Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, la regidora de Polítiques Feministes de la Paeria de Lleida, Carme Valls, explica les activitats programades a la ciutat i reflexiona sobre els reptes que encara té la lluita feminista.
Quants actes s’han programat a Lleida al voltant del 8M?
Aquest any tenim 80 actes que han recollit de totes les entitats i al final de tot ens va quedar un fora del llibret que repartim, que és un acte de l’Aureli, per tant podem dir que n’hi ha 81. A més, hi ha actes de tota mena: activitats creatives, música, concerts... Jo crec que hi ha una mica de tot. Des de la Facultat de Dret, que fa alguna cosa més seriosa, a altres espais que fan activitats més culturals o per als més petits. Hem convidat tothom a recollir aquest llibret a Cultura o entrar a la pàgina web de la Paeria per veure quins són els actes que més els encaixen.
Quins són alguns dels actes destacats?
A part d’aquests actes, hi ha un acte institucional el dia 6 de març a les 12 del migdia a la plaça 8 de Març, on totes les institucions mostren el seu suport a aquesta reivindicació dels drets de les dones. El dia 8 de març fem la lectura del manifest al Teatre de l’Escorxador, acompanyat després d’una obra que recomano de veritat a tothom. És un luxe poder-la veure i té un rerefons reivindicatiu, sobretot molt en peu de dones i molt amagada durant molts anys. Aquest any també anem d’acord amb les Go Go Runners i farem la Cursa de les Dones el dia 15 de març. És cert que coincideix amb “Posa’t la gorra”, però l’Ajuntament posarà un autobús perquè qui vulgui pugui anar des de la finalització de la cursa fins a la Seu Vella per participar en aquest acte solidari. També fem altres activitats, com la projecció del film documental A un estiple de feminisme, de les Tawanda Rebels, que és un grup de dones que des de l’humor i la crítica reivindiquen el feminisme perquè la gent més jove s’hi pugui trobar identificada.
Quin és el missatge principal del 8M d’aquest any?
Sabem que els drets de les dones són una lluita, que no estan tots assolits i que encara queda molta feina per fer. La lluita feminista encara té reptes pendents i hi ha una mica d’antifeminisme que diu: “Si sou les dones, si ja ho teniu tot”. Afortunadament hem avançat molt, però continua havent-hi espais on hi ha desigualtat. Hem de creure en la igualtat d’oportunitats i anar més amunt en àmbits com la tecnologia o la indústria, que són carreres del futur i a les quals nosaltres, per alguna raó, no hi estem accedint.
Per aconseguir aquesta igualtat, és necessari implicar tota la societat?
Nosaltres no ens en sortirem d’aquesta lluita si no és amb la complicitat dels homes. Per aconseguir que aquesta igualtat de la qual tant parlem sigui real i efectiva necessitem que en formin part. Desgraciadament continuem veient cada dia, dia sí dia no, que els homes maten les dones. No són les dones les que maten els homes, són els homes els que maten les dones. Quan diem que necessitem els homes, els necessitem justament per això, perquè han de formar part d’aquesta lluita.
Quines iniciatives s’impulsen des de l’Ajuntament en aquest àmbit?
A l’Ajuntament tenim una campanya que es diu “Mil Ulls”. El que significa és que aquesta igualtat i parlar d’aquestes agressions —que poden ser físiques, psicològiques o de llenguatge— sigui una responsabilitat de tothom. També hem programat dispositius en festes, els punts liles i un autobús nocturn que també vol lluitar per aquesta seguretat. Ara també estem creant un nou dispositiu de Guàrdia Urbana especialista en aquestes violències.
Com es vol implicar tota la ciutadania en els actes del 8M?
Hi ha activitats per a tothom i ningú queda exclòs. Hi ha caminades, pedalades, activitats culturals, històries de dones o espais de debat. També és important generar espais segurs on les dones puguin parlar i compartir experiències. Hi ha moltes dones que han estat en algun moment de la seva vida maltractades i a vegades trobar espais per parlar amb algú és complicat. També hi ha moltes dones que viuen en solitud i hem d’ajudar perquè aquesta solitud sigui volguda i no obligada. Generar aquests espais també forma part de l’obligació política i de la responsabilitat institucional.
