El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida calcula que els allotjaments situats al Pirineu i les terres lleidatanes aconseguiran una ocupació superior al 70% durant el període comprès entre Nadal, Cap d’Any i Reis. Segons ha detallat el vicepresident del Patronat, Juan Antonio Serrano, l’activitat d’esquí serà la “proposta estrella” gràcies a les recents nevades que han afavorit les condicions per practicar aquest esport.
Punt àlgid en els primers dies del nou any
L’ocupació més elevada està prevista entre el 30 de desembre i el 2 de gener, moment en què es preveu que s’arribi gairebé al 100%. En aquest sentit, Pep Casasayas, responsable de màrqueting de Baqueira Beret, destaca que moltes reserves es realitzen ja durant la tardor. A més, assegura que als establiments propers a aquesta estació aranesa esperen penjar el cartell de complet. Les vendes estimades superen els 190.000 forfets.
Diferències en l’ocupació segons zones i tipus d’allotjament
Aquest pont nadalenc, molts hotels ubicats al Pirineu registraran nivells d’ocupació entre un 90% i un 100%. En canvi, els establiments situats a les comarques del Ponent presentaran percentatges inferiors. Pel que fa als bungalows, s’estima una ocupació situada entre el 80% i el 100%, mentre que les cases rurals tindran un grau d’ocupació proper al 95%.
L’inici anticipat dels reserves a l’entorn dels complexos d’esquí
L’arribada dels visitants per gaudir dels esports hivernals es reflecteix també en la dinàmica prèvia: segons explica Pep Casasayas, “les reserves per a aquestes dates ja comencen a fer-se durant la tardor”. La presència familiar és important i es distribueix en tres trams temporals. El primer va començar cap al cap de setmana anterior i s’allargarà fins Sant Esteve; després arriba un segon grup que ocupa places des del dia 27 fins a Cap d’Any; finalment hi ha un tercer tram vinculat als dies propers a Reis.
Diversitat geogràfica dels visitants
Més del 90% dels esquiadors procediran de diferents punts dins l’Estat espanyol. Destaca especialment l’origen madrileny, així com arribades significatives des de Catalunya i el País Basc. També hi ha presència menor però destacable provenint d’Astúries, Galícia, Aragó, País Valencià i Balears.