Tot apunta que el Ple de Sitges tornarà a estar marcat per la seva fragmentació. Entre els partits que obtindran representació, un dels grans aspirants a guanyar és Junts, que va quedar segon en els passats comicis. La formació independentista repeteix amb Mònica Gallardo com a candidata i espera fer el salt perquè el seu espai torni a l’alcaldia. La juntaire critica la gestió del govern de les platges, el “divorci” entre el sector turístic i l’Ajuntament, i el model d’habitatge dels seus rivals. Entrevistem Mònica Gallardo per fer balanç del mandat i conèixer les seves propostes.
Com han sigut aquests 4 anys a l’oposició? Han pogut incidir en un Ple tan fragmentat?
Han estat quatre anys complicats. El 2019 va ser la primera vegada que em vaig presentar i vaig tenir només 5 mesos per a preparar la candidatura. Malgrat tot, vam empatar a regidors amb ERC. La fragmentació no fa especialment fàcils les coses. Hem lamentat la falta de diàleg amb l’oposició i ha sigut complicat compartir propostes. Nosaltres hem seguit fent les propostes i al final n’han acabat tirant endavant algunes. Tot i això, la llista de coses que encara s’han de fer és molt més llarga.
Una de les seves principals crítiques ha sigut la gestió de les platges.
La gestió del nostre litoral és segurament l’exemple més paradigmàtic del despropòsit del nostre govern. Per una banda, el govern s’ha vist forçat a renovar el Pla d’usos i renovar totes les guinguetes de les platges. La gestió ha estat absolutament ineficient, que ha generat queixes i s’ha fet sense diàleg. De fet, la temporada passada van quedar dues platges per concessionar. D’altra banda, el més important és el tema de la sorra. Sitges és un dels municipis on patim la pèrdua de sorra. Fa molts anys que no tenim un Pla d’estabilització definitiu (o tot el definitiu que ens permet el litoral). L’actual alcaldessa, quan era regidora de Turisme, es vanagloriava de portar sorra a les platges i ara s’ha negat a portar-ne i tampoc han treballat cap pla alternatiu.
En què consisteix la seva proposta?
Nosaltres plantegem dues coses inqüestionables. Per un costat, les bocanes dels ports s’han de dragar. Si no és així, són impracticables i els vaixells no poden entrar i sortir. Aquesta sorra va a parar a algun lloc. En aquests anys la sorra ha anat o al nord o al sud a municipis on tenien clar que els calia la sorra. D’altra banda, l’abocament de sorra a les platges no és una solució definitiva, però sí que n’hi ha que són sostenibles i respectuoses amb el medi. Una d’elles són els espigons submergits, que tenien una prova pilot del Ministerio i no han fet res. No n’hem sentit a parlar més que ara. Durant aquests quatre anys no han estat capaços d’avançar? Si no actuem, en poc temps la situació afectarà un dels béns més importants de Sitges, el passeig.
També parlen que han perdut “el turisme de qualitat”, però els números són millors que mai. Com s’entén?
Hem de reflexionar seriosament. Hi ha hagut un divorci entre el principal agent econòmic del municipi -el turisme- i l’administració. A Sitges li falta un model. Tenim una marca molt potent que fa que continuï venint gent, però no sabem quin tipus de gent volem que ens visiti. A vegades, la quantitat pot fer cremar un model. Per tant, hem d’apostar per la qualitat. Això no vol dir ser classista ni apostar per un grup, sinó definir quins serveis volem oferir. Apostem per recuperar l’Agència de Turisme, hi ha d’haver un organisme publicoprivat per traçar aquest model. Una altra qüestió que cal revertir és el Pla de Mobilitat. Sitges no és un lloc confortable i hi ha dificultats per aparcar. Hi ha persones que per un dia de platja ara trien Vilanova o quedar-se a Castelldefels i Gavà. Sitges està en temps de descompte i hem de revertir aquesta indefinició.
L’alcaldessa comenta que el Pla de Mobilitat ja està preparat, però no s’ha pogut aprovar. Quina mobilitat planteja Junts?
Aquest Pla és una mica misteriós, a veure si en algun moment el podem veure. Els eixos centrals de la mobilitat haurien de ser primer de tot pensant en els sitgetans. Una de les primeres actuacions que ens agradaria començar a treballar és l’Estació d’autobusos de Can Robert. Després s’hauria de fer un mapa de tot l’espai d’aparcament a la via pública per donar resposta als qui vivim aquí i a la gent que ve de fora. El disseny d’aparcaments ha de tenir en compte on hi ha la zona de serveis amb més pressió de ciutadans. I en l’àmbit de la sostenibilitat, fer una aposta ferma pels punts de càrrega elèctrica, tant per vehicles com per motocicletes. Evidentment, també pensem que pacificar Sitges és necessari, però ha d’haver-hi excepcions per a persones grans o que viuen al centre. Sense una mobilitat en condicions, la resta de serveis no funcionen en condicions. No entenem com no s’ha fet res. A més, els taxistes se senten exclosos de tot el debat.
Quins són els eixos de la seva candidatura?
Ens preocupa el tema de l’habitatge. Aquest govern ha tirat endavant tres promocions d’HPO, però aquest no és el model que ens agrada. El model de cedir la gestió del sòl públic a les fundacions fa que perdem el control del nostre habitatge social. Els llogaters han hagut de contractar els subministraments a empreses paral·leles a les fundacions i la setmana passada un dels habitatges va patir una inundació i l’Ajuntament ni ho sabia. A més, és un model insuficient. És el moment de crear una empresa pública d’habitatge. Al marge que es pugui construir al poc sòl que ens queda, s’han de fer accions amb l’habitatge construït. Això passa per generar incentius a l’IBI a persones que cedeixin habitatges un període i ajuts a la rehabilitació a les persones que deixin habitatge a un lloguer just.
Quins equipaments són prioritaris?
Per un costat, amb el tema sanitari han mentit directament els ciutadans. És una qüestió que interpel·la el govern de la Generalitat. Sitges necessita un segon CAP i durant quatre anys no s’ha fet absolutament res. A finals del mandat, l’alcaldessa ha anunciat que es farà l’ampliació del CAP actual, quan realment no hi ha res. El govern no ha actuat, però la nostra opció tampoc és ampliar el CAP actual, sinó un segon CAP a la zona de la Plana. Pel que fa a serveis, també apostem per la tercera Biblioteca i els equipaments esportius, que ara tenen problemes perquè són insuficients.
Què ha de suposar la transformació de Vallcarca? Es pot fer compatible amb la sostenibilitat?
Definitivament, sí. Fa massa anys que hem caigut en la trampa de dir que generar oportunitats econòmiques és incompatible amb la sostenibilitat. Volem acabar amb aquest marc mental. Estem en un moment d’emergència climàtica i tenim un meravellós entorn, però això no ha de voler dir que no siguem capaços de generar oportunitats en un lloc que és un diamant. Hi ha pocs llocs amb un emplaçament tan privilegiat amb autoposta, estació i port. Damunt la taula hi ha un projecte interessant que s’ha d’estudiar i contempla un hub audiovisual. Alhora, també contempla l’ús residencial, que en aquests moments no està permès. Serà un procés llarg, però abans hem de parlar entre tots. Ho hem de decidir entre tots i no podem deixar passar l’oportunitat. Hi han de passar coses com a complement de l’activitat econòmica de Sitges.
També han criticat amb vehemència la neteja, un retret força habitual de partits de l’oposició. Què creu ha fallat?
Aquest mandat hem estrenat contracte de neteja, que costa 9 milions d’euros i hauria de ser suficient. Plantegem gestionar-lo d’una altra manera. L’empresa que presta servei té molta experiència i creiem que no hi ha hagut capacitat de fiscalitzar bé l’empresa. Si les directrius del regidor no són les correctes, passa això. La neteja requereix una atenció prioritària en el dia a dia. La gent no està contenta de l’estat de la via pública.
Al Consell Comarcal governa amb el PSC. Es podria repetir la fórmula a Sitges?
Hem de ser respectuosos i esperarem el que decideixin els sitgetans i sitgetanes el 28 de maig. Estic segura que Sitges tindrà un canvi de govern. Sobre l’experiència al Consell Comarcal, no puc queixar-me en absolut de la dinàmica amb els socis de govern. És una administració molt diferent, però això no exclou que hi hagi d’haver la complicitat necessària per tirar endavant el full de ruta. A Sitges haurem de saber què decideixen els ciutadans i estic segura que faran possible el canvi perquè assolim tots els reptes. Sitges ha de recuperar la il·lusió, que no hauria d’haver perdut mai, i l’orgull de ser sitgetans.
La relació amb Esquerra és tensa?
No som de generar tensió. Hem posat el bé del municipi per damunt de qualsevol qüestió. Sempre que hem considerat que hi ha hagut qüestions de municipi, ens han trobat. Després del 28 maig buscarem acords per tirar endavant programa.
