Exvenedors del top manta s’integren a la fira d’artesania de Sitges

Confien que la parada els servirà per demostrar l'existència d'alternatives laborals per als venedors irregulars

Exvenedors del fenomen conegut com a top manta han debutat aquesta primavera a la fira d’artesania de Sitges. A través de l’Associació Popular de Venedors Ambulants -més coneguda com a Sindicat de Manters-, han obert una parada amb productes artesanals amb els quals volen divulgar el seu activisme i demostrar l’existència d’alternatives al comerç irregular. “És molt diferent haver d’aixecar-te al matí sabent que hauràs d’estar pendent de la policia, que poder treballar en una botiga regulada”, relata a l’ACN Papu, un dels membres de la parada. Amb l’estand, esperen despertar l’interès dels venedors que continuen exercint el top manta a pocs metres de la fira d’artesania: “Si ens veuen, segur que volen intentar deixar la manta”.

La fira-mercat d’aquest any compta amb disset parades, cinc de les quals es destinen a persones en situació d’especial vulnerabilitat social. En la majoria de casos, es tracta de venedors ambulants que habitualment es situen a l’entorn de l’església de la Punta i al Racó de la Calma, prop dels museus. En una d’aquestes cinc parades, ara s’hi pot trobar el Sindicat de Manters, que fa pocs mesos es va presentar al concurs d’adjudicació dels estands.

És el primer cop que l’entitat obre un punt de venda fora de la ciutat de Barcelona. Celebren que aquesta primera experiència sigui a Sitges, un municipi que cada estiu concentra un gran nombre de manters irregulars. “Portem només tres setmanes i molta gent està venint a preguntar sobre la nostra activitat”, celebra Papu, mentre atén diversos clients interessats en productes il·lustrats amb la marca ‘Top Manta’, divulgada pel mateix Sindicat.

Recorda que l’entitat es dedica sobretot a assessorar venedors irregulars que volen integrar-se a la societat a través d’una feina legal. En aquest sentit, més enllà de l’ajuda social i jurídica, l’associació també procura oferir-los feina per a què, lentament, acabin abandonant la manta i la venda de productes il·legals. “Amb la parada podem explicar tota aquesta activitat tant als compradors de la fira com als venedors que encara posen la manta al passeig”, destaca Papu.

En el seu cas, fa sis anys que va abandonar l’activitat il·legal per integrar-se al Sindicat. “No es pot comparar. Jo vivia sempre pendent de si la policia ens venia al darrere, i mai sabia quina aventura m’esperaria quan sortia de casa. Ara és molt i molt diferent”, relata. Tot i que la fira fa poques setmanes que és oberta –de moment funciona dissabtes i diumenges-, confia que poc a poc podran aproximar-se als manters situats a poca distància de les parades.

Papu lamenta que molts d’ells “pensen que mai poden arribar a veure un manter venent en una parada”, i remarca que la seva presència a Sitges pretén encoratjar els més escèptics. “Ells, en el fons, aspiren a poder aconseguir això algun dia i és molt important que ens vegin aquí”, assegura, mentre destaca que l’activitat regulada a través d’una parada els dona una “tranquil·litat, confiança i seguretat” que no tenen quan deambulen per la via pública.

Quan tot just arrenca l’activitat a la fira d’artesania –serà oberta fins el 30 de setembre-, Papu avança que la intenció del Sindicat de Manters és aconseguir un punt de venda estable a Sitges per seguir mantenint aquesta aproximació als venedors irregulars. Al mateix temps, insta a la resta de municipis afectats pel top manta a replicar el model sitgetà i a integrar parades de l’entitat a les fires d’artesania que tradicionalment obren a les zones turístiques.

“Camí d’oportunitats”

Des de l’Ajuntament de Sitges, el regidor de Promoció Econòmica, Guillem Escolà, celebra que ex venedors del top manta hagin pogut accedir a ocupar una de les parades de fira del municipi. “Se’ls obre un camí d’oportunitats”, assegura, alhora que destaca que l’accés a aquest petit mercat demostra que “des de l’administració no tot són obstacles, sinó que també hi ha solucions integradores”.

Escolà lamenta que habitualment els manters vegin inaccessible la integració a l’economia regulada, i creu que poder ser a la fira “és un gran pas” per al col·lectiu i pot motivar a altres venedors a abandonar l’activitat irregular. El regidor emmarca la participació a la fira en un pla transversal d’accions que Sitges va iniciar fa dos anys per reduir la presència del top manta, més enllà de la persecució policial.

“Eliminar la venda irregular no pot passar només per l’acció de la policia perquè estem davant un fenomen amb moltes més vessants”, assenyala la regidora de Drets Socials, Júlia Vigó. Recorda que rere el top manta acostuma a haver “falta de permisos de treball, casos de vulnerabilitat social derivats de la venda irregular i una manca de xarxa de suport”.

En la línia de Papu, Vigó confia que la parada del mercat d’artesania tindrà un doble efecte. De cara a la ciutadania, espera que “es pugui visibilitzar que el col·lectiu de migrants té iniciatives per evitar una irregularitat que sovint sembla perpètua”. Alhora, creu que els manters “poden veure que existeix una xarxa de gent que els pot ajudar”, situats al mateix Passeig Marítim. “Això els ha de transmetre esperança”, subratlla.

En aquesta voluntat integradora, la regidora recorda que l’estiu passat una parella de mediadors va estar recorrent el litoral de Sitges per acostar la informació dels serveis socials als venedors irregulars. Dels prop de 40 manters amb qui van contactar, una desena van acceptar l’ajuda per iniciar la seva regulació i integrar-se al municipi. Poder empadronar-se, accedir a l’oficina local d’ocupació o als serveis d’escolarització van ser les peticions més recurrents.

Vigó considera que haver aconseguit aproximar-se a una desena de venedors va ser un èxit, de manera que l’Ajuntament ha ampliat el servei d’informadors durant més temps. Aquest any són al Passeig Marítim des del passat 1 de maig i s’hi mantindran fins a mitjans d’octubre.

Tant la participació d’ex manters a la fira d’artesania com l’activitat dels informadors socials són dues iniciatives que Sitges espera que siguin entomades per altres municipis. Vigó apunta que una de les assignatures pendents a l’hora d’eradicar el top manta és “fer xarxa” entre Ajuntaments, més enllà de les mesures policials. Per això, el consistori organitzarà properament unes jornades d’intercanvi d’experiències municipals per regular l’activitat dels manters.