Prop de 200 catedràtics de més d'un centenar d'universitats i 24 països diferents han dirigit dues cartes al president del Govern, Pedro Sánchez, i al president de la Generalitat, Salvador Illa, "per exigir-los una actuació immediata a favor de la llibertat del raper català Pablo Hasél".
La iniciativa ha estat liderada pels catedràtics emèrits Dominic Keown i Henry Ettinghausen, de les universitats de Cambridge i Southampton, respectivament, i ha tingut el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Pen Club Català i la Comissió de la Dignitat.
A les cartes, consultades per Europa Press, els signants lamenten que el 15 de febrer del 2026 l'artista va complir el seu cinquè any a la presó i enfronta 14 mesos més, i entre ells figuren l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'expresident de la (ANC), Lluís Llach.
UNA CONDEMNA DISCUTIDA
El motiu principal del seu empresonament, subratllen, és "la suposada calúmnia, en tuits i cançons, contra la Corona i les institucions de l'Estat" i assenyalen que les Nacions Unides va afirmar que aquests delictes no tenen cabuda en una democràcia.
Afegeixen que diferents organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, així com experts legals, han criticat el seu empresonament en entendre que es tracta d'"una clara negació de la llibertat d'expressió i un abús dels drets humans".
"En nom d'aquests professors de més de cent universitats de tot el món, us instem a reflexionar sobre la vergonyosa anormalitat democràtica que suposa per a un país considerat democràtic mantenir Pablo Hasél a la presó" i demanen a tots dos que facin els passos necessaris per assegurar la seva llibertat immediata.
L'Audiència Nacional va condemnar el 2018 el raper a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme, amb l'agreujant de reincidència, i injúries i calúmnies contra la Corona per exalçar membres de les bandes terroristes ETA i Grapo al seu perfil de Twitter.
El músic ja havia estat condemnat el 2015 a dos anys de presó pel Tribunal Suprem, també per un delicte d'enaltiment del terrorisme, en difondre a través del canal de Youtube diversos temes en què elogiava membres dels Grapo i ETA.
A més, el 2020 va ser condemnat a 6 mesos de presó per agredir un periodista de TV3 durant una roda de premsa a la Universitat de Lleida i dos anys i mig per amenaçar un home que va declarar com a testimoni en un judici.