La Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat, que aplega 320 municipis i ens locals, ha celebrat avui la seva 24a assemblea anual a Vilanova i la Geltrú. L’Auditori Eduard Toldrà ha acollit més de 60 alcaldes i regidors i una seixantena de tècnics de diferents institucions en una jornada que ha servit per fer el traspàs de presidència entre Xesco Gomar i Marc Serra, que l’assumirà per als propers quatre anys.
S’hi ha presentat el nou “Pla Estratègic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat 2023-2027”, amb l’objectiu de renovar la perspectiva i impulsar accions climàtiques per accelerar canvis a la ciutadania com a part de la transició ecosocial.
Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Geltrú, ha donat la benvinguda als assistents recordant els compromisos dels municipis que integren la Xarxa: “des de Vilanova i la Geltrú tenim la voluntat ferma de preservar els espais naturals, potenciar la transició energètica, impulsar la sostenibilitat en tots els àmbits i promoure l’educació ambiental”, i ha posat com a exemples la protecció de la Platja Llarga o l’Agenda 21 Escolar. “Tots els que som aquí tenim la responsabilitat de treballar per la ciutadania, i contribuir que les generacions futures puguin gaudir d’un entorn saludable”. En aquest sentit ha destacat l’aprovació de la declaració, que anirà associada a un treball pel territori enfront del canvi climàtic.
La Declaració de Vilanova i la Geltrú per l’ambició climàtica exposa que durant aquest mandat la Xarxa es proposa abordar el paper del mon local davant l’emergència climàtica i la urgència d’actuar, liderant una acceleració de l’acció climàtica mitjançant la cooperació i l’intercanvi entre els ens locals.
La Xarxa recull el testimoni dels mandats anteriors i es fa ressò dels reptes nous: garantir canvis efectius en la mitigació i avançar en la transició energètica mitjançant marcs com el Pacte de les alcaldies i fórmules innovadores com les comunitats energètiques. I progressar també en els diversos àmbits de l’adaptació al canvi climàtic com ara la renaturalització de les ciutats o la gestió de la sequera.
L’assemblea ha acollit la conferència inspiradora “La gran acceleració i la necessària ambició climàtica”, en format entrevista amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador científic, i un treball en grups per debatre sobre les prioritats dels membres de la Xarxa per aquest mandat i els reptes més urgents d’enguany.
La regidora d’Emergència climàtica i Espais naturals, Iolanda Sànchez, ha clos la jornada parlant dels projectes ambientals que porta a terme la nostra ciutat, com l’adaptació al canvi climàtic i la planificació de la transició energètica, que a Vilanova es fa a través de l’Agència Local de l’Energia, o el projecte europeu SCORE, que preveu adaptar solucions basades en la natura per protegir el litoral davant la realitat del canvi climàtic.
Iolanda Sànchez ha parlat de “compromís ferm del món municipalista per definir accions clares que facin possible la lluita contra el canvi climàtic en tots els àmbits”, i ha valorat aquest espai de treball que va més enllà de fer una trobada: “coordinem, col·laborem, compartim experiències, i això és clau per treballar plegats. Cal focalitzar i posar-nos a fer feina ja. Tenim un compromís clar”.
Marc Serra, que ha assumit avui la presidència de la Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat per a aquest mandat, ha explicat que la proposta per a aquest 2024 és que el tema central sigui la gestió de la sequera. “Els municipis estem a primera línia de tot, és on la ciutadania busca les respostes. I ens falten eines per a la millora de la gestió de les nostres xarxes d’abastament d’aigua, cal fer inversions perquè no es perdi aigua i aquestes xarxes siguin el màxim d’eficients”, ha dit. Per això la Xarxa ha de servir perquè de manera coordinada el món local negociï amb la Generalitat, l’ACA i la resta d’administracions supramunicipals “per fer front comú perquè es facin les polítiques d’inversió necessàries perquè puguem millorar l’eficiència i la gestió de la nostra xarxa i puguem garantir l’ús domèstic, industrial i agrícola de l’aigua”.
Els assistents a l’assemblea han pogut fer una visita al projecte d’interès ambiental de la Platja Llarga, un indret restaurat, que vol recuperar i preservar els seus valors ambientals i la seva funció de corredor biològic, especialment en les migracions d’ocells entre el Delta de l’Ebre i del Llobregat. Un procés que, com explica Iolanda Sànchez, “recupera un espai litoral que simbolitza la lluita contra el canvi climàtic, recuperant i renaturalitzant espais verds de la ciutat”.
