La identificació per radiofreqüència o RFID és la tecnologia que permet transmetre dades sense fils, a través d’ones de ràdio. A les biblioteques s’utilitza principalment per a automatitzar la gestió del préstec i el control de seguretat. La implementació d’aquest sistema RFID en una biblioteca comporta el replantejament de tasques i organització dels equips de treball i suposa un canvi important en la gestió de l’equipament.
El sistema funciona a través de lectors que incorporen antenes, les quals llegeixen les
dades emmagatzemades a les etiquetes o xips dels documents. Aquests lectors transformen i transmeten la informació rebuda dels documents a l’aplicació específica que gestiona la tecnologia RFID.
Les millores que comporten l’ús de la tecnologia RFID són múltiples, entre les quals destaquen la modernització i agilització del servei de préstec; més autonomia i privacitat a l’hora d’emportar-se documents; i atenció més personalitzada.
Al mateix temps, també aporta beneficis per a la tasca del personal de les biblioteques, com evitar fer moviments repetitius; alleugeriment de tasques mecàniques en benefici de tasques de valor afegit; lectura de documents més ràpida i precisa; sistema de seguretat més fiable; explotació més acurada de dades estadístiques que permet avaluar els serveis bibliotecaris; i canvi de model en la gestió de la biblioteca pública.
Per tant, aquest procés requereix disposar d’una maquinària específica, que ja s’ha adquirit en anys anteriors, i que consta de dos arcs de seguretat, els quals compten amb la tecnologia RFID, amb un sistema antifurts i comptador d’ús de l’equipament. Aquest nou sistema també requereix disposar de quatre estacions de treball, per les quals tots els documents de la xarxa de biblioteques estaran registrats al programa de gestió bibliotecària anomenat Sierra i s’identificaran individualment mitjançant un codi de barres.
El registre de cada document inclou tant dades bibliogràfiques com d’activitat de préstec i de localització, de manera que des de qualsevol biblioteca de la xarxa es pot veure la biblioteca on es troba i l’estat de tots els documents que en formen part.
Per tant, les estacions de treball són les encarregades de la lectura i la gravació de la informació a l’etiqueta. En aquest mateix sentit, també cal disposar d’una estació d’inventari i estadístics mòbils, la qual permet fer inventari sense necessitat de moure els llibres del prestatge, detectar documents fora de lloc o extraviats.
Finalment, són necessàries les etiquetes RFID, adhesives o xips, per col·locar als diferents exemplars del fons, els quals quedaran associats a un codi de barres. Això permet que en contacte amb les màquines d’autopréstec aquestes facin el préstec o retorn, i a la vegada desactivin o activin la seguretat.
Aquest procés d’implementació de l’RFID al fons de la biblioteca implica altres feines associades, necessàries per mantenir la col·lecció al dia. Principalment es tracta d’una
revisió exhaustiva del fons actual segons els llistats de la col·lecció, també es revisarà l’estat del document per fer canvi de topogràfics, teixells o folre, i es podrà valorar la restitució o no del document.
També es revisarà la fitxa bibliogràfica de cadascun, perquè aparegui la informació correcta al catàleg; es farà un control de col·leccions per completar-les, en cas que sigui necessari; i es donaran de baixa en cas contrari.
Aquest procés requereix que les dues bibliotecàries hagin de revisar els gairebé 56.000 documents que actualment formen part del fons de la Biblioteca, i executar les tasques citades per a la implementació del sistema per radiofreqüència. Per aquest motiu, l’equipament ha decidit reduir una mica la seva activitat paral·lela, i poder avançar en el procés de revisió i aplicació del sistema RFID.