Amb l’inici del setembre, al tornar de vacances reprenem el curs polític, tot i que no el vam deixar tancat en algun moment.
La situació política general, després de l’arribada del PSOE a la Moncloa ens obre una oportunitat per abordar la crisi política a Catalunya. És un fet que Pedro Sánchez i el seu govern han mostrat un tarannà obert a dialogar amb l’objectiu de recuperar la via i acció de la política, abandonada durant tots aquests anys pel PP. Un PP que ara competeix amb Ciutadans en una cursa per veure qui lidera la dreta, amb un discurs que busca encara més confrontació i agitació sense aportar cap proposta.
La posada en marxa de la comissió bilateral Estat-Generalitat que feia 8 anys que no es reunia és un bon inici per desbloquejar la relació entre les dues institucions. Però cal ser realista, no es podrà resoldre aquest conflicte en pocs mesos. Caldrà generar un camí d’entesa a on tothom mostrarà si realment vol cercar solucions i actuar responsablement o bé vol continuar per vies radicalitzades d’agitació uns o d’unilateralitat altres i més greu, si encara volen continuar fent un farol com si fos un joc.
També és necessari un canvi de postura del govern de la Generalitat, cal que el Parlament deixi d’estar tancat i comenci a treballar, i que ho faci per a tots els catalans i catalanes en allò que és urgent i necessari abordar des de les polítiques socials, l’educació, la salut i tantes accions i iniciatives que es troben paralitzades. Catalunya no és cap república ni és independent, però gestiona qüestions prou importants que influeixen en la vida social i econòmica del país i per fer-ho cal diàleg, consens i responsabilitat, allunyar-se de les unilateralitats i de les respostes fàcils a problemes que no ho són. El govern de Pedro Sánchez ha estat capaç de trobar aliances, recuperant la institució parlamentària com a espai per al debat, cedint i negociant en allò que el pacte PP-Ciutadans havia bloquejat. Mostrant que amb política, diàleg i consens sí és possible una altra forma de governar.
I a Vilanova i la Geltrú s’obre també un període que finalitzarà amb les properes eleccions municipals de l’any vinent. Tot i que encara queden mesos, els partits que formen el govern municipal, l’antiga CiU-PDECAT i ERC, van inaugurar descaradament la cursa electoral, deixant de banda literalment la ciutat. Vilanova i la Geltrú té un govern desunit que no comparteix els mateixos objectius més enllà del que els uneix a nivell nacional. Un govern que aprèn ràpid dels altres, l’enfrontament dels exconvergents amb ERC i captius de la CUP a la Generalitat és la foto fidel del que tenim a la ciutat: cap programa de govern que comparteixin mínimament, una ciutat paralitzada fins les properes eleccions convertint l’Ajuntament en una gestoria que no gestiona ni el dia a dia. Vilanova i la Geltrú no els preocupa, simplement ha passat a ser una eina en la seva estratègia electoral, mentre veiem amb preocupació que cada cop hi ha més deixadesa en el manteniment, la neteja i els serveis públics bàsics que repercuteix sobretot si vol ser una capital comercial i un destí turístic.
CiU i ERC actuen tard i malament, deixant perdre oportunitats com la capitalitat de la vegueria del Penedès, a on han trigat a reaccionar setmanes, o al barri de Mar, amb l’exemple del carrer Llibertat, a on s’implementa una àrea de vianants que tenia el consens de tothom però sense explicar res al veïnat ni als comerciants, havent-la de retirar al cap d’una setmana. Això sí, veurem molta improvisació i anuncis de projectes treballats altres governs per apuntar-se alguna medalla.
Assistim doncs a uns mesos que han de ser claus per recuperar també la política en majúscules a la ciutat, per treballar-hi amb tota la dedicació i esforç que es mereix. Des del PSC ho fem per a que d’aquí uns mesos també sigui possible un canvi de les prioritats a l’Ajuntament, que la institució estigui per resoldre problemes i no per generar-los i treballi realment per a tots i totes els vilanovins i les vilanovines i el futur de Vilanova i la Geltrú.
Juan Luis Ruiz
PSC Vilanova i la Geltrú
