Quan fa 4 anys de la inauguració de l’Economat de Vilanova i la Geltrú, els responsables han volgut fer un balanç de com ha crescut i ampliat el projecte, un servei que va més enllà de facilitar l’alimentació a les famílies que ho necessiten.
La regidora de Serveis Socials, Blanca Albà, ha explicat que en aquest temps s’ha reduït el nombre de famílies ateses, que al llarg de 2018 han estat 880, “però ens preocupa que la meitat d’aquestes persones ateses necessiten els serveis de l’Economat durant més de dos anys, i en canvi només un 13% en fa un ús puntual de 3 mesos”.
Els aliments que arriben a l’Economat són de procedència molt diversa, des dels que envia la Unió Europea i la Fundació Banc dels Aliments, passant pels excedents dels menjadors escolars que arriben en carmanyoles, els 8.700 quilos de fruita i verdura fresca que provenen de l’hort social de Càritas, les minves dels supermercats, o els aliments que s’han de comprar.
Més enllà del suport que representa per a les famílies, l’Economat col·labora també amb 9 projectes de la ciutat relacionats amb l’alimentació, entre ells els esmorzars de Cafè Caliu, el menjador social nocturn Espai Sopem, la Mensa del Cor o la Casa d’Empara.
L’Economat té també una vessant formativa i pedagògica que ha anat potenciant i ampliant, arribant a la població amb tallers de cuina, d’economia domèstica, i als escolars a través del Pla d’Animació Educativa. La xarxa de voluntaris (alguns d’ells també usuaris) fa que l’Economat funcioni i pugui créixer amb nous projectes en aquesta línia, com el que s’ha presentat de foment d’una alimentació saludable.
Així, l’Economat de VNG és pioner, és el primer banc d’aliments que es planteja una qüestió transversal que compta amb la col·laboració i expertesa del CAPI Baix-a-Mar.
Oriol Huguet, metge de família del CAPI Baix-a-Mar, ha explicat que “nosaltres som un CAP que té assignats els serveis socials del barri, que tenim ganes de treballar l’atenció comunitària, i que som conscients que un 40 % dels problemes de salut estan relacionats amb aspectes socials com la renda econòmica o la manca de feina”. En aquest sentit, l’infermera Rosa Mallol, ha dit que “tenim molts pacients que són usuaris de l’Economat, per això fa dos anys vam començar aquesta tasca conjunta d’apostar per una cistella més saludable”.
Així, a partir d’ara els aliments estaran senyalitzats amb un sistema d’emoticones que els identifica com a “saludables”, “consumir amb moderació”, o “poc saludables”.
El coordinador de Càritas Vilanova, Toni Marrugat, ha parlat de la formació dels voluntaris i els usuaris (obligatòria) com un aspecte clau per a l’èxit de la iniciativa. “D’aquesta manera els usuaris sabran també com escollir millor els aliments quan deixin de venir a l’Economat i els vagin a comprar al supermercat”.
Marrugat ha explicat que els aliments poc saludables que arriben com a ajudes de la Unió Europea (com el préssec en almívar, els potets infantils o el cacau amb sucre) estaran marcats convenientment, i seran d’abast limitat. I tots els aliments que es comprin a partir d’ara seran saludables, introduint el cacau pur, el tomàquet triturat no fregit, més ous, i més fruita i verdura fresca.
Des del CAPI s’ha demanat a l’Agència Catalana de Salut Pública que distingeixi l’Economat amb un segell de promotor de l’alimentació saludable, que serveixi per reconèixer aquesta idea pionera i per promoure que altres ciutats imitin el projecte.
