Jan Pomés es va convertir en el nou Paer en Cap de Cervera el passat mes de juny, passant a ser el segon socialista que ocupa aquest càrrec. Actualment, governa en coalició amb Junts, amb qui també van pactar al Consell Comarcal. Entrevistem Jan Pomés per conèixer el seu projecte per a la capital de la Segarra.
Com està funcionant el govern entre el PSC i Junts?
Des del 17 de juliol fins ara la compenetració ha sigut com un rellotge suís. Hi ha voluntat de treballar per Cervera i tenim reptes molt grans, alguns d’ells no els resoldrem ni a curt ni a mitjà termini. S’està notant que anem tots a l’una i que coincidim en la identificació de les problemàtiques.
El va sorprendre el creixement del PSC el 28 de maig?
Va sorprendre molt positivament. Es diu poc, però vam treure els millors resultats de la nostra història. Mai havíem guanyat, tot i que és el segon govern socialista que hi ha. Això demostra que la ciutadania volia un canvi i apostar per noves generacions i una Cervera que passi a una nova etapa.
Tenint en compte el ball de cadires de l’anterior mandat, li preocupa que algun conflicte en l’àmbit nacional afecti el govern municipal?
El que ens preocupa a nosaltres és la governabilitat de la Paeria i el Consell Comarcal. Lluitem perquè aquesta estabilitat duri, hi hagi un benentès entre els dos partits i que anem treballant pel benestar de la comarca i el municipi.
Per què van vincular el pacte de la Paeria amb el del Consell Comarcal?
Cervera és la capital i el motor de la comarca. Crèiem que, si teníem una estabilitat potent a Cervera que cregués en els canvis i afrontava les mancances que detectàvem, això es podia traduir a la comarca sencera. Aleshores, estendre aquesta compenetració entre els partits a la comarca. Cervera ha de ser el motor de canvi, de transformació social, de digitalització i de pacte verd a la comarca.
Com s’ha trobat la Paeria?
Fatal. Econòmicament és un desastre i amb una deixadesa molt important, també en els serveis. Per això, ja es palpava a la campanya que la ciutadania no estava contenta. Tenim treballadors que fa mesos que no se’ls pot pagar, un nus econòmic dins la casa que treballem per desencallar-lo. Estem treballant per reforçar els serveis que fins ara s’estaven desmantellant. Seguretat, neteja viària, jardineria, manteniment de voreres… Hi ha un conjunt de serveis que tenim l’obligació de prestar i que han de tenir uns nivells de qualitat òptims.
La majoria dels municipis estan apujant les ordenances fiscals per quadrar els números. A Cervera passa el mateix?
En temes d’ordenances fiscals, tenim uns nivells mitjans-alts. Estem detectant quins d’aquests serveis no s’han atrevit a apujar els preus, com per exemple el tema de l’aigua. Fa anys que tenim uns nivells del cànon de l’aigua molt baixos i els impostos han pujat moltíssim. S’està parlant d’actualitzar aquests preus perquè és una necessitat. Tot puja per a l’Ajuntament, però els ingressos no. No plantegem pujades ni generals ni desorbitades.
Parlava de la seguretat i la neteja. En quins àmbits s’ha d’actuar?
Des del 19 de juny estem en procés d’augmentar la plantilla d’agents i volem inclús ampliar aquest augment perquè sigui finalment de cinc. Estem mirant com implementar la seguretat ciutadana en temes de càmeres de videovigilància a les entrades del municipi. En definitiva, estem fent un pla estratègic per veure com augmentar la seguretat en tot el terme. A més, estem demanant als Mossos d’Esquadra recuperar la patrulla mixta.
I la neteja viària?
Tenim un problema molt gran perquè la brigada municipal està mancada de personal. Per una banda, estem estudiant si podem ampliar la plantilla. En segon lloc, estem mirant com podem donar una cobertura de servei de set dies a la setmana. També estem buscant tenir més eficiència a la brigada. Tenim una lluita molt gran amb la descoordinació que hi ha amb el Consell Comarcal, que provoca que la Paeria tingui molta més feina de la que hi ha. No pot ser que les lluites polítiques es traslladin a la ciutadania. Finalment, hi ha un problema de suport a les entitats culturals de la ciutat. La brigada s’encarrega de muntar escenaris, tanques, etc. Anem mancats de personal i no podem arribar a tot.
A més, pròximament crearem una nova unitat de la brigada de paleteria perquè alguns operaris tinguin la funció diària d’anar arreglant les voreres i carrers trencats. És a dir, tornar a recuperar un manteniment dels carrers.
Són qüestions ambicioses. Hi ha temps i diners per desplegar-ho aquest mandat?
N’estic tan convençut que estem treballant per tenir la unitat d’obres abans d’acabar l’any. La qüestió és començar i que els canvis qualitatius es puguin veure. No ens hem d’esperar quatre anys. Si pot ser la setmana que ve, ho serà.
El despoblament és un dels altres reptes del territori. Com pretén arrelar la gent al municipi en àmbits com l’econòmic?
Estem en contacte regularment amb els empresaris. Vam fer una reunió amb tots ells i també una altra amb tots els comerciants, una cosa que mai s’havia fet. Estem contents que els mateixos empresaris hagin fet una associació que els agrupi a tots per tenir una interlocució. Volem buscar aquestes sinergies perquè tot el teixit industrial, comerciant i econòmic pugui anar bé. Des de la Paeria els podem oferir els mitjans que necessitin. No sempre es tradueix en una mesura econòmica, sinó en un acompanyament i que se’ls pugui escoltar per resoldre els problemes diaris. Si el motor econòmic va bé, al municipi li va bé.
I pel que fa a l’habitatge?
L’habitatge és un dels temes que costa per fixar el talent del municipi. Estem treballant tres iniciatives. La primera és poder agafar parc d’habitatge, que es van deixar sense acabar, acabar-los i posar-los com habitatge social i de joves. Ens centrem en els joves per arrelar aquest talent. La segona seria explorar la viabilitat econòmica d’adquirir terreny municipal i construir nou habitatge social. I, la tercera, és com incentivar que l’oferta d’habitatges pugi. A Cervera tenim un problema molt gran, el nucli antic està molt deteriorat i hi ha molts edificis que s’haurien de reformar. Ara mateix tenim un gran parc d’habitatges tancat i sense moviment. Per incentivar-lo, segurament de cara a l’any que ve apujarem l’IBI a aquells habitatges que faci un any que estan tancats.
Ha afirmat que s’hauria de replantejar l’Aquelarre. Quines qüestions s’han de tocar?
Primer, s’ha de tenir molt clar el tema de la sostenibilitat econòmica. Hem de tenir un pressupost real de què ha de costar. En segon lloc, mirar si la festa té capacitat de créixer. El debat està en si hem arribat al sostre o no. Si és una festa popular, mai ha de perdre l’essència popular, però hi cap un marge d’innovació a través d’altres entitats o empreses de fora. És un debat que el volem començar pròximament amb entitats vinculades a l’Aquelarre. Segurament, un canvi dràstic seria precipitat per l’any que ve, però volem que ja s’hi comenci a notar un canvi. L’Aquelarre té la sort que és una festa en evolució i pensem que pot créixer.
Es va reunir amb el cap de l’oposició d’Igualada per tractar el tema de l’Eix Transversal Ferroviari. Quines reivindicacions té el seu govern sobre la mobilitat?
Estem al centre de Catalunya. A prop de tot arreu i lluny de tot arreu. Com millorem aquesta connectivitat? Dos vies. La primera és la banda de Barcelona. No pot ser que un tren Barcelona-Cervera tardi 2 hores i mitja. Hem de reduir-ho a una hora i quart per buscar competitivitat amb el transport en carretera. Es pot aconseguir-ho demanant que la Generalitat s’hi impliqui i millorant els combois, les vies i la freqüència.
La segona és el tema de mercaderies. Hi ha una oportunitat doble. Si es fes aquesta línia de cobrir Cervera amb Igualada, es podria acurtar la duració amb Barcelona i es podria transformar Cervera en un port de mercaderies. Ara mateix s’està sobrecarregant l’àrea de Tarragona i una línia Cervera-Igualada-Granollers permetria obrir un corredor cap a Madrid, Saragossa i Lleida. Ens oferiríem a fer un port de mercaderies per descarregar-les i donar vida al teixit de la província de Lleida. El sòl industrial de Lleida és més econòmic, atractiu i competitiu.
