Lorena González es va convertir el passat 17 de juny en la primera Paera en Cap de la història de Balaguer. La socialista va guanyar unes eleccions on l’anterior govern es fa enfonsar i la seva formació va créixer fins a assolir una victòria contundent. Per assegurar-se la majoria, han establert un pacte de coalició amb Treballem per Balaguer, una candidatura amb qui assegura que comparteixen objectius comuns. Entrevistem Lorena González per conèixer quins són els primers àmbits d’actuació del seu govern.
Comparats amb 2019, els resultats són un gran canvi. Quina ha sigut la clau?
La ciutadania tenia ganes de canvi, ho palpàvem en campanya. Ells diuen que no van fer prou publicitat del que havien fet, però jo crec que no van fer prou coses. La gent volia que es fessin coses al carrer i crec que no van estar a l’altura. La ciutadania ha apostat pel canvi d’una forma bèstia. També et dic, no m’esperava créixer tant ni que ells baixessin tant.
Per què han decidit pactar finalment amb Treballem per Balaguer?
Quan vam guanyar les eleccions teníem claríssim que havíem de parlar amb totes les forces. Vam fer una ronda de contactes amb tots. Alguns ja havien dit que amb nosaltres ni aigua, però ens havíem d’asseure igualment. Els qui van tenir més predisposició d’arribar a un acord va ser Treballem per Balaguer. En l’àmbit programàtic, tots dos teníem bastants coses en comú. Promoció econòmica, neteja als carrers o l’aposta pel Centre Històric. No es tracta d’una agrupació independentista, però els seus integrants ho són. Ja sabem que no ens trobarem en aquest tema, ens podem trobar en molts altres.
Li preocupa que, si el procés revifa, pugui provocar problemes interns?
Vam dir molt clar que ens sabem capaços de parlar amb tothom i d’entendre tothom. Ser independentista és totalment lícit. A vegades, respectem més nosaltres del que ens respecten ells. En el seu cas, Treballem per Balaguer van ficar molt el focus en l’àmbit municipal i de centrar-se en Balaguer.
Comenta que hi ha elements ideològics en què tenen coincidència. Quines propostes concretes tenien en comú i quines han hagut de deixar de banda per a forjar la coalició?
Entre les coses comunes, teníem clar que s’havia de fer l’ampliació del polígon, elaborar un Pla estratègic amb la ciutadania i els sectors empresarials per millorar el Centre Històric i fer un projecte de ciutat per la neteja i el sanejament. En els temes en desacord, evidentment hi ha el nacional i després n’hi hauria algun altre. Però no començarem per aquí, sinó que intentarem iniciar amb el que coincidim i on la ciutadania pot veure una millora. Per exemple, en el Teatre Condal creiem que hi ha poca accessibilitat i teníem un projecte de fer un pàrquing, mentre que Treballem per Balaguer no aposta per això. Quan hàgim deixat la ciutat en condicions, ja entrarem en aquests projectes per a posar-nos d’acord.
El fet que sigui la primera alcaldessa de la història és rellevant o només anecdòtic?
És important. En campanya, vaig fer servir l’argumentari de: “Balaguer no ha tingut mai una alcaldessa, tinc l’oportunitat de ser la primera”. Això sembla que ha entrat bé. Potser no érem del tot conscients i no ens havíem parat a pensar-ho mai. A més, no era l’única candidata dona, també s’ha de ressaltar. Quan vaig a llocs on hi ha nens, et venen a saludar amb els ulls brillants… puc ser un referent per les nenes, és una gran responsabilitat.
En campanya, va ressaltar que Balaguer estava bruta. Quines són les prioritats en aquest àmbit?
Hem començat amb el tema de plagues i estem fent proves de neteja al Passeig de l’Estació. De fet, estem rebent felicitacions de la gent perquè feia temps que no es veia una cosa així. Aquest projecte encara s’ha de calendaritzar, però ja hem començat a netejar els carrers.
Això es farà amb freqüència?
El que hem de fer és una rentada de cara. Netejar el terra no és només passar la màquina amb els ‘rul·los’ o escombrar, sinó que s’ha de rascar una mica perquè hi ha brutícia incrustada. Ara estem fent una rentada de cara i després tocarà el manteniment. El terra que es veia gris ara es torna a veure blanc. Els veïns estan pagant uns impostos i volen que es vegi als carrers. No només amb la neteja, també estem fent reparacions i estem arreglant les llambordes dels arbres. No és una gran obra, però són tan petites que a vegades la gent no ho veu i pots caure. També està previst fer un pla per pintar passos de zebra. És tenir la casa endreçada.
Com plantegen abordar qüestions com la seguretat?
Primer, hem de conèixer l’estructura de tot el personal de la casa. Creiem que hi falten efectius i estem intentant que quedin bacants algunes places per poder posar més agents de policia. És la previsió a curt termini.
El Centre Històric és un altre tema de debat. Què és el més urgent que s’ha de fer per millorar la seva situació?
S’ha de fer un Pla Estratègic. Al Centre Històric es fa el mercat setmanal que ha perdut molt, hi ha locals tancats, el tema turístic és també clau… hi ha molts temes que afecten el Centre Històric. Ens agradaria comptar amb les associacions de comerciants i de veïns. Ha de ser un projecte en què pugui participar tothom amb l’objectiu que la gent se’l faci seu. Tenim la sensació que la gent ve pels serveis, però, quan aquests tanquen, a la gent li costa creuar el riu. Si la gent se’l fa seu, el podran dotar de vida.
La promoció econòmica està dividida entre els dos grups de govern. Vostès fires i mercats i Treballem per Balaguer empresa i comerç. Per què?
No hi ha una àrea de promoció econòmica perquè és una cartera prou gran i transversal per dividir-la. A més, d’aquesta manera crees equip. On no arriba un, arriba l’altre, independentment del color que sigui.
Abans comentava que el mercat setmanal havia perdut molt. Com es pot potenciar?
Existeix una Comissió del Mercat que només s’ha reunit quan puntualment ha fet falta. Creiem que l’Ajuntament ha de poder escoltar els paradistes, saber els problemes que tenen o exigir-los si no deixen recollits els seus residus. Crec que s’ha de fer amb un tema de dinamització, potser amb un dinamitzador que pugui donar una imatge del que ha de ser el mercat. Ha de ser de qualitat, ja que tens l’oportunitat de portar productes de proximitat. La Noguera és rica en primeres matèries i productes. El mercat té problemes des de fa anys i hem de ficar-li fil a l’agulla.
Una de les coincidències que ha remarcat amb Treballem per Balaguer era l’ampliació del polígon industrial. Quins tempos creuen que pot tenir la seva proposta?
Una de les reunions que vaig demanar la primera setmana era amb la consellera Ester Capella. Pel tema de l’autovia i per l’ampliació del polígon. És importantíssim poder-ho parlar per veure quin suport tindríem. Hem parlat telefònicament amb INCASÒL i ens han dit que estaven totalment disposats a ajudar en el que fes falta. És una porta oberta que ens reconforta. Tempos? Haurem de veure de qui són els terrenys, si els volen vendre a INCASÒL, si es pot fer la implantació… No depèn només de l’Ajuntament. Hem de fer molta pinya i anar tots a l’una. A més, paral·lelament s’ha d’aconseguir l’autovia 2+2.
L’objectiu és tenir empreses que generin llocs de treball i que la gent no marxi perquè no tenen oportunitats. És la metxa que necessitem per fer que la resta funcioni. L’autovia ens servirà a estar ben comunicats, si no, les empreses s’ho pensaran dues vegades.
Han implementat els regidors de barri. Quins problemes haurien de resoldre i quin funcionament tindrà?
Tots els divendres obro el despatx sense cita prèvia amb visites de 15 minuts per saber els problemes de la gent. Era una cosa que es feia abans, però des de la pandèmia no es va recuperar del tot. Igual que ho fa l’alcaldessa, ho poden fer els regidors de barri. Hem dividit la ciutat en 9 zones i en alguna d’elles el regidor hi viu. Volem estar a l’abast de tothom i que ens puguin dir qualsevol cosa. Ells estan al carrer i nosaltres no podem estar a tots els carrers. És una connexió directa amb els problemes de la gent.
Està previst fer una campanya de difusió per explicar quina zona li toca a cada regidor i mostrar el seu telèfon i el mail. Podem fer inclús grups de whatsapp amb comerciants de la zona o reunions presencials cada X temps. És acostar el polític al ciutadà.
