L'auge de l'extrema dreta ahir i avui: experts analitzen a l'IEI el seu impacte

Els professors Mònica Clua i Steven Forti debaten les arrels i les noves formes de l’extrema dreta a Europa i Espanya

12 de març de 2026 a les 10:19h

L’Aula Magna de l’IEI ha acollit aquest dimecres la cinquena conferència del cicle ‘50 anys de democràcia?’, dedicada a l’extrema dreta d’ahir i d’avui. Durant la sessió, experts en ciències polítiques i història contemporània han analitzat el seu auge a les democràcies occidentals, reflexionant sobre les continuïtats i novetats dels moviments d’extrema dreta i la seva influència en la política actual.

La xerrada ha comptat amb l’assistència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i ha estat presentada i moderada per la politòloga i sociòloga Mariona Lladonosa, comissària del cicle.

Durant la seva intervenció, Mònica Clua ha defensat que els mites fundacionals de la Transició democràtica han contribuït a ocultar la continuïtat d’estructures autoritàries. Segons la professora, també s’ha mantingut un model econòmic neoliberal que ja s’havia començat a configurar en l’última etapa del franquisme.

Clua ha assenyalat que l’actual onada reaccionària global interactua amb un Estat espanyol que, segons ella, no ha trencat del tot amb el llegat feixista, fet que es reflecteix en tendències recentralitzadores i en formes de governança amb trets autoritaris.

Segons ha explicat, aquesta situació es combina amb una economia política marcada pel neoliberalisme, la concentració de poder i pràctiques caciquistes, en una societat on les desigualtats continuen sent significatives. En aquest sentit, ha apuntat que les dificultats de l’Estat per construir hegemonia política evidencien contradiccions estructurals, que alhora poden intensificar les derives autoritàries però també obrir espais per a transformacions democràtiques.

Per la seva banda, Steven Forti ha analitzat com les noves extremes dretes s’han anat normalitzant durant les darreres tres dècades, fins a esdevenir actors polítics rellevants en diversos països occidentals, i fins i tot participants en governs.

Forti ha advertit que no és del tot correcte analitzar aquests moviments únicament amb les “ulleres” del feixisme. Tot i que existeixen elements de continuïtat amb els feixismes històrics, també hi ha factors nous que fan que les extremes dretes actuals siguin un fenomen diferent o renovat.

Durant la seva intervenció també ha comparat les similituds i diferències entre les extremes dretes del passat i les actuals, així com entre els règims autoritaris d’ahir i els d’avui. A més, ha destacat algunes de les característiques principals de les noves extremes dretes i l’expansió de sistemes d’“autocràcia electoral” en diversos països.

La sessió d’aquest dimecres ha estat la cinquena del cicle ‘50 anys de democràcia?’, iniciat el passat 20 de novembre amb l’objectiu de fer balanç històric, polític, social i cultural dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco i de la recuperació de les llibertats democràtiques.

El cicle es clourà el 12 d’abril amb l’espectacle ‘Fantasmes de Guerra’, de la Companyia de Comediants la Baldufa, que es representarà al Teatre Els Til·lers de Sort.

Sobre l'autor
Disseny sense títol (64)
Tatiana Fernández
Veure biografia
El més llegit