El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la compensació econòmica de 442.102,50 euros abonada per la Paeria de Lleida entre els anys 2024 i 2025 a l'antiga concessionària dels radars municipals, formada per les empreses Sice i Arnó. Aquesta quantitat correspon a la indemnització per no haver fet servir el radar mòbil durant gran part del període contractat, que va anar des del 2013 fins a principis del 2019.
Tot i això, el tribunal ha acceptat parcialment un recurs presentat per la UTE, en considerar que cal sumar-hi els interessos legals generats des de la notificació inicial de la sentència. Això implicaria un increment aproximat d'uns 50.000 euros, cosa que situaria el cost total pel consistori lleidatà proper als 500.000 euros.
Orígens del conflicte contractual
El litigi té el seu origen en un contracte adjudicat l'any 2013 sota l'alcaldia d'Àngel Ros (PSC), amb l'objectiu de gestionar diversos sistemes destinats al control del trànsit i la seguretat viària a Lleida, com ara radars i càmeres en semàfors vermells. La remuneració pactada amb la concessionària depenia en part dels ingressos derivats de les sancions imposades.
Després d'un llarg procés judicial, el jutjat contenciós administratiu número 1 va determinar que la Paeria havia vulnerat les condicions contractuals perquè el radar embarcat instal·lat al vehicle de la Guàrdia Urbana pràcticament no es va arribar a utilitzar durant gairebé tot aquest període, afectant així l'equilibri econòmic establert.
Lliurament i càlcul de la compensació
Aquesta sentència inicial, dictada el 2021 i confirmada posteriorment pel TSJC —amb caràcter ferm després que el Tribunal Suprem rebutgés un recurs municipal— va ordenar indemnitzar l'empresa tenint en compte els ingressos obtinguts durant tot l'any 2016 pel radar mòbil operatiu per cada any sense ús efectiu del dispositiu en qüestió, excepte els últims quinze dies del 2013 i tot febrer del 2019.
A partir d'aquest criteri tècnic basat en un informe oficial que fixava uns ingressos totals pel radar mòbil durant el 2016 valorats en 358.100 euros, dels quals corresponien 108.270 euros a la UTE segons els percentatges contractuals vigents, es va multiplicar aquesta xifra pels quatre anys i un mes sense activitat realitzada pel dispositiu.
D'aquesta manera, es va arribar als 442.102,50 euros, una quantitat que es va decidir abonar fraccionadament en dos terminis.
Diferències sobre les quantitats reclamades
No obstant això, la UTE Mobilitat Lleida va impugnar aquesta liquidació argumentant que s'havia reconegut una indemnització per incompliment contractual —i no una simple compensació— cosa que justificaria una quantitat molt superior.
L'empresa defensava també que els ingressos aconseguits durant els només setanta-quatre dies d'activitat efectiva al primer semestre del 2016 eren suficients per extrapolar-ne potencialment tota la rendibilitat possible durant tota la durada del contracte incomplet. Amb aquesta metodologia alternativa reclamava una suma molt més elevada: primer uns 2,34 milions d'euros, o bé alternativament uns 992.475 euros.
L'aprovació judicial definitiva i interessos legals
Tanmateix, el TSJC rebutja aquestes pretensions adduint que “la sentència original parla clarament de 'compensació econòmica'” destinada estrictament a restablir “l'equilibri econòmic” pactat inicialment entre les parts i limita qualsevol execució fora dels termes expressats en resolució judicial.
Així doncs, s'ha confirmat íntegrament el pagament ja efectuat pels ajuntaments amb aquests 442.102,50 euros.
D'altra banda, encara que s'ha denegat reclamar interessos de demora específics com demanava l'empresa concessionària, sí que s'ha acceptat parcialment sumar-hi els interessos legals estipulats legalment des de "la notificació" inicial corresponent a la primera instància judicial —concretament des del dia 16 de setembre de 2021 aquest import fins al moment efectiu d'abonament— fet que comporta afegir aproximadament altres 50.000 euros addicionals.
No s'han imposat costes processals ni tampoc sancions contra cap part implicada; malgrat això aquesta decisió encara pot ser objecte d'un recurs extraordinari davant el Tribunal Suprem.
Més resolucions favorables a l’Ajuntament contra la mateixa UTE Mobilitat Lleida
Aquesta sentència se suma recentment a una altra decisió prèvia també emesa pel TSJC relacionada amb aquest mateix contracte dels radars municipals. En aquell altre cas concret hi havia una disputa referent a quatre liquidacions emeses per valor total conjunt estimat en 243.474 euros, corresponents als costos derivats dels serveis postals relacionats amb les notificacions vinculades als expedients sancionadors tramitats entre els anys 2016 i 2019.
D'acord amb aquest acord contractual signat entre les parts implicades, totes aquestes despeses havien anat assumides íntegrament per part de l’empresa adjudicatària.
No obstant això, aquesta última considerava excessiva aquella xifra reclamada manifestant també que aquestes càrregues contribuïen negativament al desequilibri financer global provocat igualment pel descuit reiterat sobre l’ús realitzat o no sobre el radar mòbil abans mencionat.
Tanmateix, el TSJC ha rebutjat aquest recurs sense entrar directament al fons perquè considera improcedent intentar plantejar ara qüestions econòmiques relacionades amb desequilibris contractuals quan aquests no van ser objecte previ ni van ser posats sobre taula dins dels procediments administratius pertinents.