Veni Ros, presidenta de l’AVV de Cappont: “Els Camps Elisis han de guanyar qualitat i hi ha d’haver més moviment”

Veni Ros, presidenta de l'associació de veïns de Cappont. ROGER BLAZQUEZ.

Veni Ros és la presidenta de l’associació de veïns del barri del barri de Cappont des de fa aproximadament 8 anys, aquest cop atén els micròfons de la Ciutat de Lleida per parlar de l’actualitat del barri i, també, sobre altres temes que tinguin a veure amb la ciutat.

Per començar, m’agradaria que expliquessis als nostres lectors com sorgeix una associació de veïns, què fa i qui en forma part?

Les associacions de veïns es van crear per ser reivindicatives. En aquest cas, per reivindicar mancances que hi podien haver al barri de Cappont. Nosaltres el què fem és oferir activitats a gent del barri i de fora d’ell, en total 27 a un preu baix, al centre cívic de Cappont. També observem quines són les mancances o les problemàtiques i les traslladem a l’Ajuntament i intentem aconseguir que es reverteixin.

Hi formem part totes les persones que es fan sòcies i puc dir que a la junta d’aquesta Associació de Veïns hi ha una majoria de dones respecte d’homes, som 13 a la junta i 11 som dones, i això no sempre passa.

En quines mancances està treballant actualment l’associació de veïns de Cappont?

Ara mateix el que sobretot estem reivindicant és que els Camps Elisis tinguin més qualitat i hi vagin més persones. Tothom coneix els Camps Elisis però la majoria només hi va quan hi ha Festa Major o les fires. Després és un lloc molt fosc i que, segons a quina hora passis, no et ve de gust passar-hi. Per tant, demanem que es facin coses lúdiques i tenir un espai per la gent gran, entre altres. També demanem que es tiri endavant el projecte del Palau de Vidre i, també, el projecte del pavelló Antorxa. Si hi hagués més activitat, tot seria millor. Tenir aquest espai al barri seria genial.

Altrament, també demanem que hi hagi una residència per a gent gran, un lloc que tenen altres barris i que nosaltres, que som un barri gran, no el tenim.

I pel que fa a l’Institut, com està el tema?

Doncs en aquest moment està en parèntesis, ja que no és un tema que depengui purament de nosaltres. Tampoc depèn de l’Ajuntament, depèn de la Generalitat…De moment està parat.

El comerç al barri es caracteritza per oferir alimentació en termes generals i bars i restaurants, en canvi, el petit comerç d’altres tipus de productes no n’hi ha tants. Quina és la vostra perspectiva?

Bé, en aquest sentit, suposem que deu ser perquè Cappont té molt a prop l’Eix Comercial i, aleshores, tothom va cap allà. El comerç que funciona és el comerç del dia a dia. La gent aposta més per estar al centre, a banda els locals no són barats aquí al barri i, per tant, la gent per uns diners més prefereix estar al centre.

Vau tenir alguna pica-baralla amb l’associació de Comerciants fa un temps, com està ara la situació i amb l’Associació Cultural Cappont?

Des de la nostra part ja s’ha ofert diverses vegades poder treballar plegats, ja que és com es treballa a molts altres barris, però no és així. També ens va molestar que el Col·lectiu Cultural organitzés una Festa Major del barri alternativa. Ens agradaria organitzar tots plegats perquè contra més activitats millor.

Un tema que ens han arribat sovint queixes és el tema del soroll i els actes vandàlics sobretot els dies que fan festes a la discoteca que hi ha al barri, quina és la vostra visió sobre aquest tema?

Nosaltres participem, des que soc presidenta, de les reunions NitsQ, i treballem conjuntament amb els tècnics, guàrdia urbana i altres membres, perquè aquí al barri tenim la Manolita i, també, la Nuit. Ara bé, cal ser realistes, si hi ha un local d’oci nocturn, és normal que hi hagi moments de soroll. Pel que fa al tema dels anomenats “botellons” i actes vandàlics, si ho veiem o ens arriben queixes el que fem és coordinar-nos amb la guàrdia urbana i demanar que passin més sovint per aquelles zones, sobretot les nits de festa.

D’altra banda, hem demanat, i s’ha fet, és el fet de ficar més enllumenat al pipicà perquè així no fos un punt fosc perfecte per dur a terme el “botellón”.

Abans comentaves el tema de la Festa Major del barri, vosaltres normalment l’organitzeu, amb quins mitjans ho feu?

La Festa Major l’organitza la junta de l’associació de veïns. Nosaltres per “passar l’any” tenim una subvenció de 4.000€, cosa que és molt poc pel barri que som, amb el gran nombre d’habitants que hi ha i, de fet, hi ha barris que triplicaven aquesta subvenció. A més a més, també li afegim una part de les quotes dels socis. Gestionem els diners que li volem destinar a la Festa Major, però cal tenir en compte que per muntar-la cal tenir una despesa d’uns 12.000€ mínim.

I això que comentes d’altres barris, què passa?

Altres barris tenien més subvenció, ara s’ha acabat i potser per això estan enfadats. Ara bé, a nosaltres, quan vam començar ens donaven prop de 3.000€ de subvenció i ens van dir que a mesura que anéssim fent més activitats ens anirien augmentant aquesta subvenció. Han passat els anys i ara estem a una xifra propera als 4.000€, però no hi arriba.

Una altra de les coses que s’han comentat i potser han pogut generar polèmica en els últims mesos és el tema d’anomenar a la plaça del centre de salut, plaça 1 d’octubre. Vosaltres us hi heu mostrat a favor…

Sí, de fet, cal tenir memòria i recordar que aquesta iniciativa no va néixer ni als CDR ni tampoc a l’Ajuntament, sinó que va ser una decisió que va prendre aquesta associació dies després de l’1 d’octubre i del 3 d’octubre que hi va haver una gran manifestació. Això sembla que no es recordi i cal fer-ho. Aquest tema l’hem ficat molts cops sobre la taula, amb l’Àngel Ros va ser impossible i amb el Fèlix Larrosa també, ara amb el nou govern ho ha tirat endavant.

En aquest sentit, nosaltres estem decebuts perquè no se’ns va convidar a participar a l’acte, essent les primeres persones que ho vam demanar. A més, se’ns van donar diferents respostes a perquè no participàvem, d’una banda l’alcalde ens va dir que hi havia massa parlaments i, el regidor de barri, ens va dir que era perquè era un acte cultura, cosa que entenem que no és així.

Pel que fa a si generarà polèmica, pot ser que sí que en generi perquè hi pot haver veïns que no pensin de la mateixa manera. Però cal tenir en compte, segons el meu punt de vista, que els carrers estan per recordar personatges i fets històrics i, el que va passar l’1 d’octubre en aquella plaça quedarà guardat en la memòria de molts. El pitjor és que peguessin a veïns del barri i encara hi hagués algú que ho defensés.

I per finalitzar l’entrevista, m’agradaria preguntar-te quina és la vostra visió sobre el canvi de govern a la ciutat, i amb ell, un nou regidor de barri, l’Ignasi Amor.

En principi tenen 4 anys per demostrar tota la feina que volen fer, sembla que tenen ganes però el tracte és completament diferent de com abans es feien les coses. Abans l’alcalde, la persona d’urbanisme o el regidor de barri comentaven a l’associació de veïns quines coses es tiraven endavant, sempre consultant primer abans de fer-ho, en canvi, ara no. En aquest sentit ens agradaria que ens consultessin ara també, més que res perquè després, si algun veí o veïna ens demana explicacions que els hi puguem donar, cosa que ara no podem. L’últim exemple que tenim és el tema de la inauguració de la plaça 1 d’octubre. Però bé, tenen 4 anys per fer la feina i esperem que en facin molta.