Una de les grans novetats de la Sardanada 2025 de Balaguer serà un concert singular que posarà junts sobre l’escenari dos instruments que gairebé mai comparteixen espai: el piano i la tenora. Segons l’organització, es tracta d’un maridatge sorprenent: la tenora, so emblemàtic i potent de la cobla, es trobarà amb l’elegància i versatilitat del piano, més propi de sales de cambra i concerts simfònics.
Per fer-ho possible, s’ha comptat amb dos músics de primer nivell: el pianista de jazz Xavier Monge, de Balaguer i director de l’Escola de Música local, i Jordi Guixé, de Puigverd d’Agramunt, tenora de la Principal del Llobregat i membre de projectes com Lo Dixie Agramunt, Romanceres o The Targarians.
El repertori inclourà estàndards de jazz arranjats per als dos instruments i obres escrites especialment per a piano i tenora per autors catalans com Conrad Setó, Esteve Molero i Manel Camp. A més, s’estrenarà una versió molt especial de la sardana Balaguer Ciutat Comtal, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva estrena, amb un arranjament jazzístic a càrrec de Monge.
El concert tindrà lloc el dissabte 4 d’octubre, a les 12.30 h, al pati de l’Escola de Música de Balaguer. El mateix matí, a partir de les 11 h, hi haurà una visita guiada sobre els vincles de la ciutat amb la sardana i un taller per aprendre a ballar “sardanes satàniques”. Segons Jaume Marvà, president del Col·lectiu Sardanista de Balaguer, enguany s’han volgut potenciar activitats obertes a tot el públic per ampliar l’abast de l’esdeveniment.
Tarda de sardanes i estrena de Marc Timón
A la tarda, la Sardanada continuarà amb cinc hores ininterrompudes de sardanes a càrrec de tres cobles de prestigi: la Jovenívola de Sabadell, la Cobla Sant Jordi i la Principal del Llobregat. Durant la sessió s’estrenarà la nova sardana Les fades de Hollywood, encarregada al compositor Marc Timón, autor de bandes sonores que actualment treballa a Hollywood. La peça és un homenatge a l’escriptor i polític balaguerí Josep Carner-Ribalta, un dels primers catalans a treballar a la meca del cinema i autor d’obres com Les fades de Mormur.
