Esquerra Republicana dona suport a què Lleida s’aculli al règim de municipi de gran població, però rebutja aprovar la proposta de l’alcalde Fèlix Larrosa tal com està plantejada actualment. Els republicans consideren que una transformació d’aquesta magnitud ha d’anar acompanyada d’un projecte clar de la nova Paeria, una previsió econòmica solvent i garanties de proximitat, transparència, professionalització i control democràtic.
La portaveu d’ERC a la Paeria, Jordina Freixanet, defensa que Lleida compleix les condicions per assumir aquest règim per la seva dimensió demogràfica, la complexitat administrativa, la capitalitat territorial i el pes econòmic i social.
“Lleida està preparada per assumir aquest règim, però el canvi ha de servir per transformar positivament la Paeria i no limitar-se a obtenir una nova etiqueta institucional”.
Segons ERC, la proposta presentada per l’Alcaldia és principalment un punt de partida jurídic, però no concreta com es transformaria l’organització municipal. Per això, el grup reclama completar l’expedient abans de donar-hi suport.
ERC reclama saber quant costarà el canvi
Un dels principals retrets dels republicans és que no queda prou acreditada la viabilitat econòmica de la reforma.
ERC considera necessari incorporar una comparació de les plantilles, una estimació dels costos inicials i recurrents, una projecció pressupostària pluriennal i un informe específic d’Intervenció.
“Un possible cost addicional no és, per si mateix, un motiu per rebutjar el projecte”, ha apuntat Freixanet. “El que cal és saber què costarà, com es finançarà i quines millores concretes aportarà en la gestió, els serveis públics i l’atenció a la ciutadania”.
Els republicans també recorden que convertir-se en municipi de gran població no implica automàticament més competències ni un millor finançament per part de la Generalitat o de l’Estat.
“Cal explicar amb honestedat què significa aquest canvi i què no significa”, ha assenyalat Freixanet.
Els districtes, una de les claus del nou model
ERC considera que un dels principals avantatges del règim és la possibilitat de crear districtes municipals amb capacitat real de gestió desconcentrada.
El portaveu adjunt del grup republicà, Juanjo Falcó, reclama que aquests nous òrgans no es converteixin en una estructura merament consultiva.
“Els districtes poden permetre que les decisions sobre manteniment, espai públic, equipaments, mobilitat o petites inversions es prenguin molt més a prop de la ciutadania”.
ERC vol que es defineixin les competències, els recursos i el personal que tindrà cada districte, així com el percentatge del pressupost municipal que gestionarà.
El grup també reclama tenir especialment en compte la realitat de l’Horta de Lleida, que considera que necessita un tractament específic dins del futur mapa territorial.
“No tindria sentit crear districtes sense competències, sense personal i sense recursos”, ha advertit Falcó.
El tercer intent de Lleida
No és la primera vegada que Lleida intenta acollir-se al règim de municipi de gran població. El Ple de la Paeria ja ho va aprovar per unanimitat els anys 2004 i 2011, mentre que el 2012 es va remetre una proposta al Parlament que finalment no va completar la tramitació.
Per ERC, l’actual és, per tant, el tercer intent d’abordar aquesta transformació organitzativa.
Els republicans consideren que aquesta vegada pot ser una oportunitat per modernitzar l’administració municipal, però insisteixen que l’acord ha d’incloure compromisos concrets sobre el model organitzatiu, l’impacte econòmic, els districtes, la transparència i el control democràtic.
El grup defensa que ser una gran ciutat no s’ha de limitar a una qüestió administrativa, sinó que hauria de traduir-se en una Paeria més pròxima, àgil, transparent i amb més capacitat de resposta.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat