històrica. Va reconèixer també el paper dels veïns durant aquests cent anys: “el futur dels pobles no s’escriu uniformant identitats sinó sumant-les”.
L’aportació històrica en paraules del cronista local
L’historiador Ramon Bernaus va oferir una xerrada on va detallar tot el procés previ fins a arribar a formar-se el municipi actual. Va explicar que tot començava amb el decret del 21 d’abril del 1834 que eliminava les antigues jurisdiccions senyorials creant una nova divisió administrativa basada en províncies, partits judicials i municipis.
A partir d’aquest marc legal calia complir certs requisits perquè un poble pogués constituir-se com a entitat municipal independent; concretament disposar almenys d’un mínim deu famílies. Els pobles integrants provenien majoritàriament del priorat antic del Meià (Santa Maria amb Peralba i Vilanova) juntament amb sectors corresponents a l’antiga baronia de la Vansa (Boada, Lluçars, Tòrrec, Gàrzola argentera). El procés culminaria finalment amb una instància col·lectiva presentada el 1926 demanant formalment fusionar els tres ajuntaments anteriors. La nova entitat municipal fou oficialitzada l’1 de juliol de 1926.
L’activitat sostenible des del cor rural: Fundació Coma de Meià
Pel que fa a la Fundació Coma de Meià, es tracta d’una entitat sense ànim de lucre ubicada al cor de la Vall de Meià, a la comarca de la Noguera. Presidida pel xef Sergi de Meià, la seva missió és preservar i difondre el patrimoni ecoagro-cultural i gastronòmic del territori, impulsant la sostenibilitat i el desenvolupament rural. Amb un enfocament en la permagastronomia, la fundació treballa per dinamitzar els territoris rurals, creant ponts entre la natura, la gastronomia i la cultura catalana. Des del seu centre de desenvolupament gastronòmic i cultural a Vilanova de Meià –que inclou un restaurant-escola i un hort ecològic en règim d’agricultura regenerativa– ofereix formació en cuina sostenible i producció ecològica. També promou la innovació social i la inclusió, recolzant petits productors i fomentant una cuina de proximitat per generar llocs de treball i cohesió social al territori.
