La Diputació ha incrementat en 4 anys un 25% els fons directes destinats als municipis a través dels plans econòmics

Els criteris de discriminació positiva en favor dels municipis de muntanya i en risc de despoblament han suposat que a les comarques com el Pallars Jussà i les Garrigues els ajuntaments s’han augmentat fins a un 32% els ajuts de la Diputació

temps lectura-Temps de lectura: 4 minuts

La Diputació de Lleida ha incrementat en un 25,70% els diners directament destinats a ajuntaments i consells comarcals respecte del mandat anterior, passant de 153,6 milions d’euros dels anys 2015 a 2018 a 193,1 milions entre 2019 i 2022. Aquest increment, en paraules del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, inclou “un matís fonamental que cal retenir sempre: que parlem de tots els ajuntaments i consells comarcals com a beneficiaris de manera equitativa, no d’uns quants. És a dir, hem demostrat que és viable i possible passar dels ajuts directes discrecionals per a uns quants a plans econòmics d’aplicació a la totalitat del món local”.

Joan Talarn ho ha explicat aquesta tarda en el marc de l’acte convocat per la plataforma alcaldes.eu a l’Ateneu de Tàrrega, en el qual el president de la Diputació ha realitzat el balanç de l’activitat respecte del món municipal i ha compartit debat amb els representants de les quatre principals entitats municipalistes de Catalunya: la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), amb la seva vicepresidenta i alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijoan; l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM), amb Maria Pilar Cases, membre del Comitè Executiu i alcaldessa de Tremp; l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), amb el seu president i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea; i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb la tresorera Elisabet Lizaso, alcaldessa de Camarasa. L’acte ha estat conduit pel periodista Eduard Berraondo i ha comptat amb l’assistència d’alcaldes i regidors dels diferents municipis de Catalunya així com del món econòmic, polític, empresarial i mitjans de comunicació.

 

El president Talarn, després d’elogiar la gestió que les alcaldies van haver de fer durant la pandèmia de la COVID –“ aquest fet ens ha marcat el mandat complert, sinó tota una vida”−, ha explicat que l’actual mandat de la Diputació de Lleida s’ha caracteritzat pel repartiment dels fons als ajuntaments sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectivables, el respecte a l’autonomia municipal i l’aplicació de “criteris de discriminació positiva en favor dels municipis en risc de despoblament o que pateixen l’entorn negatiu de viure en l’entorn de muntanya, trencant d’aquesta manera un repartiment falsament igualitari en base a la població censada, ja que no són iguals els reptes que afronta un municipi de 500 habitants mal comunicat que una capital de 15.000 persones amb serveis bàsics més ben garantits”.

Per a Joan Talarn, “la política és l’esforç de fer més fàcil la vida dels nostres conveïns”, i “aquesta frase, que és alhora un repte, aquest govern de la Diputació que tinc l’honor de presidir la tenim en el frontispici de la nostra agenda diària”.

 

El president Talarn ha detallat l’increment dels fons de la Diputació al món municipal per comarques. Així, el món local de l’Alt Urgell, “precisament la comarca en la qual vam anunciar al seu dia la posada en marxa dels criteris de discriminació positiva”, ha incrementat en un 47% l’arribada dels fons de la Diputació, que en quatre anys ha passat de 10,5 milions a 15 milions i mig d’euros. El Solsonès ha viscut un increment del 56%, de 6,4 a 10 milions d’euros. La Val d’Aran d’un 66%, superant els 8,5 milions d’euros de la Diputació. El Pallars Jussà ha rebut un 32% més i el Pallars Sobirà un 39% més, superant cada comarca els 11 milions d’euros de fons de la Diputació. La Cerdanya lleidatana ha rebut un 74% més i el municipi lleidatà de Gòsol a la comarca del Berguedà, un 81% més. Aquestes darreres són dades que, sumant en total 4,1 milions, experimenten un  creixement percentual molt elevat respecte a abans “perquè son mostra de quant d’aprop tenim ara aquests municipis en el nostre imaginari lleidatà de l’acció institucional”, ha remarcat Talarn.

Paradoxalment, és a una altra comarca de muntanya on trobem l’únic cas en el qual la xifra és més baixa: es tracta de l’Alta Ribagorça, amb un 4,6% inferior a l’actual mandat, 160.000 euros menys producte d’uns ajuts extraordinaris de l’any 2018. Tot i amb això, els tres municipis ribagorçans han rebut, de manera ordinària, 3,1 milions d’euros en quatre anys.

 

Respecte dels municipis de la plana de Ponent, “observem que els increments més espectaculars de repartiment dels fons de la Diputació els trobem en aquelles comarques on més es notava la desinversió pública, les comarques actualment més afectades pel despoblament” segons Joan Talarn, com la Segarra, amb un 49,7% més, les Garrigues, amb un increment del 32,4%, l’Urgell, amb un 30,9% d’increment, i la Noguera, que ha vist incrementat els fons de la Diputació en un 26,9%.

“Aquestes comarques reben ara allò que abans els hi estava vedat per norma, ja que la presència de la Diputació es concentrava en les dues comarques que, mirades en conjunt, menys han notat els efectes dels plans econòmics, com són el Pla d’Urgell, amb un increment del 5,5% i el Segrià, que amb 45,3 milions d’euros en quatre anys suposa un increment del 3,7%. El sistema d’ajuts directes discrecionals tenia això: els diners que uns ajuntaments rebien els deixaven de percebre d’altres… Tot i amb això, si entrem al detall d’aquestes dues comarques, trobaríem municipis del Pla d’Urgell o el Segrià que han incrementat en més del 50% les minses aportacions esporàdiques de la Diputació que percebien abans del canvi de model”, ha detallat Talarn, per assegurar que “aquest greuge comparatiu històric ha desaparegut i aquestes xifres demostren que hem governat tenint present la totalitat del territori que conformen les comarques de Lleida, Pirineu i Aran”.

 

El gran gruix d’aquest plans s’han destinat a les despeses ordinàries, manteniments i inversions d’ajuntaments i consells comarcals, en un 40%, així com a inversions i millores en matèria de salut pública, el 25%. Els exemples són notoris, des de la construcció de places infantils als més de 100 quilometres de canonades d’aigües, passant per nous consultoris mèdics, organització de fires locals i la permanent posada al dia dels serveis que cada ajuntament ofereix la seva ciutadania, destacant el Pla de Camins, amb més 10 milions d’euros; 6,5 milions per a les llars d’infants; prop de 6 milions per activitats culturals; 3,6 per a economia baixa en carboni; Esports, Igualtat, ajuts contra els incendis forestals, a la campanya de la fruita i restauració de patrimoni.

Joan Talarn també ha reconegut que “la implementació d’aquest sistema de repartiment equitatiu i transparent dels ajuts no ha estat fàcil”, reconeixent que “gestionar plans amb bases, convocatòries, terminis d’exposició pública, resolucions i pagaments, tot això fiscalitzat al mil·límetre, tant política com administrativament parlant, ha generat moments de cert embús que no ha contribuït a l’agilitat que nosaltres mateixos ens havíem imposat”.

Tot i amb això, ha precisat que “l’activació d’un sistema de bestretes generalitzat, la concentració de conceptes que es poden aixoplugar dins d’un mateix pla econòmic i la imparable digitalització de processos que abans requerien de muntanyes de paper són la garantia que no defallim en l’intent de modernitzar l’administració”.