ERC reclama que el català deixi de ser només un mèrit i sigui una garantia efectiva als jutjats

Sílvia Martínez proposa reformar la Llei orgànica del poder judicial perquè la ciutadania pugui utilitzar el català amb normalitat durant tot el procediment

20 de novembre de 2026 a les 09:57h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Esquerra Republicana ha defensat la necessitat de garantir el dret de la ciutadania a utilitzar el català amb plena normalitat davant l’Administració de justícia. La candidata al Senat per Lleida, Sílvia Martínez, ha protagonitzat una atenció als mitjans que s’ha celebrat davant del monument dedicat al poeta lleidatà Màrius Torres, un emplaçament escollit pel seu simbolisme en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. La republicana ha denunciat la situació de desigualtat que pateix el català en l’àmbit judicial i ha defensat la necessitat d’impulsar reformes legislatives des de Madrid per garantir-ne l’ús efectiu.

‘Podem parlar en català davant d’un jutge? Rebrem una sentència en català? Doncs les dades parlen per si soles: només un 6,56% de les sentències judicials del 2024 es van redactar en català’, ha assenyalat Martínez, que ha advertit que aquesta realitat posa de manifest les dificultats que encara existeixen per exercir amb normalitat els drets lingüístics a Catalunya.

La candidata republicana ha remarcat que “això no és només una qüestió de llengua. És una qüestió de drets. Qualsevol ciutadà ha de poder expressar-se en català davant la justícia, triar la llengua de les sentències i tenir la garantia de ser atès amb normalitat, sense sol·licituds extraordinàries”.

 

Una reforma legislativa per garantir els drets lingüístics

Esquerra Republicana considera que la situació actual exigeix anar més enllà de les mesures de foment de l’ús del català i abordar les limitacions del marc normatiu estatal. Actualment, la Llei orgànica del poder judicial preveu la valoració del coneixement de les llengües cooficials com a mèrit per ocupar determinades places, però no estableix amb caràcter general l’obligació d’acreditar-ne el coneixement per exercir a Catalunya.

En aquest sentit, Martínez ha defensat que “cal actuar també des de Madrid: reformar la Llei orgànica del poder judicial, perquè el coneixement del català sigui una garantia efectiva i no simplement un mèrit”.

La candidata al Senat ha insistit que la reforma ha de permetre que la ciutadania pugui relacionar-se amb els òrgans judicials en català sense que això representi una dificultat afegida ni comporti haver de renunciar a la llengua pròpia en cap fase del procediment.

 

La defensa del català, també a les institucions de l’Estat

La compareixença davant del monument a Màrius Torres ha volgut vincular aquesta reivindicació amb el patrimoni lingüístic i cultural de Lleida. La figura del poeta, un dels grans referents de la literatura catalana del segle XX, ha servit d’escenari per reivindicar que el reconeixement de la llengua també s’ha de traduir en garanties jurídiques i institucionals.

Martínez ha conclòs que “no demanem privilegis. Demanem poder exercir els nostres drets. Perquè una llengua no és plenament oficial si no ho és també davant la justícia”.

Esquerra Republicana de Catalunya ha reiterat així la seva proposta de reformar la legislació estatal per garantir que el català es pugui utilitzar amb normalitat en tots els àmbits de l’Administració de justícia i que l’exercici dels drets lingüístics no depengui de les circumstàncies particulars de cada jutjat.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit