Jackson Quiñónez: "Mai s'havia fet una inversió com aquesta en els equipaments esportius de Lleida"

Parlem amb Jackson Quiñónez, regidor d'Esports, Salut, Cooperació i del barri de Cappont de l'Ajuntament de Lleida, sobre els principals reptes de l'esport a la ciutat. En aquesta entrevista aborda la recuperació de la gestió del Camp d'Esports, el futur de la Ciutat Esportiva i de la Ciutat del Motor, les inversions en equipaments, el Pla Estratègic de l'Esport, la promoció de l'esport femení i inclusiu, i fa una crida a la ciutadania perquè doni suport als equips de Lleida.

La Paeria ha recuperat la gestió del Camp d'Esports després d'una etapa convulsa. Quin és el full de ruta perquè la instal·lació recuperi estabilitat i sigui un referent per a la ciutat?

Nosaltres hem signat la recuperació del Camp d'Esports per a l'administració municipal, per a l'Ajuntament de Lleida. Això comporta que és un equipament bastant complex i, per tant, tenim un full de ruta molt exhaustiu. Primer de tot, hem fet una valoració, una auditoria de tots els elements que existeixen dins del Camp d'Esports i, sobretot, de totes les deficiències que té l'equipament. Com ja s'ha vist aquests darrers dies, vam fer una anàlisi de l'aigua, de la salubritat del Camp d'Esports, i ens va donar positiu en legionel·la. Això significa que hem d'atacar aquesta situació. A mesura que passin els dies anirem resolent diferents aspectes importants de l'equipament. Una de les situacions més importants era el terreny de joc, és a dir, la gespa. Ja estem treballant per fer un contracte d'urgència perquè se'n faci el manteniment i, a més a més, dotar-lo d'una partida pressupostària de més de 135.000 euros per a la millora del terreny de joc. I així hi ha diferents aspectes. Aquest és un dels més rellevants, però sí que és veritat que abans que passés tot això ja havíem fet inversions força importants, com el canvi de l'enllumenat a tecnologia LED. Creiem que també era considerable fer aquesta actuació, ja que feia moltíssims anys que no s'havia fet una inversió d'aquestes característiques per al funcionament, per a la millora de l'activitat esportiva, per al confort i, sobretot, perquè l'activitat es desenvolupi amb una bona eficiència. I també per una qüestió de sostenibilitat. Ja sabem que a tots els nostres equipaments esportius estem treballant perquè siguin més sostenibles des del punt de vista energètic.

Després tenim una primera auditoria, que es va fer abans del començament d'aquest any, a finals del 2024, la qual ens marcava una inversió d'aproximadament 890.000 euros. Això s'ha anat incrementant amb el temps, ara que tenim la gestió íntegra del Camp d'Esports. A més a més, també hem d'assumir aspectes com els recursos humans. Tenim personal municipal que inicialment no estava contemplat, però ja ho teníem més o menys treballat amb el govern i amb els diferents departaments, que treballen de manera transversal, per dotar l'equipament de personal de manteniment i incloure'l dins dels nostres contractes de manteniment, per poder donar aquesta resposta perquè els clubs i les entitats de la nostra ciutat puguin desenvolupar la seva activitat.

S'ha anunciat un conveni amb el Lleida CF i també la voluntat de formalitzar un amb l'Atlètic Lleida. Com es pot garantir que aquesta convivència sigui beneficiosa per a tothom?

Amb el Lleida CF, sobretot estem acabant de perfilar aspectes importants del conveni de cessió d'ús de l'equipament esportiu. El mateix estem fent des de fa mesos amb l'Atlètic Lleida. Intentem polir tots els aspectes dels convenis. Com sabeu, des de l'Ajuntament de Lleida estem regularitzant tots els convenis d'ús dels equipaments esportius amb les entitats que en tenen la cessió. Estem fent una tasca molt important des del departament, sobretot perquè portàvem molts convenis que feia molt de temps que no es renovaven o que no s'havia modificat cap element d'aquesta relació entre el club o l'entitat i l'Ajuntament de Lleida. Això fa que siguin negociacions molt importants i, amb l'Atlètic Lleida i el Lleida CF, no és diferent. Tots volen utilitzar un equipament esportiu que és important, però sí que és veritat que nosaltres hi estem destinant molts recursos humans perquè aquesta convivència sigui plena. Quan dic recursos humans, em refereixo a personal de manteniment que pugui regular els espais comuns; quan dic recursos humans, em refereixo també al personal tècnic del departament, que pugui parlar amb les entitats perquè el seu conveni estigui blindat i perquè s'oblidin de tots els aspectes que no siguin únicament esportius. Perquè no ens oblidem que són entitats esportives i que, d'alguna manera, les dues entitats, una per tradició i l'altra per categoria, puguin conviure amb la normalitat pròpia d'un equipament i, sobretot, d'una ciutat.

Aquesta és una de les coses que nosaltres, com a Ajuntament de Lleida, volem recuperar: aquesta normalitat entre les entitats esportives de la ciutat i que no existeixi aquesta rivalitat. Al cap i a la fi, som Lleida i som una mateixa ciutat. Trobar-nos en situacions en què uns clubs estan en contra dels altres, quan tots són de la mateixa ciutat, és una cosa que, d'alguna manera, no estem fent bé. Nosaltres som els primers que, des de l'Ajuntament de Lleida, volem començar a crear aquesta harmonia, i això passa per la regularització de l'ús dels equipaments esportius. Nosaltres ens encarregarem de tot el que sigui el manteniment i el funcionament del dia a dia de l'equipament, i les entitats esportives l'únic que hauran de fer és desenvolupar la seva activitat esportiva i preocupar-se cadascuna de la seva lliga, dels seus fitxatges, de la seva competició, del seu creixement i de la seva sostenibilitat. D'aquesta manera crearem una societat que pugui gaudir de l'esport, que és el que, d'alguna manera, ens està fent desviar de la veritable realitat de l'esport.

Pel que fa a la legionel·la, el missatge és de tranquil·litat. Són diferents actuacions que nosaltres, com a administració pública, hem de portar a terme. Automàticament, quan es va detectar aquesta contaminació a l'aigua, es va procedir al tancament de l'equipament i, sobretot, a treballar per solucionar aquesta problemàtica. Estem actuant en diferents aspectes: des dels pous o els punts d'aigua on pot viure aquest bacteri fins als conductes que arriben a les diferents dutxes o al sistema d'aigua que la gent utilitza. Ja hem començat a treballar i ja ens han arribat els primers pressupostos per poder detectar l'origen del problema. Aproximadament, es tracta d'una actuació d'uns 5.000 euros per aturar aquesta problemàtica. Aquesta despesa se suma a les inversions que ja teníem previstes des del començament. Però, sobretot, vull transmetre un missatge de tranquil·litat. Aquesta serà una mesura correctiva i la gent pot estar tranquil·la perquè, en pocs mesos, tindrem l'equipament en condicions, almenys pel que fa a aquest problema.

En diverses ocasions ha afirmat que molts equipaments necessitaven una posada al dia. Quines actuacions considera prioritàries abans d'acabar el mandat?

Aquest govern municipal ha destinat molt recursos municipals a la millora o a l'adequació dels seus equipaments esportius. Jo crec que això és un fet que ja s'està reflectint a la ciutat. Només en aquest període pressupostari, 2024, 2025, 2026 i 2027, s'han destinat 5,5 milions d'euros a la millora dels equipaments esportius. Mai s'havia fet una inversió d'aquestes característiques a la ciutat en els últims 30 o 35 anys. Jo crec que aquesta és una de les coses de les quals ens hem de sentir orgullosos des de la Regidoria d'Esports. Vull felicitar tant el Departament d'Esports com el Departament de Manteniment d'Edificis, i tot el programa de tècnics destinats a esports que lideren des de Manteniment d'Edificis, perquè hem treballat a un ritme frenètic. Hem fet el canvi de la il·luminació de tots els camps de futbol a tecnologia LED, la substitució de superfícies de terrenys de joc de gespa artificial i, sobretot, l'adequació dels equipaments a la normativa. Aquesta és una de les coses importants. Molts dels nostres equipaments esportius estan envellits i tenen molts anys. La normativa de fa 25 o 30 anys no és la mateixa que la d'ara, i hem d'adaptar els equipaments a aquesta nova normativa. Aquesta és una de les prioritats que nosaltres, des de la Regidoria d'Esports, intentem treballar conjuntament amb el Departament de Manteniment d'Edificis. Després hi ha els vestidors, que són un element o un espai on els nens i les nenes conviuen moltes hores. Això ha fet que hàgim fet inversions al camp de futbol de Magraners; aviat també tindrem una inversió al Ramon Farrús; també estan en fase de licitació les millores dels vestidors i lavabos de Gardeny; i també hi haurà actuacions en altres equipaments esportius, com el Camp d'Esports, el camp de Balàfia i els vestidors del camp de futbol de Pardinyes.

En tots els equipaments esportius hi ha diferents actuacions de millora, de reparació i, sobretot, d'adaptació a la nova normativa. Ara ja ens adonem que aquests 5,5 milions d'euros s'han quedat molt curts. Per tant, de cara al pròxim mandat —o fins i tot durant el temps que ens queda de govern— intentarem continuar invertint des de la Regidoria d'Esports en la millora dels equipaments esportius, perquè volem tenir uns equipaments modèlics i perquè la pràctica esportiva no s'aturi en cap moment.

El Pla Estratègic de l'Esport ha rebut aportacions de diferents entitats i grups municipals. Quines propostes s'hi incorporaran i quan començarà la ciutadania a veure'n els resultats?

La cosa important del Pla Estratègic de l'Esport és que és un pla real. No és un Pla Estratègic de l'Esport fet dins d'un despatx. És un Pla Estratègic de l'Esport fet des dels clubs, des de les entitats, des del món de l'esport, des de la part més important, com és la part psicològica —amb un psicòleg que forma part dels membres del pla—, fins a la part jurídica, amb un expert en patrocini i mecenatge esportiu. També hi tenim educadors socials, professionals de l'arquitectura i de la millora dels equipaments esportius. En definitiva, tenim experts dins del Pla Estratègic que han treballat conjuntament amb totes les entitats esportives per crear aquest document. És un pla molt treballat. Porta més d'un any de feina fins que ha vist la llum, i ara moltes de les coses que s'hi recullen ja s'estan treballant i desenvolupant. Una són les inversions, i aquest és un fet important. Una altra són les línies de subvencions, que també ja s'estan treballant. Una altra és tota la part de mecenatge i de marca Lleida. Hi ha diferents aspectes que, a vegades, la gent no veu importants, però de veritat que són essencials per al funcionament de l'esport del dia a dia.

Per tant, nosaltres, des de la Regidoria d'Esports, estem molt, molt contents d'aquest pla. Sobretot perquè no només tracta l'esport des de la base de la competició, sinó també des de la prevenció per a la gent gran, des de la part més formativa per als més petits, introduint-los a l'esport des de la base dels valors, del companyerisme i també del feminisme, perquè, a vegades, l'accés a l'activitat esportiva sempre havia estat una mica tabú per a les dones. El que estem fent és obrir portes perquè aquest Pla Estratègic tingui una mirada de 360 graus i perquè les dones, les noies i les nenes puguin accedir a l'activitat esportiva d'una manera segura, natural i inclusiva. També incorpora aquesta mirada cap a la inclusió de persones que, potser, tenen menys recursos o no tenen les mateixes facilitats que altres persones. Per tant, és un Pla Estratègic del qual estem bastant orgullosos.

Els clubs de base sovint reclamen més hores d'instal·lacions i més recursos. Com pensa la Paeria donar resposta a aquesta demanda creixent?

Mira, aquesta és una de les coses més importants de la nostra ciutat. Nosaltres tenim 38 instal·lacions esportives i sis piscines. Aquestes instal·lacions, per al volum de gent que tenim, s'han quedat molt curtes. Aquesta ciutat es va planificar per a 125.000 habitants i avui ja en som 155.000. Les instal·lacions esportives, però, són pràcticament les mateixes que fa vint anys. De fet, fa uns quinze anys es va fer el Joan Oró, però avui també necessita un pla d'inversions. Nosaltres ja hem fet una primera passa i, en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, ja s'han destinat diferents espais de la ciutat per a la creació de nous equipaments esportius. Des del Departament d'Esports hem intentat tenir aquesta mirada: un barri, una piscina; un barri, un pavelló. Què ens impedeix això? Que, quan els clubs es fan grans, ja no poden créixer. Per exemple, anem al Ramon Farrús. Hi ha un camp de futbol, un pavelló i una piscina. Aquestes instal·lacions ja no poden créixer més. Les piscines arriben als 250 o 275 usuaris i ja no hi pot entrar més gent perquè s'arriba al límit d'aforament. El mateix passa amb el camp de futbol. Hi ha entre 700 i 800 nens i nenes, aproximadament, i el club ja no pot créixer més.

Per això nosaltres hem fet una aposta per crear una Ciutat Esportiva al barri de Magraners. Hi encaixa una nova arena, que nosaltres ja hem batejat com a Lleida Arena, un pavelló multifuncional on es podran practicar diferents esports. També hi volem incorporar un nou velòdrom, perquè el que té Lleida ja ha complert la seva vida útil, té més de cent anys. A més, hi haurà una pista coberta d'atletisme i altres espais poliesportius dins d'aquesta arena. Al voltant d'aquest conjunt hi haurà camps de futbol, més pavellons, una nova planificació d'equipaments, un pump track, un rocòdrom, més piscines i diferents espais esportius que ens permetran continuar treballant en la creació de nous equipaments esportius. A més, també estem a punt de resoldre un altre problema que tenia la ciutat, relacionat amb els equipaments esportius. Teníem un circuit d'autocross i un circuit de motocross que, per circumstàncies mediambientals i per normativa, ja no podien continuar desenvolupant l'activitat esportiva. Per això estem treballant amb la Generalitat de Catalunya per crear un nou circuit, tant de motocross com d'autocross. Això també farà que Lleida continuï sent una capital d'atracció de competicions importants. Per tant, la creació de nous equipaments esportius continua plenament vigent dins del nostre calendari de gestió. No ens quedarem amb els 38 equipaments esportius actuals. Estem treballant en la Ciutat Esportiva i també en la Ciutat del Motor. Aquests dos grans equipaments tindran la capacitat de créixer en el futur. Si d'aquí a vint anys la ciutat continua augmentant de població i d'activitat esportiva, aquests equipaments podran créixer i no limitaran aquest desenvolupament.

No és estrany que vingui gent d'Alcarràs, d'Alpicat, de Soses, de Seròs, de Bellvís o fins i tot de Mollerussa a desenvolupar la seva activitat esportiva a Lleida, per la potencialitat dels nostres equipaments i dels nostres equips. Nosaltres no podem negar aquesta realitat. És veritat que els nostres impostos repercuteixen sobre els ciutadans de Lleida, però també és cert que els equipaments donen servei a molta gent del territori, i d'això també ens hem de sentir orgullosos. Ara bé, això també significa que necessitem l'ajuda d'altres administracions, de la Diputació i de la Generalitat de Catalunya, perquè només amb els recursos de l'Ajuntament no arribem a tot. És una realitat que estem treballant.

En quina situació es troben actualment els projectes de la Ciutat Esportiva i de la Ciutat del Motor?

Pel que fa a la Ciutat Esportiva, nosaltres ja tenim la proposta incorporada al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, en el document inicial que es va aprovar fa tres o quatre mesos. Allà és on es destina tot aquest volum d'equipaments esportius. Aquesta és una realitat i, a mesura que el POUM vagi avançant, aquest projecte també s'anirà desbloquejant i començarà a caminar. Tenim una mirada global sobre els diferents equipaments esportius que la ciutat ens ha demanat, sobre les necessitats que ens han traslladat les entitats esportives i sobre les situacions reals que ens planteja la ciutat. Des de la Regidoria d'Esports ho estem recollint tot i anirem configurant aquesta Ciutat Esportiva. Serà una realitat quan el POUM continuï avançant, perquè aquests terrenys avui tenen qualificació d'equipament, però nosaltres volem que quedin definits específicament com a equipament esportiu per poder-los desenvolupar segons les necessitats.

Pel que fa a la Ciutat del Motor, tenim una idea molt avançada. Encara no està tancada del tot, però sí que està força madura i esperem que aviat també es pugui desbloquejar. Estem treballant-hi des de fa molt temps. Necessitem entre quinze i vint hectàrees perquè aquest projecte sigui viable i, perquè sigui de titularitat municipal, ha d'estar dins del terme de Lleida, sigui Lleida, Sucs o Raimat. No ha estat fàcil. Fa molts anys que hi treballem, visitant finques i parlant amb altres alcaldes, especialment els de Sucs i Raimat, per trobar espais on es pugui desenvolupar aquest projecte. Els vull agrair molt la seva col·laboració, perquè també seria un pol d'atracció turístico-esportiu molt important per al territori. Continuem treballant en diferents opcions. Encara no puc anunciar la ubicació definitiva, però sí que puc dir que tenim diverses localitzacions estudiades i que el projecte està força avançat. A poc a poc serà una realitat i Lleida tornarà a tenir aquests dos grans equipaments esportius de referència.

Vostè també és regidor de Salut. Com es poden coordinar aquestes dues àrees perquè l'activitat física sigui una eina real de prevenció i millora de la salut?

Com a Regidoria de Salut, la nostra tasca o les nostres competències municipals són, sobretot, de prevenció. No som assistencials, som preventius al cent per cent. La nostra feina és treballar conjuntament en tots els aspectes relacionats amb la salut. Sí que és veritat que la relació entre l'activitat física i la salut és fonamental. Nosaltres, des del Departament d'Esports, estem treballant en la creació de rutes saludables i dinamitzant grups d'activitat física perquè la gent faci esport. Des de Salut fem tasques de prevenció, com ara treballar l'alimentació amb nens i nenes als centres educatius. L'alimentació és una part fonamental per prevenir l'obesitat o les malalties cardiovasculars, com també la diabetis, tant de tipus 1 com de tipus 2. Aquestes són les tasques de prevenció que desenvolupem.

En l'àmbit d'esport hi ha molta relació transversal. A més, des de Salut també treballem tota la part de la prevenció sexual i col·laborem amb entitats sense ànim de lucre que treballen amb diferents malalties, com ara l'esclerosi múltiple, la sensibilitat química i altres patologies que, potser, no tenen tant reconeixement en l'àmbit mèdic, però en què, des del punt de vista preventiu, nosaltres, com a Ajuntament de Lleida, podem treballar conjuntament amb les entitats per donar resposta a moltes necessitats que, potser, la part més assistencial no cobreix.

Aquesta també és una tasca molt important i, sobretot, molt gratificant quan trobes la satisfacció dels pacients o dels usuaris. Per exemple, treballem amb la Federació d'Entitats de Salut de Lleida, FerSalut, que agrupa moltes de les entitats de salut de la ciutat i que fa una gran tasca de prevenció. La veritat és que ens ajuda molt a poder desenvolupar la nostra feina

Parla sovint d'esport com a eina d'inclusió social. Quin projecte impulsat durant aquest mandat considera que millor representa la idea? 

Mira, nosaltres, més que parlar d'inclusió social, la part inclusiva la treballem en tots els aspectes. Les estades esportives municipals que fem són inclusives. Això vol dir que nens i nenes amb dificultats de mobilitat, amb TDA o amb altres necessitats reconegudes conviuen amb la resta d'infants. Aquesta és una tasca que es va implementar fa cinc o sis anys a la regidoria i que hem intentat millorar cada vegada més. Millorar vol dir intentar reduir la ràtio perquè cada nen o nena que tingui alguna d'aquestes dificultats pugui comptar amb un monitor que el pugui incloure dins de les activitats esportives i lúdiques amb la resta de nens i nenes. D'això ens sentim molt orgullosos des del Departament d'Esports.

És una tasca molt important perquè cada vegada costa més trobar professionals que puguin fer aquesta feina. Són moltes hores, molt de temps, i és una matèria molt important. Jo crec que aquesta és una de les iniciatives més importants que tenim: les estades esportives municipals, que ara mateix són totalment inclusives. Cada vegada intentem ampliar una mica el nombre d'infants que podem acollir, però a vegades no podem agafar-ne més perquè volem donar un bon servei. No es tracta simplement d'acceptar més nens i nenes, sinó que puguin gaudir de les activitats, passar un bon estiu i sentir-se plenament integrats. Crec que això és el més important. Després també col·laborem amb altres iniciatives, com el treball que fa l'Atlètic Segre amb el seu equip de futbol inclusiu, al qual donem suport mitjançant una subvenció perquè pugui desenvolupar la seva activitat. És un projecte reconegut a escala nacional. Però, si n'hagués de destacar un que representi la nostra aposta per la inclusió, serien les estades esportives municipals inclusives.

L'esport femení continua reclamant més visibilitat i recursos. Quines mesures concretes està impulsant la Paeria per reduir aquesta desigualtat?

Això és una de les qüestions que està recollida dins del Pla Estratègic de l'Esport. És un document molt treballat, molt realista, però també molt ambiciós. El que volem és equiparar al màxim les activitats esportives femenines amb les masculines. Quan dic equiparar-les, vull dir que aquestes activitats ja es desenvolupen, però volem donar-los un plus d'importància, no només des de l'Ajuntament, sinó també perquè tota la societat i tota la ciutadania les percebin com a igual d'importants. Una altra de les línies que volem impulsar és motivar i incentivar la presència de dones en tots els àmbits de l'esport: metgesses, entrenadores, directives, presidentes de clubs... Donar-los eines perquè cada vegada hi hagi més referents femenins i es generi un col·lectiu que s'alimenti del seu propi creixement. No només volem potenciar la pràctica esportiva femenina, sinó també tota aquella part de l'esport que sovint no es veu. Parlem de presidentes, delegades, entrenadores, metgesses, preparadores físiques... Tradicionalment, l'esport ha estat molt masculinitzat. El Pla Estratègic de l'Esport recull la necessitat d'incentivar, promoure, treballar i donar valor a totes aquestes figures femenines que fan una feina molt important. Tenim exemples com la Vanessa Ortega, presidenta del club de voleibol més representatiu de la ciutat i membre del Comitè Estratègic; l'Emilia Cuenca, presidenta d'un club de futbol; o la Divina Ferrer, presidenta del Club Handbol Lleida. Són figures que volem visibilitzar i posar en valor. Per tant, no només treballem perquè creixi la pràctica esportiva femenina, sinó també perquè es reconegui tota la feina que fan les dones des de la direcció, la gestió i l'organització dels clubs i de l'esport de la ciutat.

Si hagués de resumir aquests anys al capdavant de la regidoria d'Esports. De quin projecte se sent més satisfet i què li hauria agradat poder fer abans que acabi el mandat? 

Poder transmetre a tota la corporació i a tota la ciutadania la importància que té l'esport. Com he dit abans, al començament de l'entrevista, tots els diners que s'han invertit any rere any en la millora dels equipaments esportius, perquè la millora dels equipaments esportius és la base fonamental perquè la gent, els nens i les nenes, puguin continuar practicant esport. Jo crec que és un dels pilars fonamentals de la pràctica esportiva.

Aquesta és una de les coses de les quals em sento orgullós i una de les coses que hem batallat i que hem treballat moltíssim. També recuperar aspectes com la Gala de l'Esport, el reconeixement als esportistes. Jo crec que, quan era esportista, si m'haguessin fet una Gala de l'Esport i hagués vist aquella cara d'il·lusió, de reconeixement i d'orgull, no només pel públic que assisteix a la Gala de l'Esport, sinó també pels pares, mares, avis i àvies que dediquen molt de temps, veure com l'Ajuntament de Lleida, com la ciutat, fa aquest reconeixement als esportistes és un fet molt important. Haver recuperat aquesta Gala de l'Esport també és una de les coses de les quals estic molt satisfet. A mi m'hauria agradat... Hi ha moltes coses que s'han quedat a mitges i que aniran sortint en els pròxims mesos i anys. Intentarem acabar aquest mandat intentant assolir el màxim nombre de projectes.

Però quatre anys és molt poc temps per desenvolupar un projecte esportiu al voltant d'una ciutat de 155.000 habitants. Primer de tot perquè la ciutat va creixent a una velocitat molt gran i, perdoneu que jo estigui a l'administració pública, però l'administració pública no pot acompanyar aquest ritme per la lentitud dels procediments administratius. I ha de ser així, perquè hi ha d'haver fiscalització, rigorositat i una bona anàlisi sobre els recursos que es destinen als diferents punts de la ciutat. Tot va a una velocitat totalment diferent i això fa que molts projectes que ja haurien d'estar desenvolupats encara estiguin en fase d'assolir-se o de consolidar-se. Jo espero que, a poc a poc, aquests projectes vagin sortint. Esperem que el 75% del Pla Estratègic de l'Esport s'acabi complint. Ja portem un percentatge molt alt, i només fa pràcticament un any i escaig que el vam aprovar.

Aquesta és una de les coses que m'emporto d'aquests tres anys i mig, gairebé quatre. Et podria dir moltíssimes coses, però estaríem aquí molta estona parlant de tots els projectes. També estem molt orgullosos d'haver aconseguit aquest ascens a l'ACB i tot el que ha comportat aquest assoliment, tant per a la part esportiva com per a la part municipal. Adaptar un equipament esportiu en pràcticament tres o quatre mesos, com deia abans, amb la lentitud amb què funciona l'administració, ha estat una tasca i un exercici molt important per a nosaltres com a Regidoria d'Esports. La veritat és que estic molt content per tota la implicació del departament. Estic molt content de tot l'equip que tinc, que tenim aquí. La veritat és que estic molt orgullós de tot el departament i, sobretot, que gràcies a ells tenim un esport molt sòlid, molt fort, i esperem que això pugui continuar i es pugui mantenir en el temps.

Com a exesportista d'elit, quin missatge enviaries a l'afició i a la ciutadania sobre la importància de donar suport als equips de Lleida?

Ara ja no ho parlo com a regidor d'Esports, ho parlo com a amant i com a enamorat de l'esport. Som capaços d'estimar l'esport i d'odiar-lo alhora, i això ho hem d'analitzar nosaltres mateixos. Ho dic com a persona, com a amant, com a enamorat de l'esport. Ha quedat clar, per exemple, amb el futbol. Més de 4.000 persones animen la selecció espanyola perquè, d'alguna manera, cadascuna d'aquelles persones que estaven jugant als Estats Units, a Nova York, ens representava, i això ens feia sentir molt orgullosos. L'esport ens fa oblidar la ideologia, ens fa oblidar la política, ens fa oblidar la religió i moltíssimes altres coses. Ens uneix per donar suport a les persones que ens representen. Som molt capaços de fer això. I si ho aterrem a una cosa més propera, cada cap de setmana que juga l'ICG Força Lleida al Barris Nord som capaços d'omplir el pavelló. I això només passa a Lleida. No passa a Madrid, no passa a València. El Barris Nord té una capacitat d'uns 6.500 espectadors —ara mateix no recordo la xifra exacta—, però la realitat és que tenim una ocupació al voltant del 90% cada vegada que juga el nostre equip. Som capaços d'unir-nos sempre per defensar-lo. Perdem més partits dels que guanyem, i tot i així continuem donant-hi suport. Aquesta és una qüestió molt important i és una de les coses que ens fa sentir orgullosos de l'esport.Això ho hem d'extrapolar a totes les disciplines. Tenim el Lleida CF, que ara no és a la màxima categoria; tenim l'Atlètic Lleida, que està intentant consolidar el seu projecte esportiu; tenim el Balàfia Vòlei, que ha pujat a Primera Catalana; tenim el Pardinyes; tenim l'AEM, que teniu aquí darrere a la samarreta i que ha baixat de categoria. Tenim molts equips i hauríem de ser bons aficionats, no només quan es guanya, sinó també quan es perd.

Perquè totes aquestes persones que competeixen representen la nostra ciutat d'una manera o d'una altra. I jo crec que el millor que els podem donar és el nostre suport. Nosaltres ho fem des de l'administració pública, però la ciutadania també pot ajudar acudint als partits i sent positiva a les xarxes socials. Positiva vol dir que, quan es perd, és pitjor desanimar que animar. Un missatge de 'va, endavant', 'no defalliu', 'la pròxima segur que anirà millor' ajuda molt més que dir 'ja esteu acabats'. No sé si m'explico, però jo animo tota la ciutadania i el conjunt de la ciutat a fer aquest exercici. Ara que encara no han començat les lligues i que aviat començaran, guanyem o perdem, la ciutat necessita el suport de la seva gent. Acudim als partits i, si no hi podem anar, fem comentaris positius a les xarxes socials, perquè els esportistes ho veuen, els dirigents ho veuen, els patrocinadors ho veuen i els nens i nenes més petits també ho veuen. Crec que és molt important treballar en aquesta direcció. Per tant, animo tothom a sumar-se a aquesta campanya de suport, tant físicament com virtualment, als equips de la nostra ciutat.