L’arribada de l’hivern torna a situar el sensellarisme al centre del debat social a Lleida. Amb les temperatures baixes, la Paeria ha activat un any més el dispositiu d’atenció hivernal d’urgència, amb reforços en l’acollida nocturna i millores als equipaments municipals, segons ha informat l’Ajuntament. Tot i això, les entitats que treballen a primera línia alerten que la realitat del carrer supera, de llarg, la capacitat dels recursos existents.
Actualment, 146 persones dormint al ras estan sent ateses per Arrels Fundació – Centre Obert de Lleida, una xifra que, segons l’entitat, no reflecteix tota la magnitud del problema. “No vol dir que hi hagi menys persones al carrer que l’any passat”, explica Iris Ortega, educadora social del centre. “El que ha passat és que hem estat pràcticament un any amb les acollides tancades perquè el servei estava completament desbordat i no podíem assumir més casos sense perdre qualitat en l’acompanyament”.
Durant aquest període amb les acollides tancades, 170 persones van passar pel servei d’Arrels demanant ajuda sense poder ser acollides ni fer-ne seguiment. Cal tenir en compte, a més, que aquest registre es va començar a mitjans de març, quan l’entitat va detectar la necessitat de documentar totes les demandes rebudes, fins i tot aquelles que no podien atendre. “Si haguéssim pogut registrar tot l’any, la xifra real seria encara més alta”, assenyala Ortega.
Fa aproximadament un mes i mig, Arrels ha pogut reobrir les acollides i, en aquest curt període de temps, ja s’han incorporat 34 persones noves. Totes elles es troben en situació de sense llar o vivint en infrahabitatges en estat molt precari, sense subministraments bàsics i completament inadequades. “Aquest volum d’entrades en tan poc temps dona una idea clara del boom de necessitat que estem vivint”, afirma l’educadora.
Des de l’entitat també remarquen que no estan atenent persones que ja hagin estat derivades prèviament a recursos com el projecte Iglú a través de Serveis Socials. És a dir, es tracta majoritàriament de persones que no han accedit a altres dispositius o que han quedat fora del sistema d’atenció.
El perfil de les persones sense llar és cada cop més divers. A banda de casos cronificats, hi ha persones amb problemes de salut mental, persones migrades sense xarxa social ni domini de la llengua, joves i persones que han perdut l’habitatge arran de la precarietat econòmica. “La línia entre tenir un sostre i no tenir-ne és molt fràgil”, alerta Ortega.
L’hivern intensifica encara més aquesta vulnerabilitat. A Arrels, el centre de dia esdevé un espai clau: dutxes, bugaderia, rober, consigna i espais climatitzats com el conegut “cafè calor”. “És molt més que un cafè; és un lloc on parar, on sentir-se persona”, explica.
El Nadal, però, és un moment especialment delicat. Per això, el proper 23 de desembre, els mateixos usuaris del centre poden assistir a un dinar de Nadal comunitari, que organitza l’entitat. A més, Arrels participa en iniciatives solidàries com el lliurament de regals la vigília de Nadal. “Són dies molt carregats emocionalment. Aquestes activitats no solucionen la situació, però fan que, almenys, se sentin vistos i tinguts en compte”, destaca l’educadora.
Mentrestant, el debat polític continua obert. El grup municipal d’ERC ha reclamat recentment a la Paeria mesures urgents per protegir les persones més vulnerables davant el fred, advertint que els recursos actuals són insuficients. Des d’Arrels coincideixen que els dispositius d’hivern són necessaris, però insuficients si no van acompanyats de polítiques estructurals d’habitatge i inclusió social.
“Les persones sense llar són l’últim esglaó del fracàs de tots els sistemes”, resumeix Ortega. I fa una crida clara a la ciutadania: “Només mirar-los, reconèixer-los com a persones, ja és un primer pas”.
