Una recerca de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) ha identificat una relació significativa entre factors ambientals, com la temperatura i la contaminació per diòxid de nitrogen, i la freqüència d’admissions hospitalàries per crisis epilèptiques durant un període de deu anys (2010–2019) a la demarcació de Lleida.
L’anàlisi, publicada recentment a Frontiers in Public Health, ha relacionat 4.755 admissions hospitalàries per crisis epilèptiques amb els registres diaris de variables meteorològiques i contaminants atmosfèrics. Segons els autors, els resultats reforcen la necessitat d’incloure indicadors ambientals en l’estudi i la prevenció de les crisis epilèptiques.
Segons informa l’IRBLleida, l’epilèpsia és un trastorn neurològic crònic que afecta desenes de milions de persones a tot el món i es caracteritza per convulsions recurrents degudes a descàrregues neuronals anòmales. Tot i que les causes subjacents són diverses, “cada vegada hi ha més interès científic en com factors externs no genètics, com el clima i la qualitat de l’aire, poden influir en la manifestació clínica de l’epilèpsia”, assenyala la institució.
L’anàlisi de les admissions hospitalàries per crisis epilèptiques a la demarcació de Lleida mostra que temperatures molt baixes i altes concentracions de diòxid de nitrogen s’associen amb un augment del risc relatiu de crisis de fins al 40–42%. L’estudi utilitza models estadístics avançats per captar tant l’efecte immediat com els possibles retards de l’exposició ambiental sobre les admissions.
“Aquests resultats suggereixen que, més enllà dels factors clínics tradicionals, els canvis en el clima i els nivells de contaminació de l’aire podrien actuar com a desencadenants de crisis epilèptiques i, per tant, haurien de ser considerats tant en la recerca com en les estratègies de salut pública per a poblacions vulnerables”, explica Cecilia Llobet, primera autora de l’article i investigadora del grup ERLab (Recerca en Urgències i Emergències).
Els investigadors reclamen, a més, que es duguin a terme estudis addicionals per comprendre els mecanismes fisiopatològics implicats i valorar mesures preventives que puguin atenuar aquests efectes ambientals.
