L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dijous la presentació de ‘Cugula’, l’adaptació teatral de la novel·la homònima d’Òscar Lalana, una producció que porta a escena una història arrelada a la Ponent rural i als silencis que han marcat la vida de moltes generacions. Amb dramatúrgia i direcció de Guillem Mas, el muntatge, que compta amb el suport de l’IEI, proposa una mirada sobre la memòria, el poder, la violència estructural i les desigualtats de gènere. La història parteix d’un relat situat a l’Almacelles de finals del segle XIX.
La presentació ha anat a càrrec de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; l’autor de la novel·la, Òscar Lalana, i el dramaturg i director de l’obra, Guillem Mas. L’acte també ha comptat amb la presència de dos dels actors del muntatge, Núria Pujol i Eduard Muntada. L’obra té una durada prevista de dues hores, amb entreacte, i es representarà el 20 de setembre a Almacelles, concretament a la Sala ARCA, i a l’octubre a Lleida.
En el seu parlament, Estefania Rufach ha posat de manifest la “il·lusió” que suposa per a l’Institut d’Estudis Ilerdencs donar suport a un fet cultural com és la presentació d’una obra de teatre. La vicepresidenta s’ha mostrat convençuda que el projecte serà “un èxit” i ha reiterat la satisfacció que suposa veure com a poc a poc les línies d’ajuts que impulsa la casa donen els seus fruits.
L'entorn rural d'Almacelles del segle XIX
‘Cugula’ situa l’acció a Almacelles, l’any 1894, en un entorn rural condicionat per la manca d’aigua, la precarietat, la pressió moral i les jerarquies socials. La història segueix la Pilar, una jove minyona que arriba a casa dels Montané i es veu atrapada en un sistema que l’explota, la controla i la condemna al silenci. Al seu voltant, diversos personatges resisteixen com poden en un món on el poder econòmic, domèstic i moral s’imposa sobre els més vulnerables.
Òscar Lalana, autor de la novel·la, ha remarcat que estan davant “una molt bona adaptació” que “agradarà moltíssim a la gent”. L’autor ha dit que, com havia de ser, la idea és que s'estreni a Almacelles, i a partir d'aquí “suposo que l'obra farà una gira, que espero que sigui molt llarga, i que la pugui gaudir moltíssima gent”.
L’adaptació teatral, escrita i dirigida per Guillem Mas, no planteja una transcripció literal de la novel·la de Lalana. Es tracta d’una nova obra escènica que en recull l’esperit i el concentra dramatúrgicament. La proposta se centra especialment en l’etapa del relat ambientada a Almacelles i construeix la narració des del punt de vista de la protagonista. D’aquesta manera, convida el públic a habitar la seva experiència més que no pas a observar-la des de fora.
Per la seva part, Guillem Mas ha dit que, quan va llegir la novel·la, ja li veia una necessitat de ser portada a escena per diversos motius, com “tornar-li a donar una segona vida” i per “portar una altra vegada a la gent aquesta història, que és una història de territori”. Mas ha afegit que l'obra se centra sobretot en tres pilars fonamentals que, a més, “són molt presents a dia d'avui”, com ara la violència estructural, la desigualtat de gènere, i “aquesta mena d'herència o de traspàs del llegat històric, que és travessat per la violència dels homes cap a les dones”.
El muntatge combina una primera part de base naturalista, amb personatges carregats de silencis, tensions i desitjos mal expressat. Aquesta base evoluciona formalment i es va trencant a mesura que avança la tragèdia. A partir d’un punt d’inflexió central, la veu de la protagonista pren força a través de monòlegs adreçats directament al públic. És una aposta escènica que posa en relació forma i contingut.
En representació dels actors ha intervingut Núria Pujol, que ha dit que, quan se’ls va explicar el projecte, “de seguida ens vam engrescar moltíssim” perquè, a banda de ser del territori, la història “té molta intensitat”.
Durant la presentació s’ha destacat també la vigència dels temes que aborda l’obra, especialment pel que fa a la violència estructural, la desigualtat de gènere i la transmissió del trauma intergeneracional. ‘Cugula’ no busca tant una recreació històrica exhaustiva com la creació d’un espai de reflexió crítica. L’obra posa el focus en unes dinàmiques que, tot i néixer en un context de finals del segle XIX, continuen interpel·lant el present.
La perspectiva de gènere és un dels eixos centrals de la proposta. El personatge de la Pilar esdevé el focus des del qual s’exploren el control social i les diferents formes de violència exercides sobre els cossos i les decisions de les dones. Al mateix temps, l’espectacle contribueix a la difusió de la literatura catalana contemporània i a la recuperació de la memòria històrica del territori lleidatà.
