Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Esquerra Republicana valora molt positivament la trobada celebrada aquest dimarts amb la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL) i representants d’entitats veïnals de diferents barris de la ciutat. La reunió, plantejada com un espai d’escolta i debat, va permetre recollir reivindicacions concretes, però també obrir una conversa més àmplia sobre quin paper ha de tenir cada barri en la Lleida dels pròxims anys.
La portaveu d’ERC i cap de llista, Jordina Freixanet, va obrir la trobada deixant clar que l’objectiu no era presentar un projecte tancat ni buscar adhesions, sinó escoltar i començar a construir amb les entitats veïnals. “Una ciutat no es fa només des de l’Ajuntament. Es fa als barris, als carrers, als comerços i als equipaments”, va defensar.
“Volem passar de la reivindicació al projecte; del problema concret a l’aspiració de barri; i de cada barri a una nova idea de Lleida. No volem arribar als barris amb un projecte acabat sota el braç, sinó construir-lo amb la gent que hi viu”, ha afirmat Freixanet.
Una conversa franca sobre els problemes de la ciutat
Durant la trobada, els representants veïnals van plantejar qüestions que afecten tant el conjunt de Lleida com les realitats específiques de cada barri. Entre els temes compartits van destacar la neteja, la seguretat i el civisme, el transport públic i les freqüències dels autobusos, la mobilitat, els equipaments, l’estat de l’espai públic i les dificultats burocràtiques per relacionar-se amb l’Ajuntament.
També es va parlar de la necessitat que el futur POUM sigui fruit d’un ampli consens, de retenir el talent jove, del relleu generacional a les associacions, de reforçar els recursos de les entitats veïnals i d’evitar els discursos d’odi i xenòfobs. L’Horta va tenir un espai propi, amb la defensa d’un tractament integral dins del projecte de ciutat, més recursos per al manteniment de camins, protecció davant dels grans projectes d’infraestructures i la proposta d’avançar en un Pla Director que reconegui les seves singularitats.
Les entitats van traslladar igualment necessitats específiques com la manca d’aparcament al barri Universitat, els problemes de transport de la Bordeta, l’absència d’equipaments a la Zona Alta, la necessitat d’espais on les entitats puguin fer activitats, l’estat dels parcs infantils o les oportunitats que continuen pendents al Centre Històric i a l’entorn de l’estació.
“Un barri, una aspiració i un compromís”
Freixanet va plantejar als representants veïnals anar més enllà de la suma de demandes concretes i començar a definir quina gran aspiració hauria de tenir cadascun dels barris de Lleida durant la pròxima dècada.
“Tots els barris han de tenir garantits uns mínims: neteja, seguretat, habitatge digne, transport públic, comerç, zones verdes i equipaments. Però cadascun té una història, una identitat i unes possibilitats pròpies. Un barri, una aspiració i un compromís”, ha remarcat.
La portaveu republicana va defensar que aquesta definició s’ha de produir “del barri cap a la Paeria” i no a l’inrevés, perquè darrere de cada reivindicació hi ha també una determinada idea de ciutat: “Quan parleu d’un autobús, parleu d’igualtat entre barris; quan parleu d’habitatge, parleu de si els nostres fills es podran quedar a Lleida; quan defenseu el comerç, defenseu barris vius”.
ERC reivindica un moviment veïnal “fort, no obedient”
Freixanet també va reivindicar la necessitat que Lleida disposi d’un moviment veïnal fort i independent, capaç d’exigir respostes al govern municipal i d’intervenir en els grans debats de ciutat. “Necessitem un moviment veïnal fort. No obedient, sinó fort. Que proposi, que exigeixi i que incomodi quan calgui. Que sigui capaç de dir a qualsevol govern, sigui del color que sigui, que s’està equivocant”.
La candidata republicana va recordar també diverses reivindicacions en què ERC ha treballat conjuntament o al costat dels barris durant aquest mandat, des de la lluita contra l’amiant i les vibracions ferroviàries de l’Horta fins a Gaspar de Portolà, Torre Patriot, els Camps Elisis, les expropiacions del Centre Històric, els aparcaments de Pardinyes, l’Escola Vella de Balàfia, el centre cívic del Clot, l’accessibilitat a Llívia o la futura biblioteca de Joc de la Bola.
ERC considera que l’èxit de la trobada confirma la utilitat d’obrir espais de conversa directa amb les entitats i continuarà incorporant aquestes aportacions al treball que està fent per definir el seu projecte per a la ciutat.
“Ahir vam escoltar problemes, però sobretot vam escoltar molta ciutat. Ara ens toca convertir aquesta conversa en feina, propostes i compromisos. Els millors projectes no sempre neixen en un despatx: moltes vegades comencen amb algú que diu ‘això no funciona i ho podem fer millor’. I això és exactament el que volem construir plegats”, ha conclòs Freixanet.
