Un 25 % del sector de la restauració del Garraf es veurà abocat a tancar

Alguns locals estimen que hauran d'invertir més de 3.000 euros en mesures higièniques i de seguretat

Pla general del passeig del Carme de Vilanova i la Geltrú, amb els restaurants tancats i una parella passejant duent mascaretes. Imatge del maig del 2020 (horitzontal). ACN
 La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) preveu que un 25% dels restaurants no podran superar la crisi provocada per la covid-19 i hauran de tancar el negoci. L’entitat ha assegurat a l’ACN que una quarta part de l’empresariat “veu molt complicat” continuar després de pràcticament dos mesos aturats i amb la represa gradual que ha marcat el govern espanyol. “És una situació greu”, explica el president del Gremi d’Hostaleria de Vilanova, Jordi Gasol, que calcula que haurà d’invertir “entre 3.000 i 4.000 euros” al seu restaurant per reobrir amb les mesures de neteja i seguretat necessàries. Gasol lamenta que e proper estiu serà complex: “Res serà com abans, ni de bon tros”.

L’habitual anar i venir de cambrers a les terrasses dels bars i restaurants s’ha convertit en un silenci sepulcral durant les darreres setmanes. Una situació que molts empresaris confiaven deixar enrere el proper dilluns 11 de maig amb l’entrada a la fase 1 del desconfinament, la qual permet obrir el 50% de les terrasses. La tornada a l’activitat, però, haurà d’esperar a centenars de pobles i ciutats, com Vilanova i la Geltrú, on el sector ha entomat l’endarreriment de la reobertura “amb frustració i resignació”.

El president del Gremi d’Hostaleria de la capital del Garraf, Jordi Gasol, explica a l’ACN que bona part dels restauradors tenien previst obrir dilluns, encara que fos amb l’espai de la terrassa limitat. Gasol apunta que “molt pocs locals” s’han acollit fins ara a servir menjar per emportar –l’única opció prevista a la fase 0-, i assegura que “hi ha molts negocis delirosos d’aixecar les persianes i recuperar els treballadors dels ERTOs”.

Els restauradors vilanovins que tenen espai exterior confien que l’Ajuntament els autoritzi els propers dies a ampliar les terrasses, de manera que, a efectes pràctics, les taules que podran servir seran més del 50%. Al mateix temps, també han demanat al consistori una solució per als establiments que tenen terrassa tancada. Gasol confia que l’Ajuntament els autoritzarà a instal·lar taules al carrer de forma temporal i excepcional, ja que les terrasses completament tancades no poden obrir durant la fase 1.

En paral·lel als càlculs sobre el número de taules que podrà posar en marxa cada establiment quan pugui reobrir, els empresaris estan buscant la manera d’introduir les mesures de seguretat que exigeix el govern espanyol per evitar un hipotètic contagi del coronavirus. Gasol reconeix que “serà complicat” adaptar-s’hi, especialment a l’hora de repensar elements tant quotidians com les cartes, les estovalles o les setrilleres.

“Hi haurà dificultats, però amb ganes i optimisme ho assolirem”, afirma, si bé lamenta que tota l’adaptació “serà molt costosa”. El president del gremi diu que la tornada a l’activitat serà “en números vermells” perquè els establiments han estat dos mesos tancats i hi ha hagut despeses estructurals inevitables –lloguers i subministraments bàsics-, i avisa que a ell l’adaptació li suposarà una inversió “d’entre 3.000 i 4.000 euros” per a un restaurant on té 14 treballadors contractats.

Gasol es refereix a la despesa que haurà d’assumir pel que fa a material de protecció –mascaretes, pantalles, guants i mampares- i en elements de neteja. A més, preveu que caldrà que hi hagi personal que es dediqui a desinfectar les zones comunes més d’un cop al dia. “Més greu encara serà la situació per als restaurants que organitzen banquets i grans celebracions”, apunta.

A l’hora d’imaginar l’anomenada ‘nova normalitat’ que es preveu quan acabin les quatre fases de desescalada, Gasol augura que l’assistència als bars i restaurants quedarà ressentida. “Un dia o altre començarem a obrir per fases, però res serà igual que abans”, assegura, tot recordant que l’estiu passat el sector va viure una plenitud que veu inassequible els propers mesos: “Ens hem de mentalitzar que aquest estiu no serà, ni de bon tros, igual de bo que l’any passat”.