Joan Santacana va assumir l’alcaldia de Cervera el juny de 2020, poc després de la finalització del confinament total per la covid19. En les mans del seu govern ha estat la recuperació de la vida cultural del municipi i la gestió de la incertesa per la situació sanitària. Santacana ens explica en aquesta entrevista a La Ciutat en quin estat es troba Cervera després d’aquests dos anys al capdavant de la Paeria.
Quina valoració fa de la gestió de la pandèmia per part de l’actual equip de govern?
Des del principi sabíem que havíem de gestionar la incertesa i intentar que es mantingués el pols social. De cara a l’estiu vam organitzar, en la mesura del possible, determinades activitats al carrer per donar vitalitat als comerços que ho passaven malament. Sobretot era costosa la gestió del disseny de l’activitat. Evidentment, en centrar-nos molt en això, hi havia gestions com les obres que es van alentir. Ara entrem a l’últim exercici de mandat amb moltes coses iniciades, però se’ns ha ajuntat també la crisi d’encariment de materials, que posen un sobrecost als projectes.
Com ha quedat políticament el municipi després de la moció i amb la crisi sanitària pel mig?
Moltes vegades la gestió municipal dels grups és de veure com s’equivoca l’altre. Durant aquest temps, hi ha hagut una col·laboració espontània entre els diferents grups. S’ha treballat en anar tots a favor de Cervera i no perdre’ns en altres aspectes. Hi ha hagut més tolerància i cohesió. Després de la moció de censura, hem arribat a un pacte de govern amb l’anterior alcalde i ell ha entrat a l’executiu. És positiu perquè el govern és ample i no entrem a discussions banals. Esperem transmetre que la gestió és cohesionada. Són moments incerts i necessites algú comprensible al costat.
La pandèmia també ha portat problemes de caràcter econòmic. Com es troba la reactivació econòmica de Cervera?
En la mesura del possible hem fet ajudes indirectes. Per exemple, vam congelar l’impost de l’ocupació de la via pública (les terrasses). A ciutats de la dimensió de Cervera, el comerç ha sigut més resilient. Les botigues i la restauració no han patit fins al punt de tancar. A més, la indústria ha treballat a molt bon ritme. Fins i tot aquí hi ha empreses que han ampliat la plantilla i canviat les naus. D’altra banda, les dues o tres empreses d’oci nocturn també tenen restauració normal i han pogut mantenir més o menys el ritme.
Quins projectes té Cervera per encarar l’últim any de mandat?
Hem de considerar que s’ha perdut un any per la pandèmia. A més, quan vam entrar el pressupost no era nostre. El primer que vam impulsar va ser el de 2021, amb què volíem augmentar la inversió pública per empènyer l’economia privada. Però se’ns van acumular tots els projectes, per la crisi de materials, i estan sortint aquest 2022. Molts dels que començarem aquest any quedaran a mig fer per les eleccions del 2023.
A nivell de projectes, Cervera és una ciutat amb molt patrimoni arquitectònic històric i treballem per convertir aquests edificis en equipaments municipals. Estem habilitant l’església de Sant Domènec per deixar-la com una sala polivalent per cultura. Després també tenim un edifici modernista com la Farinera, que passarà a tenir un espai expositiu i una altra part destinada a edificis municipals. Al patrimoni no només l’has de rehabilitar, sinó que també li has de donar un ús. Tenim intenció que un edifici del carrer Major es rehabiliti per ser una casa d’entitats, ja que tenim molta activitat associativa, però està molt dispersa.
La neteja dels carrers és també una funció important de la Paeria, tothom vol que faci goig el seu municipi. Com actueu en aquest àmbit?
Té una doble vessant: una és la neteja que fa la brigada i l’altra, la més difícil, és la de no embrutar. És un tema de civisme. Una de les qüestions recurrents en les trobades d’alcaldes de Ponent és l’augment de l’incivisme a l’hora d’embrutar. La gent abans era molt més curosa. Passa la brigada de neteja a les vuit del matí i al migdia torna a estar brut.
Sovint va més de pressa la gent embrutant que la brigada netejant.
Sempre que ens trobem amb Tàrrega, Mollerussa o Balaguer, parles amb ells i veus que la casuística és la mateixa. Quines solucions podem trobar? Educació o sancionar, però si no hi ha voluntat d’aquella part de la ciutadania…
La descarbonització i la transició energètica és una altra qüestió rellevant enfront de la crisi climàtica. Quins passos esteu fent?
Un projecte que hem acabat fa un mes és la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la piscina coberta. Aprofitant els fons Next Generation, hem pres la decisió de posar el màxim de plaques als edificis municipals. A més, hem tirat endavant l’ordenança en la confecció d’obres amb bonificació per la instal·lació d’energies renovables i les persones que s’instal·len plaques fotovoltaiques els hi fem una bonificació de l’IBI del 50% durant quatre anys. És una manera d’incentivar.
A Cervera hi ha una intensa vida cultural. Ara que sembla que tenim una certa normalitat, com us plantegeu aquests actes de caràcter cultural i tradicional?
Sempre hem intentat mantenir la vida cultural, encara que fos en petit format. La Passió s’ha hagut de suspendre els dos últims anys. En canvi, s’ha intentat fer un pessic d’aquelarre per mantenir la flama viva i enguany la podem tirar endavant. El festival de pasqua, de música clàssica, s’ha pogut fer els dos anys, encara que el de 2020 fora de temporada i el de 2021 amb restriccions d’aforaments. Ara serà per fi en format normal. Esperem que tot això ens pugui revitalitzar.
