El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha encapçalat avui a Lleida la primera sessió d’una sèrie de jornades territorials que recorreran totes les vegueries catalanes. L’objectiu és donar a conèixer els nous recursos que faciliten el suport a la política lingüística municipal i animar els responsables locals a actuar. Aquesta trobada ha reunit alcaldes, regidors i tècnics encarregats de la política lingüística dels municipis de la vegueria de Ponent, als quals s’han posat al seu abast dos instruments fonamentals: la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció.
Compromís institucional amb el català des de Lleida
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha inaugurat l’acte reafirmant el compromís ferm del consistori amb la promoció del català. Tot seguit, el conseller Vila ha ressaltat la importància dels ajuntaments com a actors clau en la revitalització social del català: "Els municipis són l'administració més propera a la ciutadania i tenen una capacitat d'incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la seva competència, per això posem a la seva disposició eines concretes i els demanem que les facin seves."
La nova guia: un recurs pràctic per dinamitzar el català localment
Balbina Escolà, directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Lleida, ha presentat detalladament aquesta guia destinada als tècnics i responsables municipals en matèria lingüística. Aquest document esdevé una eina pràctica que facilita integrar sistemàticament una perspectiva lingüística en totes les àrees d’activitat dels ajuntaments: des d’atenció ciutadana fins a cultura, esport, inclusió social o contractació pública.
A més, incorpora orientacions detallades per dissenyar un pla local d’impuls al català basat en una diagnosi sociolingüística específica; defineix actuacions concretes, calendari i pressupost; i estableix una fase final d’avaluació i comunicació dels resultats. També ofereix plantilles tipus, models per establir criteris d’ús intern del català als ajuntaments així com clàusules lingüístiques aplicables en contractes o subvencions. El marc normatiu vigent sobre política lingüística també hi està resumit.
L’objectiu principal és que cada ajuntament pugui configurar un projecte propi adaptat al seu context demogràfic i sociolingüístic concret. Tant el Departament com el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ofereixen suport continuat als municipis interessats a iniciar o consolidar aquests plans locals.
Les 40 propostes: accions tangibles adaptades als municipis
Acompanyant aquesta guia, Balbina Escolà ha exposat també un conjunt extens —i flexible— de 40 mesures elaborades pel Departament perquè qualsevol ajuntament pugui incorporar fàcilment criteris lingüístics dins les seves polítiques quotidianes.
Aquests suggeriments inclouen iniciatives internes com ara sessions formatives sobre drets lingüístics dirigides al personal municipal o revisar els criteris actuals en comunicació institucional. També inclouen accions adreçades al teixit econòmic local —com fomentar plans lingüístics entre empreses o oferir formació sobre drets dels consumidors— així com activitats comunitàries més àmplies:
- Punts informals d’aprenentatge del català en equipaments públics.
- Promoció visible del català en paisatges visuals o auditius durant esdeveniments.
- Dona especial rellevància al català dins l’oferta esportiva i cultural local.
- Sosteniment del català entre infants, adolescents i joves mitjançant activitats específiques.
Aquesta proposta convida explícitament els consistoris no només a adoptar tantes mesures com puguin sinó també formalitzar-les dins un pla local coherent d’impuls al català.
Anàlisi sociolingüística recent: Ponent manté bons indicadors però perd ús habitual
Anna Torrijos, responsable d’estudis i indicadors, ha presentat dades extretes de l’Enquesta d’usos lingüístics (EULP) corresponent al 2023 centrada en Ponent. Aquesta regió es troba lleugerament per sobre de la mitjana catalana quant a coneixement i ús habitual del català:
- El 51,1% dels habitants majors de 15 anys utilitzen habitualment només el català —una xifra superior als parlants inicials— fet que indica adopció significativa entre persones no nadiues catalanoparlants.
- L'ús regular combinat amb altres llengües és també elevat.
- No obstant això, entre 2018 i 2023 s’ha registrat un descens gairebé de sis punts percentuals en aquest ús habitual.
Aquest descens coincideix amb un augment notable poblacional nascuda fora d’Espanya —actualment representa el 22,8%— segon percentatge més alt arreu Catalunya. Malgrat això augmenta el nombre absolut tant de coneixedors com d'usuaris del català dins d'aquest col·lectiu nouvingut que és clarament inferior respecte al volum total estranger incorporat. Així doncs, mentre que el percentatge global dels coneixedors es manté estable els índexs reals d'ús baixen substancialment.
Dins el grup jove (15-29 anys), on hi ha menys població estrangera segons aquestes dades estadístiques oficials, quasi arriba al 50% (49,1%) qui té el català com llengua habitual.
A més destaca una tendència positiva pel que fa transmissió intergeneracional, ja que s’ha passat del 45,7% (parlaven més català amb la mare) fins al 54% actual parlant més o exclusivament en aquesta llengua amb fills.
Aquest context reforça encara més la necessitat urgent d’una actuació municipal decidida que complementi l’escola i incideixi especialment en espais socials adults on cal recuperar terreny pel català.
Tornada territorial: crida directa als governs locals catalans
Tancant l’acte des de Lleida mateix, F. Xavier Vila s’ha dirigit directament als representants locals demanant-los responsabilitat activa envers aquesta causa: "Aquest Govern està al costat dels municipis com agents clau per revertir les dinàmiques negatives que pressionen la llengua. El futur del català es construeix entre tots, amb decisions quotidianes i compromisos locals. Cada gest i cada iniciativa contribueix a reforçar la llengua. És per això que us demanem que actueu i que, entre tots, tornem a situar la llengua al lloc que li correspon."
Aquesta jornada inaugura una gira territorial extensa que portarà el conseller Vila arreu Catalunya durant mesos vinents visitant totes les vegueries. L’objectiu és posar sota focus centralitzat tot allò relacionat amb política lingüística municipal així com acostar recursos departamentals adaptats territorialment. També busca detectar necessitats específiques segons cada realitat geogràfica i reforçar vincles col·laboratius permanents entre Generalitat i món local en aquest àmbit.
Cada sessió comptarà amb presentacions sobre dades sociolingüístiques pròpies de cada zona juntament amb explicacions exhaustives sobre eines disponibles per facilitar desplegaments efectius diverses polítiques públiques relacionades amb idioma.
