Vilanova i la Geltrú compta amb la diagnosi de ciutat que perfila el grau de maduresa local en l’àmbit de ciutat intel·ligent. Es tracta d’un document que defineix el full de ruta per bastir l’estratègia Smart City. Aquest treball s’ha confeccionat amb el suport del servei de Tecnologies i Sistemes Corporatius de la Diputació de Barcelona amb l’assessorament de la consultora Deloitte.
El document “Desenvolupament d’estratègies de citat intel·ligent per a Vilanova i la Geltrú” s’ha presentat en el decurs d’una sessió de treball amb l’equip de l’Agència Publica d’innovació, Neàpolis i la regidora d’Hisenda, Empresa, Innovació i RSC, Olga Arnau. En acabar la presentació s’ha lliurat la diagnosi que defineix les accions per consolidar l’estratègia de ciutat intel·ligent i també per apuntar quins han de ser els òrgans que asseguraran el compliment d’aquesta estratègia i objectius finals. La regidora ha conclòs que aquesta “és una eina que ens ha de permetre completar i coordinar les estratègies de la innovació i de la internacionalització que ja estem desplegant actualment, millorant la qualitat i eficiència dels serveis als ciutadans.”
Saber quins són els punts forts i febles a l’hora de preveure com es gestiona una ciutat, conèixer els reptes als quals caldrà atendre o en quins àmbits ens trobem millor situats és rellevant a l’hora de prendre decisions.
Les principals àrees sobre els quals s’ha detectat les ciutats intel·ligents tenen més potencial són la mobilitat, l’energia, la gestió dels residus, l’habitatge, l’aigua i el medi ambient. Les estratègies de ciutat intel·ligent han de servir per millorar la gestió en aquests àmbits amb l’ajut de les tecnologies de la informació i la comunicació i que el resultat d’aquestes accions reverteixi en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
La metodologia emprada per a la confecció d’aquesta diagnosi que inclou l’anàlisi del conjunt d’iniciatives, programes i projectes locals com els plans de desenvolupament local, el Pla de projecció internacional, el Pacte per a l’ocupació del Garraf, els programes d’actuació inversió i finançament, els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT)i el pla d’actuació municipal (PAM). A més de les polítiques en curs s’hi afegeixen també les dades procedents d’estudis i estadístiques. Al conjunt s’incorporen la resta d’agents que són fonamentals en el desplegament de l’estratègia. Es tracta d’un conjunt heterogeni que comprèn des de l’administració publica, als agents econòmics i socials, les universitats, centres de recerca i les entitats de la societat civil.
Amb totes les dades i un cop definides fortaleses i febleses es mesuren diferents serveis en base als anomenats eixos smart . Es tracta de sis línies sobre el grau de compliment de les quals es mesura el nivell de maduresa de les ciutats intel·ligents. Aquests sis eixos són: qualitat de vida, ciutadania, medi ambient, mobilitat, econòmica i govern. En cadascun d’aquests eixos es detallen quins són els serveis municipals més desenvolupats el que permet definir, en percentatges, els grau de maduresa de cadascun dels eixos i detectar allà on cal millorar.
Finalment el document assenta les bases de les accions a desplegar. Aquest full de ruta defineix una visió i missió i fixa els objectius a assolir i que es recullen en 4 grans objectius específics: el primer oferir serveis a les empreses i emprenedors per a la incorporació a la TIC; el segon disposar de serveis, recursos i infraestructura per a la innovació; el tercer definir les iniciatives globals de ciutat intel·ligent i en quart i darrer terme promoure les noves tecnologies entre la ciutadania.
El pla acaba definint un seguint d’accions concretes. Entre algunes d’aquestes accions hi ha la implementació de serveis electrònics d’orientació al treball i l’emprenedoria o el Fòrum de la innovació local. També es recullen accions de caràcter ambiental i de gestió de la via publica i la seguretat fins a un seguit de 12 propostes a desplegar a mig i llarg termini.
