El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha fet aquest dilluns una crida al sector econòmic català perquè consideri Lleida un soci essencial en el desenvolupament estratègic. En paraules seves, "A Lleida som referent en aliances, recursos i oportunitats, aprofiteu-nos".
Talarn va intervenir en l’acte 'L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible', organitzat al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Aquesta iniciativa comptava amb el suport de la Fundació Horitzons 2050, el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació, així com les cambres de comerç de Lleida i Tàrrega.
Un territori amb recursos claus per a Catalunya
Durant la seva intervenció, Talarn va posar èmfasi en que "el 50% dels recursos del país es troben a Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran", destacant els actius naturals com els recursos forestals, hídrics o agroalimentaris. A més, va remarcar que el territori disposa també de sòl industrial i d’un teixit empresarial dinàmic: "Tenim talent".
A partir d’aquí, va defensar que mitjançant l’agenda compartida i l’estratègia del G10 es pot retenir aquest talent i atraure’n de nou: "Si posem en comú els nostres models, generarem sinergies que ens donaran resultats". També va assenyalar que aquesta experiència cooperativa és extrapolable a tota Catalunya: "Si això ho hem fet a Lleida, també ho podem replicar al conjunt del país", ressaltant així la importància d’establir aliances per transformar el potencial territorial en projectes viables.
Lideratge polític i compromís financer segons Antoni Gelonch
Per part seva, el president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch, va subratllar que "Lleida sap què vol ser l’any 2050 i quins projectes ha d’impulsar abans del 2030 per fer-ho possible", afegint que aquesta jornada té un doble objectiu: "situar Lleida en el centre del debat econòmic del país i reclamar el compromís polític i financer necessari per accelerar inversions estratègiques que no només transformen el territori, sinó el conjunt de Catalunya".
Aposta per una bioeconomia resilient segons Jaume Saltó
D’altra banda, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, va alertar sobre la dependència significativa que té Catalunya respecte als recursos no renovables. Va posar especial atenció al sector químic —que representa un 18% del Valor Afegit Brut (VAB) industrial—i a l’agroalimentari, molt condicionats pel consum energètic extern. Per això va afirmar: "La bioeconomia és una oportunitat real per reduir vulnerabilitats, reforçar la competitivitat i avançar cap a una economia més autònoma i resilient".
Ponent reuneix líders empresarials i actors clau territorials
A les taules rodones van participar directius destacats dels sectors alimentari i energètic com ara Juli Tecles (Grup Borges), Jordi Domènech (Vall Companys), Antonio Rivero (Moeve) o Daniel Marsol (BonÀrea). També hi van assistir representants públics com Xavier Roca, director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball; figures financeres com Guillermo Ricarte (Ship2B) o Marga Valcarcel (Banc Sabadell) i agents rellevants locals entre els quals destaquen Laia Mas (Lleida Alimenta) o Rafael Oncins (Plusfresc-FECOM).
A més, van intervenir veus vinculades a empreses familiars importants —com Montse Pujol (Grup PMP)—i empreses orientades cap a models sostenibles amb Montse Borniquel (Associació d’Empresaris de la Fusta) o Jordi Jové (Alcarràs Bioproductors). Les sessions van ser moderades pel director del Patronat Econòmic lleidatà Ramon Boixadera; Ferran Piqué, president Comissió Joves Col·legi Economistes; així com Marc Cerón, president Associació Empresa Familiar Lleida. La periodista Sònia Quer es va encarregar conduir tota la jornada.
El potencial productiu del territori
Les Terres de Lleida disposen de més de 12 milions de tones anuals de recursos orgànics susceptibles de ser transformats mitjançant biotecnologies en biometà, CO₂ biogènic, biofertilitzants, biopolímers o biocarburants, amb aplicacions en sectors com el tèxtil, l’alimentari, el farmacèutic o el químic.
A aquesta capacitat s’hi afegeix la seva posició geoestratègica, que permet articular cadenes de valor capaces de processar també prop de 30 milions de tones addicionals procedents de territoris veïns, concentrant al seu entorn el 20% d’aquests recursos disponibles a l’Estat.
En paral·lel, la demarcació pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, triplicant la potència actual instal·lada a Catalunya, i generar més de 20.000 GWh anuals d’energia excedentària, un factor clau per a la competitivitat industrial.
El territori compta també amb 775.000 hectàrees forestals, 300.000 de titularitat municipal, amb capacitat per incrementar la disponibilitat hídrica, produir fusta estructural d’alt valor avui importada, generar energia de proximitat i desenvolupar mercats vinculats als crèdits de carboni.
Projectes tractor per reequilibrar el país
Els projectes presentats s’articulen a través de l’Agenda Compartida Lleidatana i tenen horitzó 2030. En conjunt, aquests projectes requereixen mobilitzar 200 milions d’euros d’inversió pública i privada amb un impacte sobre la producció de 314 milions d’euros i un impacte sobre l’ocupació de 2.395 llocs de treball.
Entre les iniciatives destacades hi ha:
- El desplegament de tres àrees d’activitat econòmica especialitzada en bioeconomia a Alcarràs, Balaguer i Montoliu de Lleida.
- Previsió inversió pública: 14,3M€
- Previsió inversió privada: 28,2M€
- La creació d’un entorn d’experimentació tecnològica i regulatòria (sandbox) per accelerar biotecnologies i reduir riscos d’innovació.
- Previsió inversió pública: 15M€
- Previsió inversió privada: 5M€
- Un espai de proves d’indústria 4.0 al Parc Agrobiotech per impulsar fabricació avançada i sostenible.
- Previsió inversió pública: 2M€
- Previsió inversió privada: 1M€
- Un centre de formació en economia verda i una oficina d’atracció de talent per garantir capital humà qualificat.
- Previsió inversió pública: 10M€
- Previsió inversió privada: 4M€
- El desplegament d’un model de gestió multifuncional dels boscos públics per activar biomassa, fusta estructural i crèdits climàtics.
- Previsió inversió pública: 25M€
- Previsió inversió privada: 80M€
- Programes d’agricultura regenerativa i sistemes de monetització d’externalitats positives.
- Previsió inversió pública: 3M€
- Previsió inversió privada: 1M€
- El desplegament de connectivitat NB-IoT via satèl·lit per optimitzar la gestió hídrica i l’agricultura de precisió.
- Previsió inversió pública: 12M€
- Previsió inversió privada: 0
La jornada ha conclòs amb una idea compartida: la sostenibilitat no és només una exigència ambiental, sinó una estratègia de competitivitat i de sobirania econòmica. Activar el potencial productiu de Lleida no és una reivindicació territorial, sinó una condició estructural perquè Catalunya pugui afrontar amb garanties els reptes energètics, industrials i alimentaris de les pròximes dècades.
