El Grup Municipal d’Esquerra Republicana a la Paeria de Lleida presentarà al Ple municipal del 26 de juny una moció per reforçar la protecció del català a la Franja de Ponent, defensar la unitat de la llengua i impulsar una relació estable de cooperació cultural, educativa i lingüística entre Lleida i els municipis franjolins.
La proposta parteix del reconeixement del català com a llengua pròpia, històrica i patrimonial de la Franja, parlada de manera ininterrompuda durant segles a comarques com la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
La portaveu republicana, Jordina Freixanet, ha defensat que la Franja no és una realitat llunyana ni aliena a Lleida, sinó una part inseparable del seu espai cultural, econòmic i humà. També ha remarcat que comparteixen llengua, famílies, comerç, serveis, estudis i mitjans de comunicació, una realitat quotidiana que, segons ha dit, cap frontera administrativa ha pogut trencar.
Freixanet ha subratllat que la moció no té només un caràcter simbòlic, sinó que planteja mesures concretes perquè la Paeria incorpori la realitat de la Franja en les polítiques municipals de llengua, cultura, educació i joventut.
Entre els acords, ERC proposa la creació d’un programa estable de cooperació amb municipis, centres educatius, biblioteques, entitats culturals, mitjans de comunicació i la Universitat de Lleida. Aquest programa inclouria intercanvis, jornades, exposicions, activitats literàries i projectes adreçats als joves, així com la participació d’entitats franjolines en la programació cultural de la ciutat.
Lleida exerceix de capital natural per a una part important de la població de la Franja, segons Freixanet, que defensa la necessitat de convertir aquesta relació quotidiana en una política estable de connexió i cooperació entre territoris que comparteixen llengua i cultura.
La moció també reafirma la unitat de la llengua catalana, amb respecte per les seves varietats territorials, i rebutja els intents de fragmentació terminològica. Així mateix, recorda que el català continua sense ser oficial a l’Aragó, fet que limita els drets lingüístics dels seus parlants en àmbits com l’educació, l’administració, els serveis públics, la cultura i els mitjans de comunicació.
Freixanet ha advertit que una llengua no sobreviu només perquè es parli dins de casa, sinó que necessita escola, cultura, administració, mitjans i espais de prestigi perquè els infants i joves la percebin també com una llengua de present i de futur.
El text també rebutja que existeixi cap imposició del català a la Franja i defensa que es tracta d’una llengua històrica i pròpia del territori, mentre que el problema real és la manca de reconeixement, recursos i garanties d’ús.
Finalment, la moció insta les institucions a reconèixer explícitament el català i l’aragonès pel seu nom, garantir els drets lingüístics dels parlants i reforçar programes educatius i culturals com el Programa Jesús Moncada. També reclama suport per a entitats culturals de la Franja i la preservació del llegat d’autors com Jesús Moncada, Desideri Lombarte, Mercè Ibarz, Hèctor Moret i Francesc Serés.
A més, demana al Govern espanyol el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a la Generalitat que intensifiqui la cooperació amb la Franja i amb la resta de territoris dels Països Catalans.
La iniciativa conclou que defensar el català a la Franja és defensar els drets de les persones que el parlen i reconèixer una realitat compartida amb Lleida, que aspira a consolidar-se com a capital de Ponent i punt de trobada d’una comunitat lingüística comuna.