L'Audiència Nacional ha avalat l'extradició al Marroc d'un veí de Lleida a qui les autoritats marroquines situen al capdavant d'una xarxa internacional dedicada al tràfic de fàrmacs utilitzats per elaborar karkubi, l'anomenada 'droga dels pobres'.
La investigació, iniciada el 2021 en el marc d'una operació conjunta, va permetre intervenir centenars de milers de pastilles psicotròpiques i 4,4 quilos de cocaïna en diverses actuacions a Espanya, França i el Marroc.
La Secció Primera de la Sala Penal assenyala que la documentació aportada pel Marroc atribueix a l'investigat el paper de líder de l'organització i conclou que hi ha base suficient perquè sigui jutjat allà per suposats delictes de tràfic de drogues i participació en grup criminal.
La investigació es va iniciar el 2021 arran de la intervenció, al port de Tànger Med, d'una furgoneta vinculada a una empresa de transports de Lleida que contenia 4,47 quilos de cocaïna i 361.672 pastilles psicotròpiques.
Aquella actuació va permetre destapar una organització criminal dedicada, segons la Policia Nacional, a obtenir medicaments amb receptes falsificades per exportar-los al Marroc, on eren utilitzats per elaborar la droga coneguda com a 'karkubi', que s'aconsegueix barrejant-los amb haixix, alcohol i pega.
L'operació policial desenvolupada entre Espanya, França i el Marroc va culminar el gener del 2022 amb la detenció de vuit persones, entre elles el suposat líder de la xarxa, a Lleida, i el principal proveïdor dels fàrmacs, a Alacant.
Durant les diferents fases de la investigació es van intervenir 80.000 pastilles ocultes en forns industrials localitzats a Getafe, 70.000 més en un vehicle interceptat al port francès de Séte, 62.000 comprimits amagats en una maleta dins d'un cotxe a Lleida i diverses substàncies en registres domiciliaris. Segons la Policia Nacional, les més de 200.000 pastilles intervingudes a Espanya van suposar la partida de fàrmacs psicotròpics més gran localitzada mai a l'estat espanyol.
L'AUDIÈNCIA NACIONAL TOMBA ELS ARGUMENTS DE LA DEFENSA
Durant la vista, la defensa es va oposar a l'extradició amb l'argument que l'acusació es basa en declaracions de terceres persones sense atribuir-li actes concrets, i va recordar que l'Audiència Nacional ja havia denegat l'entrega d'una altra investigada vinculada a la mateixa trama.
També va al·legar que l'home viu a Catalunya des del 2009, té tota la família a Espanya, dos fills, no té antecedents i ha sol·licitat protecció internacional per por de les condicions al Marroc.
L'Audiència Nacional, però, considera que la documentació enviada pel Marroc identifica de manera suficient el paper que presumptament exercia dins la xarxa, ja que diversos investigats el van assenyalar com la persona que coordinava o enviava carregaments de droga des de Lleida cap al Marroc utilitzant, en alguns casos, identitats de tercers.
Els magistrats conclouen que els fets descrits també serien delictius a Espanya, descarten que existeixi cap procediment o condemna pels mateixos fets als tribunals espanyols i remarquen que ni l'arrelament familiar ni la mera sol·licitud d'asil constitueixen motius legals per impedir l'extradició. Per això, han declarat procedent la seva entrega al Marroc, tot i que la resolució es pot recórrer davant el Ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional.
