La fotògrafa lleidatana Ares Juclà fa sis anys que organitza a Lleida unes sessions especials de fotografia amb motiu de la Setmana Mundial de la Lactància Materna. La iniciativa va néixer després de veure experiències similars d’altres companyes de fora de la ciutat i amb la voluntat de traslladar-les a Lleida coincidint amb aquesta commemoració.
“Vaig veure companyes de fora, del sud i d’altres llocs, que feien un setembre de lactància, i vaig pensar que també ho podíem portar aquí”, explica Juclà. Des de la primera edició, la proposta ha anat creixent: “El primer any venien molt poquetes, però el segon ja va ser molt, i cada vegada n’he fet més”.
Aquest any, l’interès per participar en les sessions ha tornat a augmentar. La fotògrafa assegura que ja té famílies que planifiquen les seves vacances tenint en compte aquestes dates i que, en tres dies de sessions, ha arribat a tenir 63 famílies apuntades. Per poder donar resposta a la demanda, ha ampliat els dies disponibles i ha creat llistes d’espera.
Normalitzar una pràctica encara amb tabús
Un dels principals objectius de la iniciativa és donar visibilitat a la lactància materna i contribuir a normalitzar-la en l’espai públic. Juclà considera que, tot i que actualment hi ha més visibilitat, encara existeixen situacions en què les mares se senten qüestionades.
“Encara hi ha una mica de tabú. Al final estàs donant de menjar al teu fill, és una cosa natural, no cal que t’hagis de tapar”, afirma. Segons explica, mostrar aquestes imatges ajuda a convertir la lactància en “una cosa més normal” i a evitar que les mares sentin que han d’amagar-se.
La fotògrafa recorda que recentment una mare li va explicar que havia rebut comentaris mentre donava el pit, una situació que, segons Juclà, demostra que encara queda camí per recórrer en la normalització d’aquesta pràctica.
Un record d’una etapa temporal i íntima
Les famílies que participen en aquestes sessions valoren especialment poder conservar un record d’un moment que pot durar molt poc temps o diversos anys. Juclà explica que moltes mares li agraeixen la iniciativa “per visibilitzar-ho i per tenir aquest record”.
La fotògrafa destaca especialment els casos de famílies que tornen amb el pas del temps: mares que van participar amb el primer fill i que ara hi tornen amb un segon infant. “És molt bonic veure com canvien, com creixen i com han passat els anys”, comenta.
Per a Juclà, la lactància és una etapa amb un fort component emocional: “Té una cosa molt temporal i molt íntima, perquè es crea un vincle molt gran entre mares i nens”.
Sessions naturals i centrades en les mares
La proposta manté la mateixa filosofia que la seva feina habitual a l’estudi: buscar naturalitat i comoditat, sense forçar postures ni crear escenes artificials. “M’agrada que sigui tot molt natural, que siguin nens, res de poses ni de forçar”, explica.
Durant les sessions prepara un espai segur i tranquil perquè les famílies puguin estar còmodes. Tot i que principalment estan pensades per a mares i nadons, també permet l’acompanyament d’altres familiars, com germans o pares, si hi participen de manera natural. Aquest any, però, ha decidit centrar la comunicació de la iniciativa en la figura de les mares i la lactància, ja que considera que aquest és l’objectiu principal de la proposta.
Una nova mirada més enllà de la Setmana de la Lactància
Juclà també prepara una nova iniciativa per al setembre, amb sessions especials de lactància fora del marc estricte de la Setmana Mundial de la Lactància Materna. La intenció és que més mares puguin tenir aquest record sense haver d’assumir el cost d’una sessió fotogràfica completa.
“La meva intenció és que totes les mares puguin tenir un record de la lactància, no només durant una setmana o un dia concret”, explica.
A més, la fotògrafa manté col·laboracions amb el sector de la lactància, com el Banc de Llet, i també participa en activitats relacionades amb la divulgació i les xerrades sobre aquesta pràctica. Després de sis anys impulsant la iniciativa, Juclà assegura que continuar veient la resposta de les famílies és una de les parts més especials del projecte: “És molt guai veure que l’esforç porta a algun lloc, que no és tot tan bonic, que hi ha moltes dificultats, però que s’ha conservat tot”.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
