Jordi Nieto: “Tabarnia: Humor i Política o excés de Joc de Trons?”

Tabarnia, a tot arreu on mires aquests dies… Tabarnia.

I és que Tabarnia, conjuntament amb OT, s’han colat en forma de digestiu a les nostres sobretaules, si més no, per fer menys feixucs segons quins temes que més val no tocar si no vols acabar a crits amb la família.

Algú que no sàpiga de què s’està parlant,  podria pensar que tot forma part d’un nou entramat de la popular sèrie Joc de Trons, però la veritat és que Tabarnia, és com un digestiu carregat d’humor i política que ha arribat a ser trending topic a escala mundial en els darrers dies fent córrer vertaders rius de tinta.

De Tabarnia se’n diuen moltes coses però són les següents, les quals conformen aquesta nova organització constitucionalista projectada l’any 2011 sota el lema Barcelona is not Catalonia i que ha ressorgit des de l’oblit en les passades eleccions del 21-D. Tabarnia mostra la unió, i mai més ben dit, de les províncies de Barcelona i Tarragona remuntant-se a uns orígens històrics que ens fan retrocedir en el temps més de mil anys.

Temps pretèrits on el breu domini musulmà de la ciutat de Barcelona, d’escaigs cinquanta anys fins al 801 d.C, va projectar una recuperació per part dels Comtats Catalans i cristians contra els musulmans, aconseguint així Girona el 878 d.C, Tortosa el 1148 d.C i Lleida l’any 1149.

Irrompent des de fa menys d’una setmana en la nostra realitat, Tabarnia pretén dibuixar una nova comunitat autònoma totalment desvinculada de l’independentisme, ja que es considera independentista de l’independentisme, abraçant tot un territori on el passat 21-D el partit encapçalat per Inés Arrimadas va ser el més votat.

Un territori que segons l’organització fa mostra de ser el seny, el progrés i l’emprenedoria catalana, doncs engloba tota la geografia on es dugueren a terme els principals grans canvis i avenços en transports amb l’aparició del ferrocarril i a nivell industrial amb tota la revolució  tèxtil.

Amb motius i frases que ens poden resultar familiars com algú ens roba, en aquest cas Catalunya, Tabarnia s’oposa a la llei electoral i a l’alta fiscalitat que grava els territoris de Barcelona i Tarragona, acusant a la Generalitat de sagnar-los per tal d’abastir econòmicament a tot el país.

Amb important presència als mitjans de comunicació audiovisuals, trobem a en Jaume Vives, aquest jove advocat de la part alta barcelonina i artífex del moviment La Resistència Catalana, que per tots aquests qui no ho recordin, és aquest balcó de Pedralbes que quasi que desperta més expectació que qualsevol balcó de la Puerta de Sol la nit de Cap d’any.

Tot això per no parlar del merchandasing que s’ha generat al voltant d’aquesta nova marca i que ja abasteix amb samarretes i dessuadores pel mòdic preu de deu euros a tots aquells qui se senten, això sí segons la RAE, tabernès o tabernesa, ja que aquesta prestigiosa institució també es posicionava el passat dia dels innocents designant els gentilicis de la dita Comunitat.

Tot un conjunt d’arguments que no fan figa i que a part de convocar una trobada general el proper vint de gener, han  produït innumerables reaccions entre les quals destaca un moviment a favor d’un Tabarnexit o consulta per determinar si Tabarnia ha de continuar formant part de Catalunya. Un moviment que sembla no estar deixant indiferent ni als mateixos dirigents polítics catalans, qui molts d’ells no han trigat gaire en  pronunciar-se a les xarxes socials generant polèmiques instantànies.

Mentrestant a Catalunya tot segueix igual amb els pessebres de l’ Ada Colau, els possibles fitxatges del mercat d’hivern futbolístic, les passes de grip o gastroenteritis i en Puigdemont a Brussel·les, qui em recorda a aquell personatge d’un llibre d’Eduardo Mendoza que no sap quan tornarà a casa però amb la principal diferència que, Puigdemont sí que dóna notícies i fa missatges de Cap d’any.

Com ja dic, uns dies de relativa calma i tranquil·litat on sembla que s’ha donat treva a la successió de múltiples jornades històriques formades per números i lletres, les Repúbliques,  el famós article 155  i moltes més coses que em fan plantejar quin serà el nombre d’hores que hauran d’ocupar les Ciències Socials a Secundària per tal de poder explicar i encabir tot aquest atzucac als llibres de text.

Jordi Nieto