24 dones que han fet història a Lleida prenen els carrers de la ciutat a través de 200 banderoles instal·lades als carrers de la ciutat, en una iniciativa que recupera les seves trajectòries i reivindica el paper de les dones en la construcció social, cultural i comunitària de Lleida.
Les fotografies i professions de les protagonistes es poden veure en diversos punts de la ciutat, en una proposta que també vol donar visibilitat a totes aquelles dones que, sovint de manera anònima, han contribuït a fer avançar la societat.
Les fotografies i professions de les protagonistes es poden veure als carrers Alcalde Rovira Roure, Ricard Vinyes, Rambla d’Aragó, Blondel, Francesc Macià, avinguda del Segre i avinguda Tortosa. La proposta s’emmarca en el I Congrés Dones que Mouen Ciutats, que se celebrarà els dies 23 i 24 d’octubre a La Llotja.
La iniciativa busca fer arribar aquestes històries a l’espai públic i preservar una memòria col·lectiva en què les dones tinguin un paper visible. Aquest diumenge, familiars, persones properes a algunes de les homenatjades i membres del Consell Municipal de les Dones de Lleida han compartit records i testimonis sobre les protagonistes.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa Piqué, ha reivindicat la voluntat de construir una ciutat més justa i igualitària i ha definit Lleida com una “ciutat feminista”. També ha assenyalat que el congrés servirà per abordar els reptes actuals amb la participació d’expertes d’arreu.
Per la seva banda, la tinenta d’alcalde i regidora de Bon Govern i Polítiques Feministes, Carme Valls Llaràs, ha definit aquestes genealogies com un “símbol de les dones que han tirat el món endavant”. La comissionada d’Alcaldia per a les Polítiques Feministes, Verònica Martínez París, ha recordat especialment Chus Borrell Feliu, coach transformacional i una de les persones que va participar en la creació del congrés.
24 noms per recuperar la memòria femenina
La selecció inclou dones nascudes entre 1883 i 1953, ordenades cronològicament per any de naixement. Són Pepita Úriz Pi, Victorina Vila Badia, Zoe Rosinach Pedrol, Agnès Gregori Prunera, Aurèlia Pijoan Querol, Dolors Piera i Llobera, Eugenia Reyes Batista, Pepita Reimundi Florensa, Lola Casadellà Puig, Teresa Pàmies i Bertran, Maria Dolors Sabaté i Andreu, Carmen Llarás Marco, Maria Rúbies i Garrofé, Rosa Fabregat i Armengol, Esperança Canut Diu, Rosa Siré i Cabré, Mary Bometón Aguilar, Maria del Carme Valls i Farrá, Anna Gené Duch, Leonor Pedrico Serradell, Maria Mercè Marçal, Julieta Agustí i Farreny, Hortènsia Alonso i Veiga i Chus Borrell Feliu.
A elles s’hi afegeix un homenatge a les dones anònimes, com a representació de totes les que han participat en la construcció social, cultural i comunitària de Lleida.
Un altre dels elements destacats és l’ús dels dos cognoms de cada dona, amb la voluntat de donar visibilitat també a la genealogia materna. L’ordre cronològic permet, a més, recórrer diferents generacions i observar l’evolució de les trajectòries femenines vinculades a la ciutat.
Les seves històries també arriben a les aules
La iniciativa no es limita als carrers. A partir de dilluns es distribuiran 10.000 punts de llibre, en una col·lecció numerada de 24 exemplars, cadascun dedicat a una de les dones homenatjades.
Els punts de llibre es repartiran en biblioteques, llibreries, instituts i a la Universitat de Lleida, amb la intenció d’apropar aquestes trajectòries especialment als més joves. També es treballa perquè el material pugui utilitzar-se com a recurs educatiu als centres d’ensenyament.
El disseny tant de les genealogies com dels punts de llibre ha estat realitzat per Iris Sarrat Mòdol i Mar Bourque Martínez, de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol.
Una mirada feminista sobre les ciutats
Les genealogies formen part del I Congrés Dones que Mouen Ciutats, que reunirà més de trenta expertes, representants institucionals i professionals a La Llotja els dies 23 i 24 d’octubre.
Durant dues jornades es posaran sobre la taula qüestions com la justícia econòmica i dels temps, la governança igualitària, l’urbanisme amb perspectiva de gènere, les cures, la corresponsabilitat, la prevenció de les violències masclistes i la cooperació entre ciutats intermèdies.
A més del reconeixement a les 24 dones vinculades a Lleida, el congrés també homenatjarà altres dones de Catalunya, Espanya i d’arreu del món que han contribuït als avenços en matèria d’igualtat.
Amb les banderoles als carrers i els punts de llibre als espais educatius i culturals, Lleida converteix la memòria de les seves dones en una presència visible i accessible per a tota la ciutadania.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat