Sergi Talamonte: “Pel que hem vist en aquests dos mesos, el canvi no era només necessari, sinó imprescindible”

0
1101
Sergi Talamonte, actual tercer tinent d'alcalde i regidor d'habitatge i transició energètica. Foto: Roger Blazquez

Sergi Talamonte es va presentar per primer cop a les eleccions municipals amb el Comú de Lleida l’any 2015 com a segon a la llista. A les eleccions d’aquest passat maig es va tornar a presentar, aquest cop, com a cap de llista. Talamonte forma part del nou govern, com a tercer tinent d’alcalde i regidor d’habitatge i transició ecològica.

En campanya demanàveu una Paeria que apostés per una ciutat valenta, un canvi valent. Com valora el nou govern des del punt de vista que plantejàveu en campanya?

Que hi hagi hagut un canvi a la ciutat ho trobem molt positiu, ja que pel que hem vist en aquests dos mesos, el canvi no era només necessari, sinó imprescindible. Hauria d’haver passat fa molt de temps. La ciutat anava cap al col·lapse i no sé com haguéssim pogut mantenir aquesta situació. Estàvem en un moment de destrucció i ens trobàvem en caiguda lliure. La situació en la qual es troba l’Ajuntament és d’una salvatjada total pel que fa a nivell de dinàmiques i processos. De fet, els treballadors de la Paeria t’expliquen de quines maneres han estat treballant en els últims anys i com han sobreviscut davant la falta de direcció política. Per tant, arribarem fins on arribarem, ja que primer cal endreçar la situació i caldrà veure com un cop endreçat podem tirar endavant les nostres iniciatives.

Ens pots posar algun exemple més concret d’aquesta situació?

En el meu cas i en el meu departament, el qual encara no he pogut estabilitzar, em trobo amb empreses que no compleixen el seu contracte o factures que s’han signat sense haver-hi una justificació al darrere, cosa que nosaltres no faríem. Per signar una factura cal tenir la seguretat que allò que s’està pagant s’ha fet i avui dia em trobo factures de coses que s’havien d’haver fet i no s’han fet. Això suposa un llançament de diners públic gravíssim.

Creus que la bona entesa que aparentment s’ha vist amb els seus dos socis de govern es podrà mantenir al llarg de la legislatura?

El fet d’haver de treballar amb aquestes dues formacions polítiques ens va fer tenir molts debats, però veiem la possibilitat de poder fer un govern estable i fort que tingués un programa que tingués molt en compte la ciutat, marcant diferents objectius polítics i prioritzant l’afinitat que tenim en el funcionament. Jo crec que hem fet el que havíem de fer. Sabíem de la responsabilitat i volem allargar aquest acord fins a estabilitzar la situació i més enllà, que serà quan podrem fer feina de debò.

Us van mostrar contraris, en un primer moment, amb la idea de formar govern amb Junts per Catalunya. Quina és la teva visió ara que ja han passat gairebé dos mesos des que el nou govern va entrar a la Paeria i on treballen amb aquest partit?

Al cap i a la fi tots tenim els nostres interessos des dels diferents punts de vista econòmics, socials, etc., ja que som partits diferents, però tots tenim intencions que són positives per la societat i hem aconseguit arribar a un acord programàtic que encaixi en una línia programàtica. Tots tenim moltes ganes de tirar el programa endavant cooperant i incloent tots els punts de vista. Hi podran haver conflictes quotidians perquè poden haver-hi diverses visions respecte a les prioritats però treballem de manera coordinada i coherent. Totes les regidories es coordinen entre elles i això no sempre havia passat. Faltava control i gestió.

Quins són els primers canvis, entenent que és difícil veure’ls, ja que no porteu ni 100 dies al govern, que creieu que la població pot notar respecte a les anteriors legislatures?

Encara no portem 100 dies? Sembla que hagi passat més temps. No, ara de debò, els inputs que m’arriben dels funcionaris i també des del carrer (tot i que podria ser que tingués una visió equivocada o cega) és que són positives i que la gent està veient una millora. Ara bé, encara no hem pogut fer visibles les millores perquè hem estat apagant focs pel que fa a situacions econòmiques greus a nivell de ciutat o de projectes com el de Torre Salses, un model que ens destruiria el model comercial de la ciutat. Però serà en el moment en què aconseguim estabilitzar la situació quan es podran començar a veure canvis importants i espero que sigui més aviat que tard.

Creieu que podreu arribar a grans pactes de ciutat més enllà del govern, o bé, l’oposició jugarà a bloquejar?

Jo això ho desconec. Hi ha hagut una desaparició bastant important dels partits de l’oposició, els he vist al ple municipal amb una actitud descol·locada i poc constructiva. De fet, n’hi ha que no saben ni entrar una carta de registre. És normal, nosaltres tampoc en sabíem, ho hauran d’aprendre, però sobta que després de 40 anys passi això. També cal dir que sí que hi haurem d’assumir grans pactes de ciutat, sobre decisions estratègiques, econòmiques i comercials, per exemple, la implementació del porta a porta a Lleida requerirà un gran pacte de ciutat. També hi ha d’haver unitat d’acció política per responsabilitat en casos com quan Endesa amenaça en tallar la llum a més de 1200 famílies de Lleida. Ara bé, sempre n’hi ha que aprofitaran aquests fets per criticar. Nosaltres quan estàvem a l’oposició, vam fer una oposició dura però vam estar en les situacions que ho requerien i inclús vam aplaudir les bones accions que es van dur a terme en l’anterior legislatura.

Des del vostre punt de vista, com veieu al PSC després de tants anys al poder i ara l’oposició dient que faran un govern a l’ombra?

Fer un govern a l’ombra és molt complicat, de fet, nosaltres no ho vam poder fer. Cal que s’estigui darrere en tots els actes i esdeveniments per poder controlar i criticar al mateix moment el que està fent el govern. Ara si el que es vol és criticar allò que surt als mitjans, sense tenir en compte tota la informació, això no és un govern a l’ombra. Per tant, de moment no es pot considerar govern a l’ombra. Per fer un govern a l’ombra has de tenir la capacitat per fer-ho i no sé si la tenen. Ara mateix és mentida que existeixi i per tant, jo penso que seria més positiu per la ciutat que fessin propostes constructives en comptes de dedicar-se a dir que faran un govern a l’ombra, quan no és veritat.

A part de ser tercer tinent d’alcalde, vostè també és regidor d’habitatge i transició ecològica. Centrant-nos en habitatge, quines polítiques voleu posar en funcionament pel que fa a aquesta carpeta?

En relació a aquest apartat, el que hem fet és posar en funcionament totes les vies que hi ha en matèria d’habitatge que havien quedat mortes però que hi són. Per exemple, la Generalitat aporta ajudes en lloguers i en la gestió d’habitatge donant un lloguer assequible. La Generalitat paga un 60% del lloguer i el 40% restant l’Ajuntament i la família. També hi ha la gestió per part de l’ajuntament d’habitatges que pertanyen a grans tenidors que estan obligats a ficar al mercat habitatges quan n’hi ha de buits. També estem explorant altres vies que esperem poder posar en marxa en els pròxims mesos.

Et fiques les mans al cap de la deixadesa i el que ho feia abans no parlava amb els tècnics, no ficava solucions i no coordinava accions importants. Per tant, hi ha molta feina a fer, no se solucionarà en un any però en els pròxims mesos hi haurà notícies importants.

De fet, esperem tenir un parc públic d’entre 100 i 150 habitatges per poder atendre les emergències que puguin haver-hi, controlar el preu de l’habitatge públic, aconseguir que l’habitatge sigui accessible pel jovent i per la gent que té problemes econòmics i que tinguem una oferta d’habitatge de lloguer a Lleida interessant és una prioritat que, a més, es pot fer. Es pot aconseguir que el lloguer estigui rondant els 300 o 400 euros i que no es dispari als 600 euros com ara mateix està passant, és una prioritat per l’ajuntament, i repeteixo, tenim capacitat per fer-ho.

En el que porten de mandat, ja han parat alguns desnonaments amb l’ajuda de la PAH i altres associacions, quina serà la vostra relació amb aquestes plataformes i quines actuacions emprendreu respecte als desnonaments?

Nosaltres hem tingut reunions amb diferents organitzacions i associacions que els hi preocupen els temes d’habitatge, entre elles la PAH, i ens vam comprometre a què no hi hagués desnonaments de famílies amb menors i sabem que alhora és complicat perquè a vegades s’arriben en situacions difícils i que no depenen de l’ajuntament. Com a ajuntament fiques una solució gradual, ja que la llei és la que és i l’Ajuntament no té el poder legislatiu. També, en matèria d’ocupacions que fins fa poc no s’hi actuava, vam acordar amb la PAH, intervenir en aquells habitatges que estan ocupats per famílies que tenen necessitat de tenir un sostre i tenen dificultats econòmiques, en canvi, no ho farem en les ocupacions delictives. El que es farà, si es dóna el cas d’una família en situacions socioeconòmiques greus, serà intentar regularitzar la situació i ajudar que hi hagi un procés de recuperació de tal manera que la família pugui tornar a ser autosostenible.

La majoria del jovent d’avui dia té dificultats per emancipar-se (entenc que aquesta és una qüestió que també li pertoca a la regidoria de joventut), però ja sabeu quines propostes podran oferir a aquests joves?

El tema de la masoveria urbana és més complex perquè això vol dir que un particular està disposat a fer una cessió a llarg termini. Sí que hi ha alguns habitatges, però cal tenir en compte que molts d’aquests edificis, el cost de rehabilitar és més gran que tirar-lo a terra i fer-n’hi un de nou i aquí a l’ajuntament li costarà entrar. Ara bé, a Lleida amb la tipologia d’habitatge que tenim sí que es pot implantar i n’hi haurà fins on sigui possible però seran casos puntuals. On sí que podem incidir d’una forma molt important és ampliant la xarxa de mediació, de fet, es treballarà perquè més habitatge buit que està en mans de particulars es fiqui dins del mercat i això ho farem donant al·licients per fer-ho. Hi ha habitatges que no es fiquen en mercat perquè hi ha un risc o no interessa. Ara n’hi ha uns 200 però s’ha d’incrementar per tenir una oferta encara més gran.

En matèria de transició ecològica, i amb un canvi climàtic cada cop més evident, quines són les principals propostes que fareu?

Referent a la qüestió de la transició energètica implementarem l’Agència de l’Energia de Lleida, que sempre se n’ha parlat però mai s’ha posat en marxa i ha de ser un projecte municipal d’assessorament i impuls d’energia fotovoltaica, d’autoconsum, d’injecció a xarxa, de cessió de terrenys municipals i de canalitzar totes les ajudes que ofereix de la Generalitat, l’Estat i Europa.

Hi ha moltes coses que la societat no sap, com per exemple, avui en dia, tens una rebaixa del 50% de l’IBI per implantar energia solar i que modificarem per donar-li encara més potencia. Si fas números, depèn del que paguis d’IBI, l’ajuntament t’està pagant la instal·lació. Per una banda és veritat que falta l’incentiu fiscal però per altra banda falta la informació. La implementació d’autoconsum en tens per 3000 o 4000 euros i s’amortitza en 4 anys. Això s’ha d’implantar de forma massiva en les noves edificacions i rehabilitacions que és una cosa que ja està en la nova edificació però que no està en ús. Una cosa és que es digui s’ha de construir i l’altra és que s’hagi de mantenir. Ara mateix, hi ha moltes instal·lacions fetes i poques en funcionament perquè no hi ha el manteniment.

Des de l’ajuntament es farà una reinversió molt important en energia sostenible i en estalvi energètic. Això últim és quelcom que estava dins del contracte que l’ajuntament tenia amb l’empresa Clanser i que ha incomplert d’una manera flagrant. En aquest punt tornem a allò que comentava abans, de fins a quin punt l’ajuntament té l’obligació de fer complir els contractes. L’obligació no és només legal sinó també moral, però no ha passat, llavors s’ha d’exigir que es compleixi el contracte i si no el pots complir, has de renunciar. Implantar les instal·lacions per captar energia renovable no només és una voluntat política sinó que ens permetrà estalviar diners.

Un altre dels temes que també farem pel que fa a transició energètica, i ja ho he deixat entreveure abans, és la modificació de la recollida d’escombraries amb la implantació del porta a porta, cal reciclar, no només pensant ecològicament sinó per estalviar diners. Tal com estava plantejada la recollida porta a porta a Lleida era un desastre des del punt de vista econòmic i de gestió, per això estem en el procés de repensar la proposta, repensar les implantacions de les proves pilot i estem pensant el full de ruta de la implantació del porta a porta a la ciutat, ja que és molt necessari perquè el planeta ho demana i perquè ens permetrà estalviar.

Sempre us heu mostrat molt a favor de la convivència entre bicicletes, patinets i cotxes, com ho fareu per tal d’arribar a una bona convivència entre aquests dos vehicles?

En matèria de mobilitat, no em pertoca, però la voluntat és anar a potenciar el màxim la mobilitat individual. Sabem que tenim una estructura molt deficitària però hi ha molt recorregut i hi ha voluntat política per tirar-ho endavant. S’ha de fer una reforma de l’ordenança de manera que, fins que aquesta infraestructura no existeixi, es permeti la circulació, amb racionalitat, això no vol dir que les bicicletes o els patinets vagin a 50 quilòmetres per hora per la vorera. Però si habilitar calçades que ara mateix no hi poden passar patinets i que sí que hi puguin passar amb unes normes, amb carris 20 o 30 per pacificar la mobilitat també.

Fins aquí l’entrevista. Moltes gràcies Sergi per haver atès els micròfons de La Ciutat de Lleida i esperem retrobar-nos ben aviat.

FER UN COMENTARI