Parlem amb Begoña Iglesias, regidora d'Agenda Urbana i Espai Agrari de l'Ajuntament de Lleida, sobre el futur de la ciutat i les principals transformacions que planteja el POUM. Habitatge, creixement urbanístic, sostenibilitat, mobilitat, activitat econòmica i la renovació de diferents barris són alguns dels eixos d’una entrevista en què defensa una Lleida més verda, més ordenada i amb més oportunitats per a la ciutadania.
El POUM planteja una ciutat amb més habitatge i amb una previsió de creixement important. Què suposa això per a Lleida?
És un problema important, no només per a la gent jove, sinó també per a les famílies, per a tothom. El POUM fa una extensió i, segons els seus números, el màxim d’habitatges que es poden fer és d’uns 35.000. Per tant, és molt generós, tant en habitatge com en espai per viure. És veritat que això és a llarg termini, perquè sabem que el POUM urbanísticament no és una cosa immediata. És la ciutat de Lleida d’aquí al 2050, la ciutat que volem. I està clar que volem una ciutat amb molt més habitatge.
També és veritat que a la ciutat hi ha zones d’impacte que el POUM estableix. Una és el Pla de l’Estació. Sabeu que era un tema que està encallat des de fa anys, tot i les ganes que tots tenim de fer-ho. Però sabem que, per temes de viabilitat econòmica, aquesta és sempre la peça que fa que costi dur-lo a terme. Per tant, el que hem fet és traslladar-ho al POUM, que ens dona més marge i més flexibilitat urbanística per part de l’Ajuntament per poder moure fitxa.
Quines altres transformacions podrà notar el ciutadà en diferents zones de la ciutat?
Tota la gran ciutat esportiva que el POUM planteja a Magraners. És la reubicació de molts espais esportius allà, inclús alguns que segurament fan molta falta. No parlem només de camps de futbol, sinó també de pista d’atletisme, una piscina coberta i totes aquestes instal·lacions esportives que fan falta a la ciutat i que estarien allà més concentrades, independentment de les que ja hi hagi.
El POUM contempla també la ciutat sanitària, l’ampliació de l’Arnau. És un servei magnífic, perquè no només és per a la gent de Lleida, sinó que dona servei a tota la província. També contempla que, per a la mobilitat, és important saber que a Lleida som capital i, per tant, tenim aquesta atracció. Hi ha aquest baixador, aquesta parada de ferrocarril que es preveu a prop de l’Hospital Arnau, de l’Hospital Santa Maria i dels Mossos d’Esquadra.
I hi ha grans zones verdes. Hi haurà el parc més gran que hi haurà a la ciutat. No parlem de la Mitjana, que sabeu que és un parc natural, sinó d’un parc com els Camps Elisis, podríem dir, a l’ús, entre Balàfia i el Secà: un parc enorme.
I, en termes de sostenibilitat, aquest POUM introdueix una cosa molt innovadora, que són uns paràmetres urbanístics que, en el moment que s’aprovi el POUM, no farà falta aprovar una ordenança, sinó que ja quedarà incorporat. Quan un promotor, per exemple, vulgui construir en una zona, ja serà obligatori complir els paràmetres d’arbres que s’hi han de plantar, la tipologia d’arbres i els espais verds que ja hi hauran d’anar. Per tant, amb sostenibilitat aquest POUM aposta molt fort, i també amb aquesta gran ronda verda, que permetrà que un ciutadà pugui anar caminant o amb bici per aquests senders que envolten la ciutat, que seran senders totalment verds.
I en l’àmbit comercial i econòmic, quina és l’aposta que fa el POUM?
Evidentment, tota la part del Turó de Gardeny. Sabeu que, independentment del Pla de l’Estació, el que hem de potenciar és tot l’eix comercial i sempre hem dit que el volem allargar. Com l’allarguem i el potenciem? D’una banda, amb el Pla de l’Estació, des de l’estació, i de l’altra banda arribaria al carrer República del Paraguai i alcalde Costa. Travessaria Rambla d’Aragó i allà s’ha establert tota una zona comercial. I, a més, aquesta connexió amb el Turó de Gardeny. Se’n milloren les connexions, perquè el Turó de Gardeny també és un pol d’activitat econòmica, no només tecnològica, sinó també d’altres tipus d’activitats.
Després, una aposta també important és el barri de Magraners. El que fem és que tots aquests usos, ara mateix industrials, que hi ha a tocar del barri, quan aquestes empreses que tenen aquests usos industrials allà vulguin marxar, per compensar, perquè el que hauríem de fer és anar molt cap al polígon industrial, on és pròpiament la zona industrial, el que es fa és qualificar tota aquella zona de residencial i zona verda. Per a l’empresari o la persona que tingui allà el negoci o la indústria, sigui fàcil prendre la decisió de marxar. Alhora, això dona al barri de Magraners més aire, amb més habitatge i més zona verda, i fa que no estigui a tocar de la zona industrial.
El mateix fem a Cappont, al costat dels Camps Elisis. On estan les cotxeres dels autobusos i alguna altra empresa de frigorífics, quan decideixin marxar, tot allò serà zona d’habitatge per a Cappont, i també zona verda i zona d’equipament. Això també deixarà respirar molt més els Camps Elisis, perquè s’ampliarà.
Això també ho fem a Rufea. L’entrada de Lleida per la carretera de Bell-lloc és una entrada de Lleida i, per tant, s’ha de dignificar i també ha de quedar més bonica. També hi ha usos logístics i industrials, i allà hi ha una zona que facilitem perquè hi hagi una residència.
Quan tu entres a Lleida per aquella banda, veus que entres en una ciutat ordenada, bonica i moderna, i no una mica desordenada com està ara mateix per aquella entrada.
I en l’àmbit industrial, quina capacitat de creixement preveu el POUM?
Jo crec que també, i potser el ciutadà no ho veurà in situ, però sí que veurà com la ciutat es torna més ambiciosa i amb més moviment, amb més activitat econòmica. És la gran aposta que es fa per l’activitat industrial. S’amplia en sis milions de metres quadrats per a l’activitat industrial. Ja sabeu que aquí a Lleida estem perdent oportunitats d’empreses, d’indústries i de negocis que volen venir perquè no tenen espai. No tenen grans finques on puguin instal·lar les seves activitats. Per tant, s’està tramitant ara l’ampliació del polígon del Segre. Aquesta ampliació està pràcticament acabada i, evidentment, s’adapta al POUM.
També preveu el POUM mig milió de metres quadrats més. Ara s’amplia mig milió de metres quadrats, però el POUM també estableix mig milió de metres quadrats més per a aquesta activitat industrial. El que no volem és que d’aquí a quinze anys ens torni a passar el mateix: que a Lleida se’ns quedi encorsetada, que no tingui espai per a les indústries.
A més, tenim Torreblanca, que sabeu que el POUM, amb les dades demogràfiques i d’habitatge, s’ha hagut d’adaptar a la recent aprovació del polígon industrial de Torreblanca. Què vol dir això? Que el POUM establia que d’aquí al 2050 hi hauria un augment de població a Lleida i, quan es va aprovar el POUM de Torreblanca, evidentment això tindrà una atracció de gent que vindrà a treballar i, per tant, s’ha traduït més o menys en habitatge.
L’habitatge ha quedat igual perquè ja érem molt generosos al POUM, però sí que ho hem fet amb l’ampliació demogràfica, amb un estudi que s’ha fet que arriba fins als 212.000 habitants que pot tenir Lleida l’any 2050.
Un altre dels reptes és la mobilitat. Quines noves connexions planteja el POUM i quins problemes permetria desencallar?
Lleida necessita noves connexions per la partida de Mariola i pel polígon. Apostem molt perquè ara mateix un ciutadà de Lleida, per arribar al polígon des del centre de Lleida, per exemple, ha de passar per Pardinyes i pel barri de Balàfia, perquè no estem acostumats a donar la volta.
I sí que nosaltres establim al POUM aquesta connexió, perquè no faci falta passar pel mig de la ciutat per arribar al polígon. Això també és molt important en termes de mobilitat i de comoditat, però també de petjada de carboni i de sostenibilitat. Tot això, evidentment, ens ho ha d’acceptar la Generalitat i Carreteres. Nosaltres fem el desig i ara estem treballant perquè ens puguin acceptar el màxim de les coses que nosaltres volem i somiem per a la nostra ciutat.
El POUM també permet desencallar alguns projectes que fa anys que estan pendents?
Ja sabem que el POUM el que fa és desencallar problemes que tenia aquest Ajuntament des de fa molts anys, problemes greus en algun cas, i que econòmicament li podrien suposar problemes importants a l’hora d’haver d’afrontar un pagament de diners.
Això em refereixo al Bosquet del Palauet. Serà tota una zona, un bosquet perquè en puguin gaudir els veïns i veïnes de la Bordeta i també qualsevol ciutadà de Lleida. I també s’hi farà habitatge. Per tant, si s’aprova el POUM, podem descansar amb aquest tema i deixar-lo apartat.
El crematori també és un conveni que ha estat dins del marc del POUM i, per tant, també depèn de la seva aprovació. Hem parlat molt amb el propietari del crematori actual i hem cregut convenient, per lògica i per sentit comú, que el nou crematori, que fa moltíssima falta, estigui just a tocar del cementiri. Ja sabeu que hi ha molta llista d’espera i això fa patir moltíssim les famílies, que el que han de fer és concentrar-se en el dol per la pèrdua dels seus familiars. Per evitar aquestes llistes d’espera, evidentment fa falta un nou crematori, més modern i, sobretot, més gran.
Quin model de ciutat vol dibuixar aquest POUM de cara al futur?
Perquè un ciutadà ho entengui, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és un tema urbanístic de planejament. I què vol dir? Que quan tu tens un paper i et demanen fer coses, però aquest paper és estable, ja no pots dir: aquí poso més habitatge, aquí poso una empresa, aquí faig un hospital més gran, aquí faig una escola bressol, perquè ja no hi cap.
Aquí el POUM el que fa és dir: anem a fer aquest paper més gran, anem a ampliar-lo per tot el que necessita la ciutat. Per tant, sempre diem que el POUM és on volem més escoles bressol, on volem més centres d’atenció primària, on volem més habitatge i com volem que creixi la ciutat: amb habitatges més sostenibles i més assequibles per a la gent jove i les famílies que no hi poden accedir. També volem més zones verdes i que les places no siguin tan dures.
També el POUM estableix que, on abans hi havia una zona verda on podies posar una plaça amb ciment, ara hi ha determinats llocs que diuen que, on és una zona verda, hi ha d’anar una zona verda. Si hi va una plaça, ha de ser una plaça verda; si hi va un parc, ha de ser un parc verd. Hi ha uns llocs establerts que ha de ser així.
Perquè les ciutats avancen, ens anem adaptant i, per tant, hem de créixer. I jo sempre dic que avui en dia, i estic molt convençuda que les ciutats més modernes, les ciutats del futur, no seran aquelles que tinguin grans edificis, grans infraestructures, que també, sinó que seran les que millor s’adaptin al canvi climàtic, les que siguin més verdes i les que donin una millor qualitat de vida al ciutadà. Això vol dir que la gent no tingui ganes de marxar a viure a un poble, que també és bonic, que tenim una mica tot el territori. El que necessitem és que hi visqui gent, però és veritat que el que no podem fer és que les ciutats no siguin confortables per a la gent que hi viu, per a les famílies i la gent jove.
Per tant, volem que la gent, amb ganes i amb il·lusió, vingui a viure a Lleida. El que estem fent ara i el que estableix el POUM és una ciutat molt ambiciosa, amb molta il·lusió de créixer, però de créixer d’una manera ordenada. Sempre ho diem: d’una manera ordenada.
Quines són les principals actuacions que esteu impulsant per millorar i rehabilitar habitatge a Lleida?
Hi ha dues zones importants on estem treballant en rehabilitació: una és el Pla de Millora Urbana de la Mariola i l’altra és el Centre Històric.
A la Mariola tenim una àrea delimitada que ara anirà a aprovació. Hi ha alguns habitatges que s’hauran de derrocar perquè ja no són habitables, perquè són massa petits o per l’estat de l’edifici, però una gran part es rehabilitarà. No només es tracta de rehabilitar, sinó de fer habitatges més nous i més grans. Hi ha una tècnica que en diem de "segona pell", que permet posar balcons i ampliar les cuines o fer alguna habitació més. El que es farà són habitatges més dignes. A part, també hi haurà altres actuacions a la Mariola, com la piscina, més equipaments i més zones verdes.
Al Centre Històric, l’Ajuntament, a través de l’EMAU (Empresa Municipal d’Agenda Urbana), pot comprar propietats i solars per promoure la construcció, però també per rehabilitar. També tenim eines perquè els propietaris que no fan res puguin ser requerits a rehabilitar. Hi ha instruments com l’expropiació o la possibilitat d’obligar el propietari a reparar un edifici que està en males condicions o que pot ser insegur.
El POUM també estableix zones, sobretot al centre de Lleida, on cal rehabilitar. No tot és fer obra nova en barris com Ciutat Jardí, Balàfia, el Secà, la Bordeta o Magraners. Al final, tant si construïm com si rehabilitem, el que volem és posar més habitatge al mercat.
Com imagineu el nou barri de Torre Salses?
Serà un barri nou, però formarà part de la Bordeta i tindrà entitat pròpia. Crec que són uns 1.400 habitatges i donarà molta vida a aquesta zona. Independentment del centre comercial, aquest barri necessita equipaments: escoles bressol, CAP, escoles i algun equipament municipal. A més, estarà molt ben connectat perquè, gràcies al projecte de Torre Salses, es construirà el vial de Víctor Torres. Aquest vial està previst a Lleida des de l’any 1999 i permetrà connectar millor el centre de la ciutat amb la Bordeta i aquesta zona. Per tant, m’imagino un barri gran, dinàmic, amb moltes famílies joves, i això també vol dir que necessitarà escoles, instituts i escoles bressol.
Un dels eixos de la transformació és fer una ciutat més verda. Què es notarà més en el dia a dia?
Més arbres i menys asfalt. Per tres raons. Una, perquè si no ens adaptem al canvi climàtic, les ciutats i els ciutadans patirem més la calor. Dos, perquè també hi ha una qüestió relacionada amb les subvencions europees. Quan et donen subvencions per fer aquest tipus d’actuacions, t’hi has d’acollir si les vols rebre; també pots decidir no agafar-les. I tres, perquè és una qüestió de coherència del govern: si parlem de sostenibilitat, d’adaptació al canvi climàtic i de qualitat de vida, ho hem de fer també a la ciutat. Crec que portem uns 4.000 arbres plantats durant el mandat, tot i que no teníem prou arbres disponibles. També hem fet actuacions de renaturalització al carrer del doctor Fleming i al Riu Ebre.
Ara tenim el Pla de Barris i l’EDIL, que són dues subvencions importants, una del Govern espanyol i l’altra de la Generalitat. Moltes de les actuacions que es faran seran verdes. Al Riu i al Parc de la Porta de Sant Martí tindrem un gran espai verd. A la pista de la Panera també hi haurà una actuació verda.
A poc a poc, tots aquests projectes de sostenibilitat aniran canviant la imatge i la vida de la ciutat, traient asfalt i creant més zones verdes.
I quan començaran les obres del Parc de Sant Martí?
Jo crec que abans de final d’any comencem les obres. Segur que abans de final d’any comencem les obres. No he volgut dir novembre perquè, si després hi ha algun problema, no vull que se’m digui que havia dit una data concreta. També tenim la renaturalització de la Seu Vella. L’any passat vam plantar tota aquella zona i encara s’hi han de fer més coses, com despavimentar. I és que les zones verdes no són només arbres. Els arbres donen ombra, humitat i oxigen, però també hi ha arbustos i plantes. Volem que hi hagi molta vegetació.
També esteu fent un canvi important en l’enllumenat públic. Què suposarà passar a LED?
El canvi d’enllumenat són 8 milions d’euros. No és una subvenció, és un préstec del Govern espanyol, però és un préstec pràcticament a cost zero. Amb el LED millorarem molt la sostenibilitat i també l’eficiència. La factura de la llum de l’Ajuntament jo et diria que es pot reduir un 60%. Serem la primera ciutat de Catalunya i una de les primeres d’Espanya a tenir el 100% de l’enllumenat públic amb LED. I després hi ha una qüestió de seguretat. No vol dir necessàriament que hi hagi més llum, sinó que la llum és diferent. Ja no és aquella llum groga o taronja, sinó que permet veure millor i de manera més homogènia, sense tants espais foscos.
També tenim una partida específica per als punts foscos. Ho hem treballat amb les associacions de veïns, recorrent els barris i detectant on hi havia aquests punts. A vegades el problema és que hi ha un arbre que tapa un fanal, i a vegades cal posar un altre punt de llum.
També vam millorar la il·luminació de la Seu Vella i de les façanes. La ciutat la volem ordenada, la volem neta i la volem bonica.
I què plantegeu per a barris com Llívia, que també necessiten estar ben connectats amb la resta de la ciutat?
Hi ha molta gent de Lleida que considera Llívia un poble, però és un barri de Lleida i ha d’estar ben connectat. El POUM estableix una connexió de Llívia cap al Secà. El que volem és que la gent d’allà tingui les mateixes oportunitats que la gent de la Bordeta, de la zona de la Gran Via o del passeig de Ronda. Volem que les persones grans puguin tenir una zona per jugar a petanca, que els nens puguin tenir un bon camp de futbol i que hi hagi una gran zona verda i una piscina. És un barri de Lleida i es mereixen tenir les mateixes oportunitats. El que volem és que no hagin d’agafar el cotxe o l’autobús per a tot. Per això aquesta zona verda la volem fer amb molta il·lusió.
I en el cas de l’Horta, com es pot compatibilitzar l’activitat agrícola amb l’ús ciutadà d’aquests espais?
Això ho hem de parlar amb els veïns de l’Horta. Ells ens diuen que estan tranquils i que no necessàriament volen que hi hagi moltíssimes bicicletes o vianants, perquè és un espai agrícola i volen mantenir aquesta tranquil·litat. Hem de trobar un equilibri entre l’activitat agrícola, l’ús que en pugui fer la ciutadania i l’ordre, però també respectant el dret dels veïns a viure a casa seva. L’Horta és sòl no urbanitzable i està regulada per la normativa urbanística de la Generalitat. Nosaltres hem intentat que la Generalitat ens permeti fer un pla especial per a l’Horta, buscant aquest equilibri entre la normativa, l’habitatge, l’activitat agrícola —que és la que ha de ser principal— i tenir un entorn agradable.
Amb el nou contracte de neteja, què notarà el ciutadà?
Nosaltres continuem lluitant contra les conductes incíviques. Jo crec que cada vegada hi ha més gent que fa les coses bé, però també tenim ordenances contra l’incivisme. El nou contracte s’anirà implementant progressivament durant un any. Hi haurà uns 90 treballadors més, més freqüències de neteja, més flota i més vehicles i equips petits. També hi haurà més tecnologia per optimitzar el temps i la feina. Pràcticament totes les illes de contenidors seran noves, excepte algunes que s’han posat recentment.
També passarem de tenir dues deixalleries a tenir-ne cinc. Això farà que els treballadors i els camions estiguin més a prop dels barris i que hagin de fer menys desplaçaments, de manera que podran dedicar més temps a netejar. És un contracte amb una inversió molt important, que paguem entre tots els ciutadans. S’ha fet una anàlisi molt detallada i esperem que els ciutadans ho notin, que cuidin la ciutat i que, si alguna cosa no funciona, la puguem corregir.
Més enllà de les grans obres, quines petites transformacions destacaria de la ciutat?
Estic molt contenta amb com han quedat Balmes i Rovira Roure, el Fleming i altres actuacions. Al principi hi havia gent que es queixava pels arbres, però ara estan contents amb el resultat. El nou contracte de neteja també incorpora maquinària específica per netejar els carrers i s’estan fent actuacions als parterres. Per mi, la jardineria és molt important. També estem fent actuacions a les voreres, a Pius XII, a Rosa Parks, a Príncep de Viana i en altres zones. Volem que sigui més còmode caminar, que les voreres siguin segures i que la ciutat tingui una bona imatge.
La ciutat s’ha fet gran i també s’ha fet vella. És com una casa: arriba un moment que l’has de renovar. No ho pots fer tot de cop, perquè costa molts diners i també genera molèsties, però a poc a poc hem anat arreglant voreres, plantant arbres i reasfaltant carrers. El que demanem és que els ciutadans ens donin una mica més de temps per acabar els projectes i anar fent una Lleida més nova, més bonica i més ordenada. I crec que una de les transformacions més grans serà la del Centre Històric. Serà una transformació bastant gran.
Quin és un dels projectes que creu que el ciutadà notarà més en els anys que venen?
Jo crec que el ciutadà notarà un canvi important amb el projecte de l’antiga estació d’autobusos. Era un baixador lleig i, a part que ja no donava servei, donava una imatge terrible a la ciutat. Amb aquesta transformació, que ja vam explicar fa un parell de setmanes i que s’ha de tornar a explicar les vegades que sigui necessari, serà un equipament per utilitzar per a tot el barri, per a tot l’eix comercial i per a tota Lleida, per a tota la ciutadania. Hi haurà des d’un gimnàs fins a una piscina coberta, un espai per practicar esport, un espai on puguis anar a fer una mica de coworking o a fer un cafè. I, per a mi, el que em sembla més espectacular del projecte, o més que espectacular, més ben pensat, és que aquests aparadors que hi havia als extrems i als laterals de l’estació, alguns dels quals estaven fins i tot tapiats, el projecte estableix que estiguin oberts.
Tu podràs anar per Blondel, per la part de dins, i tenir un comerç on puguis entrar tant des de Blondel com des de l’estació. I, a la part que mira al riu, també hi haurà comerç o algun establiment al qual puguis entrar des del riu o des de la mateixa estació. Per tant, això donarà molt més dinamisme a l’eix comercial. Jo crec que la idea ha estat molt bona. A dins també s’hi ha fet tot un corredor verd, de manera que al final semblarà que estiguis caminant pel carrer Major, amb arbres. I això també donarà molta més potència al carrer Major.
El carrer Major necessita aquest impuls i l’hem d’ajudar. Volem potenciar tot l’eix comercial, el nostre comerç, aquest comerç especialitzat i de proximitat. També s’està analitzant, i es farà, l’ampliació del pàrquing de Blondel, que arribarà fins a tocar d’aquest nou equipament, on abans hi havia l’antiga estació d’autobusos. Perquè, al final, la mobilitat també necessita ordre. I això sí que crec que serà un canvi meravellós per a la ciutat.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat