La diputada de Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida, Cristina Morón, ha visitat aquest dimarts les excavacions arqueològiques i el conjunt monumental del monestir d’Avinganya, coincidint amb la seva obertura anual durant l’època de la floració. El periple de la diputada, que ha estat acompanyada pel nou director de Serveis Tècnics, Ivan Sabaté, s’ha iniciat a les instal·lacions del Complex de La Caparrella per, tot seguit, fer una visita al monestir, situat al terme municipal de Seròs. També hi ha assistit el regidor de Seròs, Gerard Plaza.
El conjunt, que és propietat de la Diputació de Lleida, forma part d’un projecte de recuperació arquitectònica i investigació arqueològica des de l’any 1986, que encara es troba en curs. A més a més, el monestir d’Avinganya serà objecte d’un projecte de rehabilitació i consolidació d’aquells elements arquitectònics que sofreixen algun tipus de patologia, com ara el mur del segle XVIII que delimita l’esplanada d’accés al temple per l’est, la torre andalusina, el claustre i la zona interior i el mur de tancament de l’ala est del claustre, per valor de 46.989,43 €.
Totes aquestes estructures exigeixen una intervenció per evitar el seu col·lapse en el futur, a causa de l’exposició contínua a la intempèrie i els agents meteorològics i, per descomptat, a la seva naturalesa històrica.
“Des de la Diputació de Lleida hem de continuar treballant per consolidar i millorar el nostre patrimoni, des d’una perspectiva de progrés, per complir amb la normativa vigent, però també per fer bells els espais que ens pertanyen i que són patrimoni de les terres de Lleida, Pirineu i Aran”, ha afirmat la diputada Morón.
Altres visites al territori
Després d’aquestes visites, el recorregut ha continuat fins al Monument del Calvari de La Granja d’Escarp, on es van realitzar treballs de recuperació l’any 2020, seguint el projecte elaborat per l’arquitecte Josep Àngel Corbella i la restauració de Ramon Soler, acompanyada de l’alcalde de la Granja d’Escarp i diputat, Manel Solé.
També ha visitat el jaciment de la primera edat del ferro de la Serra del Calvari, estratègicament ubicat a la confluència del Cinca amb el Segre i a pocs quilòmetres de la desembocadura d’aquest a l’Ebre, així com la singular ermita de Sant Jaume, que abraça una llarga tradició d’espiritualitat a la zona.
“Les accions de restauració que s’han dut a terme durant tots aquests anys i que continuarem fent valdre són part del nostre llegat i de la necessària responsabilitat envers el nostre territori i la nostra ciutadania. Cal, a més, destacar la feina del Departament d’Arqueologia de la Diputació de Lleida, i de tots aquells ajuntaments que han treballat perquè això sigui possible”, ha conclòs Morón.
