El Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer han presentat el projecte per impulsar la recuperació integral del Pla d'Almatà, el jaciment arqueològic d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya. Preveu diferents fases d'actuació en un termini de tres anys, entre les quals destaca la construcció d'un centre d'interpretació i acollida o la restauració i consolidació de la muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres. S'hi invertiran 6,1 MEUR. El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de Balaguer i va quedar abandonat l'any 1105, després de patir almenys dos setges i conquestes. Tot i la rellevància històrica que va tenir, només se n'ha excavat una petita part de les 27 hectàrees que ocupa.
El projecte, anomenat 'El Renaixement del Pla d'Almatà', té per objectiu impulsar una nova fase d'estudi, posada en valor, restauració, museïtzació i difusió d'aquest jaciment arqueològic que es remunta al segle VIII i que va estar habitat fins a inicis del segle XII.
Entre les actuacions que inclou el projecte, hi ha fer un estudi amb georadar i es vol ampliar les excavacions arqueològiques per conèixer millor el jaciment. Un dels objectius prioritaris serà localitzar les portes d'entrada a l'antic nucli. També es vol localitzar "la trama urbana" per posar de relleu les dimensions del jaciment, ha explicat la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs.
D'altra banda, el pla preveu una actuació d'estudi i restauració de la muralla d'època andalusina. Començarà amb la delimitació del seu traçat i anàlisi constructiu i de patologies i la previsió és que les obres de consolidació i restauració comencin al 2027.
En paral·lel, es treballarà en la millora de l'accessibilitat del jaciment i la seva protecció. Així, es contempla l'ampliació de l'espai visitable actual i la construcció d'infraestructures per a la millora de la difusió i conservació del jaciment.
El projecte també inclou la construcció d'un espai d'interpretació, acollida, recerca i divulgació que s'ubicarà en una zona per determinar on no afecti restes arqueològiques. La redacció i licitació del projecte es contempla que es porti a terme l'any vinent i que les obres comencin durant el 2027.
"Saldem un deute històric"
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha indicat que amb aquest projecte la Generalitat posa la "primera pedra" per "saldar un deute històric amb aquest jaciment i territori". "Volem que el Pla d'Almatà esdevingui un espai viu de memòria, coneixement i convivència que situï Balaguer i la Noguera al centre de la recerca arqueològica catalana i mediterrània", ha explicat.
Hernández també ha indicat que amb aquest projecte, Balaguer i el país reconeix i reivindica el seu passat musulmà. "Estimar Catalunya no vol dir negar-li el passat musulmà, sinó reconèixer-lo, comprendre i investigar aquest passat com una peça fonamental del que som avui com a país", ha explicat, en contraposició, ha afegit, als "discursos d'odi" que intenten "tergiversar i manipular barroerament" aquest llegat.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Balaguer, Lorena González, ha valorat que el projecte "situarà Balaguer al mapa dels grans relats arqueològics de Catalunya i del mediterrani occidental". "Es trobem davant de l'Empúries de Ponent", ha afirmat.
Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer formalitzaran la signatura del conveni del projecte aquest divendres a la tarda. Posteriorment, hi haurà un acte de presentació a la ciutadania i la jornada clourà amb un concert a la plaça Mercadal a càrrec de Jordi Savall & Hespèrion XXI.
El Pla d'Almatà i els orígens de la ciutat
El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l'antiga al-Andalús, el país que àrabs i berbers van fundar a la península Ibèrica al segle VIII.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de medina Balagî, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que comença a créixer a partir del segle IX.
Així, el Pla d'Almatà va ser el nucli originari de Balaguer. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrats de tàpia. A intervals irregulars s'alternaven 27 torres massisses.
Medina Balagî disposava de la mesquita aljama, l'assoc o mercat, i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, a més de comptar amb banys públics i alfòndecs, una mena d'hostals on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes en carrers, els quals dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de cultes i cementiris. La mesquita aljama, o mesquita major, estava situada on actualment es troba el santuari-basílica del Sant Crist.