La llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), també coneguda com a “Llei Montoro”, es va aprovar al 2013 arran de la modificació de l’article 135 de la
Constitució Espanyola , els objectius d’aquesta llei és racionalitzar l’estructura de
l’administració local amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera. No
obstant, a la pràctica, els objectius reals han estat la retallada del principi d’autonomia local, retallada de drets a la ciutadania i la privatització dels serveis públics.
Aquesta llei afecta a molts aspectes del nostre dia a dia i en situació de crisi, especialment,
situa a les administracions locals en un estadi de debilitat i impotència per no poder mobilitzar els romanents públics i destinar-los a pal·liar no només la urgència, sinó tota la crisi social i econòmica que se’n derivarà. És necessari destinar recursos públics per garantir les necessitats bàsiques dels nostres veïns i veïnes i les regles fiscals imposades per la Llei Montoro limiten la capacitat municipal de donar resposta a la emergència.
Aquest greuge, però, no només es manifesta en l’actual situació de crisi: els municipis han patit una retallada dràstica de les seves competències, reduint a la mínima expressió el principi d’autonomia local, afectant directament als serveis de proximitat que haurien de realitzar les administracions locals.
També queda limitat el capítol 1 dels pressupostos municipals, que fan referència a la
contractació de personal. Aquests aspecte és bàsic pel bon funcionament de l’administració, i ho serà encara més en una gestió de d’una crisi on caldrà reforçar el personal dedicat als
serveis socials, les tasques de les cures i acompanyament, etc.
Els ajuntaments són els coneixedors de primera mà de les necessitats dels seus municipis i
haurien de poder usar el superàvit generat per tal d’invertir-lo en totes aquelles mesures
necessàries per pal·liar la crisi, l’ofec social i econòmic al que ens veurem abocats.
La prohibició d’ús d’aquest romanent també bé marcada per la Llei Montoro, prohibició
donada per tal que l’estat espanyol compleixi amb els objectius de dèficit públic, però no té
cap sentit si tenim en consideració que les corporacions locals suposen menys d’un 5% del
deute públic estatal.
Finalment, el que ens està ensenyant aquesta crisi provocada per la Covid19 és que la gestió directe sobre els serveis és bàsica per poder donar respostes i estabilitat als nostres veïns i veïnes. Normativament, és molt més dificultós remunicipalitzar un servei que externalitzar-lo, cosa que dificulta poder oferir uns serveis púbics de proximitat i qualitat.
És de vital importància que es retorni urgentment als ajuntaments les competències en matèria de prestació dels serveis socials, promoció econòmica i serveis públics, i es reafirmi l’autonomia municipal, entesa com la capacitat de decisió en tots els àmbits de la vida ciutadana; sense perjudici de la necessària coordinació de competències entre administracions, sota els principis de qualitat del servei, proximitat i subsidiarietat.
Necessitem competències per salvar vides, per fer-les més dignes.
Per aquest motiu, els diferents grups municipalistes de la comarca hem acordat iniciar una
campanya comunicativa i institucional. La campanya institucional consistirà en la presentació d’una moció als diferents ajuntaments de la comarca i al Consell Comarcal, campanya que iniciarem el dia 28 d’abril amb la presentació de la primera moció a l’ajuntament de Sant Pere de Ribes. La campanya comunicativa té per objectiu explicar de forma clara i entenedora que és la Llei Montoro i com ens afecta en les decisions municipals del nostre dia a dia. En els propers dies us anirem desgranant les diferents accions comunicatives.
